Dimarts, 18 Desembre 2018

‘Si és amor no fa mal’: el paper socioeducatiu del SAH per a agressors masclistes

El 11,1% dels catalans encara no identifiquen les agressions sexuals mentre que més del 75% dels homes creuen fermament que l’alcohol és una causa estructural de la violència masclista

|

La identificació de les diverses formes de violència i control que s’exerceix en vers les dones és una de les dues prioritats majúscules per abordar la xacra del masclisme que mata. I ho és perquè la violència psicològica és la forma de violència que més ataca a les dones en l’àmbit de la parella i, alhora, la menys identificada. Així ho verifica l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, que parla de l’any 2016. En el que portem d’any, però, hi han hagut gairebé mil denuncies de dones per violència en l’àmbit de la parella i sis morts fins a l’octubre.

“A mi tothom em deia que era un tros de pa però que tenia ‘pronto’. Si no era ‘pronto’, era manipulació”. En Manel exercia violència psicològica cap a la seva ex parella. Ella es va posar en mans d’una psicòloga, qui va arribar a la conclusió que en Manel “era un maltractador psicològic”. L’especialista li va recomanar que li digués que “no tenia un comportament normal” i que demanés ajuda.

   

De fet, és una situació comú. Un de cada deu homes no identifica la violència alhora de no deixar que la parella es relacioni amb altres homes, per exemple, mentre que, un de cada cinc nois d’entre 16 i 29 anys, no identifica la violència tecnològica, com pot ser el ciberassetjament o el control del mòbil. Una de les dades més preocupants, però, és que el 11,1% tampoc identifica encara la violència sexual. En aquest sentit, aquest tipus de violència és l’altre prioritat que afronta aquest 25-N. És per tot això que es pot afirmar que la identificació és el primer pas a seguir per enfocar una teràpia socioeducativa amb persones agressores i masclistes.

El SAH, de la identificació a la responsabilització

“Jo vaig venir al SAH en busca del ‘no’. Volia que em diguessin: ‘tu tens pronto, però no ets un agressor’”. Però en efecte, ho era.

El SAH és un programa de servei d’atenció als homes agressors. És municipal i gratuït, els homes que hi participen s’inscriuen de manera voluntària. “Sempre els porta una motivació”, diu l’Esteve Segura, un dels coordinadors del programa de 30 sessions grupals i algunes d’atenció individualitzada.

Els grups treballen la identificació, el reconeixement, la història personal i la construcció de la identitat masculina. Com s’han de relacionar en parella, en l’entorn, les gestions emocionals. Segura explica a La República que és una teràpia socioeducativa. “No posem tant l’accent en sensibilitzar sinó en el procés que et porta del reconeixement a la responsabilització. Això forma part del procés del propi Manel. Com es responsabilitza en les accions del seu propi entorn?”, explica el tècnic. Es tracta de proporcionar atenció psicológica, assessorament jurídic amb perspectiva de gènere i garantir el treball en xarxa i coordinació amb altres serveis.

L’usuari admet que el que més va costar és “reconèixer que era un maltractador”. El Manel, que porta 20 sessions grupals i 12 individuals, reitera que “un cop ho reconeixes, ets una esponja. Llavors seràs capaç de fer feina, però mentre posis resistència, no”.

Manel i Esteve Segura, teràpia del SAH. Fotografia: Marina Almansa

Segura també explica que els tècnics del programa ajuden als agressors a “modular les pròpies emocions, però sempre en base a l’experiència pròpia”. En Manel va començar el març, i subratlla que no ho pot posar en pràctica perquè ara no té parella “però sí que tinc una filla”. Pel programa -que està en marxa des de 2012- ja han passat més de 258 homes, en tres grups anuals. En cada grup comencen 50 i n’acaben prop de 30. En aquest sentit, la taxa d’abandonament és del 56% i es troba dins de la mitja de la xifra habitual d’aquest tipus de programes.

Des de la regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona posen el focus en aquest tipus de teràpies per agressors: “L’objectiu és violència 0”. Tot i això, els tècnics reconeixen que hi ha hagut un augment entre la identificació i la prevenció. És per aquest motiu que aquest any la campanya que ha impulsat l’Ajuntament és ‘El futur no és masclista’.

Un cop s’acaba la teràpia del SAH hi ha eines que poden avaluar-ne l’evolució i el possible canvi de conducta. “Quan s’acaba es fa un seguiment dels propers mesos. En el cas que hi hagi parella o ex parella es comparen les escales de sexisme i llavors es veuen els canvis que hi ha hagut”, explica l’Esteve Segura.

Per la regidora Laura Pérez és molt important adreçar-se als homes. “Juntament amb les mobilitzacions feministes dels últims temps, es necessita una reflexió i resposta per equiparar les institucions al carrer”, afegeix. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha arribat a prop de 15.000 dones i familiars durant el mandat dels comuns. També s’ha proporcionat atenció als barris amb accions de detecció, formació i sensibilització de violència masclista.

Tot i això, la responsable de feminismes culpa a la Generalitat d’apartar-se de la lluita contra la violència masclista. De fet, la regidora assegura que, a nivell legislatiu, no hi ha una llei des de 2005, tal i com reconeixia en una entrevista a La República la directora d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata.

El coneixement de les causes estructurals de la violència, l’altra fita per a l’educació

L’alcohol i una infància marcada per la violència no són les causes de la violència masclista. I més del 75% dels homes ho creuen fermament. Segons l’enquesta de Violència Masclista i Percepció, Mar Camarassa, investigadora i autora, explica que la perpetració d’aquests tòpics quan parlem de violència masclista encara molt presents i, de retruc, la manca d’identificació de violències és més elevada. Però la tercera i no menys preocupant és creure que els comportaments violents són una tendència natural que prové dels homes.

Les tres causes estructurals de la violència masclista en tots els seus nivells són clares: el masclisme com a actitud predominant en la quotidianitat, l’hetero patriarcat com a sistema instaurat i els rols de gènere establerts per imposició. Per la majora, no es reconeixen com a tals. No obstant, l’optimisme esdevé una dada important: reconeixem la violència en més situacions ara que fa sis anys.

A Barcelona, durant el 2016, el 13,6% de dones van patir violència. El SAH, doncs, dona resposta a la necessitat de seguir treballant amb la població masculina per donar a conèixer el fenomen de la violència masclista i que així no es normalitzin comportaments violents, insistint en què és una vulneració greu dels drets humans. “Jo no me n’adonava i ara en sóc plenament conscient”, conclou en Manel.

Seguiu-nos a:

EDITORIAL

OPINIÓ

Més llegits

Segueix-nos a

471 Seguir
59,031 Seguir