diumenge, 18 novembre 2018

Sobre la Crida Nacional

La Crida Nacional no sabem que és. Hi ha gent que diu que és un partit polític, altres que diuen que és una plataforma política, alguns més que diuen que és una unió de representants, també que potser és una nova Assemblea Nacional Catalana, altres el PDECAT amb unes altres sigles, més enllà que és la nova Convergència però ara amb nou lideratge i nous quadres…avui dia és una associació política. Una associació política que sembla tenir la voluntat d’esdevenir un partit polític que es converteixi en la força hegemònica a Catalunya. S’ha de deixar enrere qualsevol actitud conservadora i reticent als canvis, perquè per esdevenir cabdal quan no ho ets només es pot fer d’una forma, a través de la retòrica revolucionaria. Una retòrica revolucionaria que farà que en buscar ser majoritària entrarà en contradicció amb la base però això no serà impediment per consolidar un bloc per conquerir realment el poder.

Aquesta retòrica haurà de ser revolucionària per avançar cap als nous models de partits, que no cap a la nova política necessàriament. El nou partit ha de tenir com a principi fonamental que el poble és el propietari del seu país, que ha de fomentar una democràcia més àmplia, més completa i que asseguri la capacitat de prendre part als assumptes estatals i socials. Des de treballar pel perfeccionament en la presa de decisions fins a decidir sobre les posicions del partit vers les reformes, la innovació i el treball per l’autoconfiança del poble en si mateix. Valors com el respecte a la democràcia, l’imperi de la Llei, la justícia, l’equitat, la fraternitat i l’honestedat han de ser troncals en aquesta nova formació política. A més cal avançar en l’ecologisme, puix s’ha de treballar activament per respectar la naturalesa, adaptar-se a ella, protegir-la i promoure la protecció mediambiental, a part de treballar pel desenvolupament sostenible i fer polítiques a favor de la recuperació dels espais naturals. S’han de trencar tabús, s’ha de ser revolucionari, ni l’ecologisme és d’esquerres, ni el reformisme és de dretes.

La Crida Nacional ha de ser una formació política, o un futur partit, que té els seus impulsors a l’exili i a presó, i és per aquest motiu que cal que ja com a partit prengués part i defensés posicions respecte a la política internacional. El camí del poble de Catalunya és el desenvolupament pacífic, i a favor de l’estratègia de benefici mutu i el win-win. Cal desenvolupar activament i imprescindiblement les relacions amb l’exterior per aconseguir posicions favorables a la causa que defensa la formació. A favor d’un món harmònic i basat en la pau permanent. També caldrà promoure l’amistat amb els partits hispans i europeus que persegueixin objectius similars, d’igual a igual i respecte mutu.

Com es pot destil·lar pel que he dit fins aquí, la independència no pot ser l’únic punt a defensar, perquè fins que aquesta no s’aconsegueixi caldrà desenvolupar polítiques diàries basades en certs principis fonamentals: el primer el respecte pels no independentistes sense deixar de perseverar en emancipar la ment, buscar la veritat en els fets, avançar amb els temps i actuar de forma realista i pragmàtica. La línia ideològica del nou Partit suposa fer-ho tot partint de la realitat, integrar la teoria amb la pràctica, buscar la veritat en els fets, i verificar i desenvolupar aquesta a través de la pràctica. Tot el Partit ha de seguir fermament aquesta línia ideològica, explorar amb dinamisme, experimentar audaçment, dur a terme l’emprenedoria i la innovació, treballar de manera creativa, estudiar constantment les circumstàncies emergents, resumir les noves experiències i solucionar els problemes nous.

Per tal de frenar el populisme i la demagògia, caldrà que en tot moment sigui evident que la nova formació anteposa els interessos de les masses, que comparteix amb aquestes tant les alegries com les penalitats, que manté amb elles els vincles més estrets, i que persevera en exercir el poder a bé del poble, en unir-se en el sentiment amb ell i procurar interessos a favor seu, sense permetre que els militants, qualsevulla que siguin, se separin de les masses o es col·loquin per sobre d’elles. L’avantatge més gran polític que posseeixi la Crida Nacional està en el seu estret lligam amb les masses, mentre que el perill més gran que li aguaita després de la seva assumpció del poder rau en dissociar d’elles. Només així, en posició com partit del govern, podrà complir els seus propòsits electorals i desenvolupar-se com una profitosa eina de la ciutadania.

Sobre un darrer assumpte, el funcionament intern respecte a la democràcia de partit caldrà que tots els òrgans directius del partit, de baix a dalt, siguin obligatòriament elegits. I a més aquests òrgans de partit hauran de fer comptes periòdics de les seves activitats a les respectives organitzacions internes del partit, per tal que l’accountability sigui la forma principal de guiar el seu funcionament. També és fonamental que hi hagués una rigorosa disciplina del partit i la subordinació de la minoria a la majoria per tal de respectar els principis democràtics, i al mateix temps quan calgui sigui aquest també el mecanisme per presentar en cas necessari mocions de censura. I per últim, que totes les decisions dels escollits òrgans superiors siguin absolutament vinculants per als òrgans inferiors i per a tots els membres del partit sense haver de discutir cada decisió. Actualment els partits tenen una gran estructura horitzontal, però a l’hora de prendre decisions genera problemes. Una direcció col·legiada ajudaria a guanyar verticalitat i organització.

Si la Crida Nacional ha d’esdevenir un nou partit de país, no només ho ha de dir, o repetir-ho mil vegades, sense dubte ha de deixar enrere antics dogmes i pors. La política avança, les formes de fer-la canvien constantment tan a través de les xarxes socials com a través de la digitalització i la immediatesa, i sobretot, no podem oblidar ni deixar de banda que avui en política si no ets tu qui fa la política, te la fan.

Aquesta última màxima és fonamental per entendre perquè és tan important anar a votar i participar, perquè al final, tot va de democràcia i d’intentar evolucionar cap a uns nous i millors horitzons.

Més llegits

Segueix-nos a

442 Seguir
57,661 Seguir