Dimarts, 18 Desembre 2018

Solucions per Barcelona

Com a candidat a Primàries Barcelona us voldria explicar alguns problemes de la nostra estimada ciutat.

La primera qüestió és la resolució de la situació política del país que afecta directament a la capital. L’entorn polític condiciona totalment les polítiques de tot tipus que es puguin fer des de les administracions. I la resolució d’aquesta qüestió és essencial per poder afrontar la resta de problemes crucials que preocupen en aquests moments el barcelonins. Per resoldre la situació política, Barcelona ha de ser la punta de llança de la construcció de la República com a capital del nou Estat.

El primer problema i més greu que afronten els barcelonins és l’habitatge. No oblidem que és un dret humà fonamental que cal protegir. El segon és posar totes les condicions possibles per a què tothom pugui accedir a una feina digna. Però també cal fer front a altres problemes que afecten el dia a dia dels nostres veïns com és l’impacte del turisme, la situació del trànsit o la inseguretat ciutadana.

Pel que fa al problema de l’habitatge, hem de partir de la idea que el Dret a l’habitatge és un dret humà i com a tal, s’ha de garantir. Cal desenvolupar les previsions en el marc del PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE DE CATALUNYA i continuar apostant per parc d’habitatges públics. És imprescindible promoure les modificacions normatives per afavorir el lloguer social. S’han de penalitzar pisos buits i adaptar les mesures fiscals perfer-ho possible. Hem de donar suport des de totes les institucions a mesures com la de destinar el 30% de noves promocions a lloguer social, i inclús contemplar les rehabilitacions integrals en aquest objectiu, amb la finalitat d’arribar fins 15% el parc d’habitatges destinats a polítiques socials. Al mateix temps, s’ha d’intensificar el control d’activitats turístiques en immobles i la creació d’un fons per adquirir habitatges públics cedits en règim de concessió no transmissible.

Quan al turisme, hem de tenir en compte que el valor de la marca Barcelona és la clau per a reforçar el sector turístic, i no només a la ciutat sinó també a Catalunya. Cal apostar per una oferta diversificada que permeti assegurar la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del sector. S’ha d’incentivar un turisme de qualitat (no necessàriament de luxe) que valori el nostre patrimoni cultural i que generi un alt valor afegit que permeti generar ocupació i distribuir els beneficis de l’activitat. L’Ajuntament, però, s’ha de fer responsable de les externalitats negatives que pot generar aquest sector, especialment concentrat en determinats barris.

Quan al problema de la desocupació, constatem com el mercat de treball ha fallat en no saber crear oportunitats de treball pels aturats de llarga durada i, especialment, pels majors de 45 anys. I també en l’insuficient parc d’empreses capaces de generar llocs de treball per absorbir l’oferta existent segons qualificació. Barcelona no ha estat una excepció a la constant precarització del mercat laboral. D’acord amb una visió republicana i social, l’administració ha de garantir uns serveis d’ocupació públics i de qualitat, amb polítiques actives d’ocupació que facilitin la formació contínua de les persones, la seva capacitació i un increment de la seva competència en el mercat laboral. Cal oferir les oportunitats per tal que tothom pugui tenir accés a un treball digne. Alhora, cal impulsar els sectors econòmics i les empreses, motors de generació d’ocupació i reforçar les PIMES a la ciutat, els autònoms i acompanyar també les grans empreses. Per tal d’atraure activitat econòmica d’alt valor afegit es fa necessària una política sistemàtica de generació i atracció de talent.

L’efectivitat de les futures polítiques d’ocupació a la ciutat han de tenir en compte que aquest marc pot estar condicionat per diversos tipus de polítiques que poden incidir sobre la generació de nova ocupació. Una d’elles és el paper del sector públic. L’Ajuntament de Barcelona –incloent el conjunt d’organismes públics i municipals s’ha mantingut molt estable en nombre d’empleats, fet que reflecteix el poc marge que té aquesta via. No obstant, fruit de l’anàlisi de necessitats ciutadanes no cobertes, es poden contemplar convenis o contractes-programa amb entitats educatives i/o socials. D’altra banda, Barcelona com a capital d’Estat comportarà un impacte potencial d’assumir noves funcions amb la generació d’uns 40.000 nous llocs de treball, segons estudis recents. No obstant, aquest és un fet més circumstancial que propi de les polítiques ocupacionals que s’han de fonamentar principalment en polítiques actives com ara l’aposta per l’economia social i la seva capacitat provada de generar i mantenir ocupació de major qualitat, així com per incentivar la demanda exterior. Un dels motors de l’encara feble recuperació econòmica a Catalunya i a Barcelona ha estat la demanda exterior, principalment a través de les exportacions i el turisme. Transformar aquesta demanda en creació de llocs de treball –incentivant per exemple la captació d’inversió estrangera– ha de ser el principal motor de creació de nous llocs de treball en els propers anys. Finalment, impulsar un salari mínim de ciutat que es correspongui amb el cost de la vida a Barcelona ha de continuar sent una lluita per tal de dignificar les condicions dels llocs de treball que la ciutat genera.

Pel que fa al trànsit, la clau passa per millorar el transport públic i reduir la contaminació. Aquesta és una qüestió que s’ha d’afrontar amb visió metropolitana no la ciutat aïlladament. Sense una xarxa potent de transport públic, però, l’aposta per reduir el vehicle privat no té sentit. El gran problema de la ciutat són els desplaçaments interurbans, en els quals el cotxe s’imposa a una xarxa d’autobusos interurbans que no és prou potent i un sistema de Rodalies que, per culpa de la deixadesa i la manca d’inversió, no és vista com una alternativa fiable al cotxe. Cal estudiar l’establiment d’un sistema de peatges al vehicle privat per a determinats casos per l’accés al centre de la ciutat.

S’ha de reforçar la unificació de la xarxa de metro i la interconnexió entre línies, millorant les freqüències de pas, la velocitat comercial i els horaris de servei, també dels FGC. S’ha de complementar la xarxa ortogonal amb les necessitats de cada barri, això passa per potenciar i millorar les línies de bus de barri. Alhora s’ha de millorar les freqüències de pas de les noves línies especialment segons la demanda dels caps de setmana i els festius. Cal impulsar les zones 30 per evitar l’excés de velocitat dels vehicles privats i millorar la seguretat dels ciclistes. S’ha de facilitar la reconversió cap a vehicles no contaminants i ordenar l’ús d’altres mitjans de transport de nova aparició per a la seva compatibilitació amb l’espai públic.

Quan a la política tarifària del transport, cal estendre la integració tarifària de totes les xarxes de transport públic urbà amb les xarxes intermunicipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’ha de redefinir el finançament del Transport públic metropolità (no només de Barcelona) i revisar les tarifes públiques per tal de beneficiar els usuaris habituals. No és possible que un turista pagui la T10 (per exemple) al mateix preu que un resident de la ciutat. S’ha de discriminar preus en funció de la residència, usos i capacitat econòmica. S’ha d’establir un sistema de finançament del transport públic vinculat a una fiscalitat verda que penalitzi el transport privat individual contaminant. Sobre la T-Mobilitat s’han de repensar les actuals corones tarifàries de l’Àrea Metropolitana, per tal d’evitar penalitzar els moviments entre ciutats metropolitanes i millorar-ne l’accessibilitat. La incorporació de la T-Mobilitat és una oportunitat per racionalitzar les tarifes del transport, establir avantatges tarifaris per joves, gent gran, aturats, discapacitats, famílies monoparentals i nombroses, i fomentar descomptes als usuaris habituals. La T-16 s’ha d’allargar fins els 18 anys i establir sistemes extremadament bonificats per als estudiants.

En matèria de seguretat, cal tenir en compte que la llibertat és el principal valor que aporta la seguretat. L’ús intensiu de l’espai públic ha de ser compatible amb la convivència veïnal. Cal en aquest àmbit impulsar les Taules de Seguretat com a instrument per a detectar i prevenir situacions d’inseguretat. A Barcelona actuen Guàrdia Urbana, Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Portuària, Policia Duanera. Per tant, és imprescindible afinar al màxim els instruments de coordinació per evitar ineficiències. El model de policia republicana ha de ser un únic cos de policial integrat.

Com a activista de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, fa temps que promovem la campanya de Zones Lliures de Paradisos Fiscals adreçada, fonamentalment, als ajuntaments. La seva finalitat és que els ajuntaments no contractin amb empreses que operen amb paradisos fiscals. Les entitats financeres (i totes les de l’IBEX35) operen amb seus en paradisos fiscals. Per tant, és un requisit de decència que l’ajuntament no operi voluntàriament amb aquestes entitats financeres i ho faci només amb banca ètica. El mateix es pot dir de les energètiques, les telecomunicacions però també de les llicències de software. En el camp de l’energia, l’Ajuntament ha d’apostar per les renovables i impulsar, des de l’Agència d’Energia de Barcelona, per la producció fotovoltaica des dels terrats de la ciutat, actuar com a comercialitzadora pública, promoure l’autoconsum, apostar per una energia neta, amb zero emissions, i assegurar alhora el subministrament als més vulnerables.

Finalment, voldria posar de manifest que el primer mecanisme de participació ciutadana són aquestes primàries per triar quins conciutadans han de formar part de les llistes electorals i en quin ordre. Vull una ciutadania compromesa i que participi activament. Que tingui accés a tota la informació a partir d’un ajuntament transparent i que sàpiga escoltar. L’actual model institucional està esgotat i ha d’avançar cap a una governança col·laborativa. Un model que permeti a la ciutadania participar i decidir i no fer-ho només cada quatre anys, on es puguin exercir els drets i els deures amb total llibertat.

El republicanisme és deliberatiu per tant ha de permetre el debat col·lectiu entre tota la ciutadania. Per això cal propiciar espais de trobada amb la ciutadania per tal d’implicar-la en la construcció de la República. Hem de potenciar les tecnologies de la informació per tal de facilitar la participació de la ciutadania.

Podeu trobar més propostes a www.barcelonacapitalrepublicana.cat

 

EDITORIAL

OPINIÓ

Més llegits

Segueix-nos a

471 Seguir
59,031 Seguir