Divendres, 22 Març 2019

ENTREVISTA

Sergi Sol: “S’ha de ser clar i definir on som, no pas a on ens agradaria estar”

Un dels homes de confiança d'Oriol Junqueras creu que el Consell de la República "ha de definir el seu rol i deslligar la seva acció de les organitzacions polítiques

  • 115
  •  
  •  
  •  
  •   

Sergi Sol (Barcelona, 1970) és assessor de Polítiques Estratègiques del Departament d’Economia, però en l’esfera mediàtica és conegut per ser un dels homes de confiança d’Oriol Junqueras. Reconeix que “és poc objectiu”, però ha escrit Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures en un intent “de canalitzar la ràbia generada” per l’empresonament del president d’ERC i la resta del Govern legítim.

Qui és Sergi Sol?

   

Sóc el nèt de la Neus Jové, una republicana que va patir com el seu germà Mario, el meu tiet avi, moria a l’Ebre quan era voluntari de la columna Macià – Companys. Sempre m’he sentit molt proper a ella, perquè és la persona que em va transmetre la militància republicana.

La meva àvia mai em parlava de política, però era una votant d’Esquerra i a vegades m’explicava coses de Macià. Jo alguna vegada li preguntava la raó per la qual estava tan encisada i em va respondre que Francesc Macià volia que una dona de classe treballadora com la meva àvia, de Terrassa i que va morir sense saber llegir ni escriure, tinguessin una caseta i un hortet.

Per tant, ella tenia en la figura de Macià a una persona que es preocupava per la classe treballadora. Crec que al final la societat catalana té moltes més Neus que Marios. Aquests últims són importants i ja els tenim convençuts, ara hem d’arribar a les Neus de tot el país que en són moltes.

La teva militància a ERC quan comença?

Mai he tingut una militància activa a Esquerra Republicana, si que és certa la meva col·laboració en forma de quota, però mai he format part de cap òrgan o secció local. En tot cas, sí que he dedicat totes les hores del món a la militància a l’MDT (Moviment de Defensa de la Terra).

Hi vaig començar amb quinze anys i després, en la meva etapa universitària, també vaig entrar en contacte amb altres espais del moviment independentista. En aquells temps jo era un votant d’ERC, simplement perquè no es presentava ningú més com és el cas ara de la CUP.

“L’endemà de l’empresonament de Junqueras i els consellers ja estava escrivint el llibre”

Quan coneixes Oriol Junqueras?

El vaig conèixer l’any 2009 durant la campanya de les europees, una etapa en la qual que ERC tingués un europarlamentari ja era una fita important. Els nostres camins, el meu i el de l’Oriol, s’uneixen un any després aproximadament quan vas coincidint més estones amb ell que amb la família.

Sempre anàvem amunt i avall, propi del caràcter divulgador de l’Oriol Junqueras. Hem de recordar que ERC tenia una estructura petita i ens ho fèiem tot entre quatre.

En quin instant es comença a gestar Oriol Junqueras: Fins que siguem lliures?

El 2 de novembre de l’any 2017, en el moment que empresonen l’Oriol i la resta de consellers. L’endemà ja estava escrivint com una manera de canalitzar aquesta ràbia col·lectiva que va generar la decisió de la justícia espanyola. He estat molt a prop de l’Oriol i ja no parlem només d’un vincle polític, sinó també personal.

El llibre no parla de l’ingrés a presó del Govern fins al vuitè capítol. És per alguna raó concreta?

Quan vaig començar a escriure el llibre, un bon amic meu com és en Xavier Vendrell em va ajudar a ordenar les idees i saber el que haig de dir. Arriba un moment que pots tenir la temptació de destacar moments tèrbols o batusses internes dins l’independentisme i precisament jo això no ho volia fer.

En un altre ordre, també em semblava just reconèixer el paper de Carles Puigdemont. Jo no em sento atret pel que ha representat Convergència o l’espai postconvergent, ara al president Puigdemont li tinc un profund respecte i tinc clar que sense ell no hauríem fet l’1 d’octubre.

No cal dir que sense la Marta Rovira i l’Oriol Junqueras tampoc. Els presos validen els exiliats i les victòries judicials a Europa tenen la seva importància.

Raül Romeva defineix Junqueras com una persona “amb mirada llarga i transversal en un moment on el regateig curt s’imposa”

Sóc poc objectiu quan parlo de Junqueras. Normalment escoltem moltes teories, com el cas de Carod Rovira quan l’any 1999 parla que per ser independentista no cal deixar de ser espanyol, i amb l’Oriol és la primera vegada que observo com les idees es poden portar a la pràctica.

Dediques una especial atenció a la gent de Sant Vicenç dels Horts i les persones vinculades al Free Junqueras

Al cap i a la fi te n’adones que la victòria depèn de ser capaços d’arribar a una part de la població d’aquest país que no sabíem com arribar-hi o inclòs vivíem al marge. Aquesta actitud és imprescindible per sumar una majoria social que pugui connectar amb tots els sectors socials i polítics.

Ho plantejo d’una forma més pràctica. Si sumes la Cerdanya, el Solsonès, el Pla de l’Estany, el Berguedà o el Ripollès, territoris on l’independentisme és hegemònic, tots junts no sumen més habitants que Santa Coloma de Gramenet. Quants representats té l’independentisme en aquest ajuntament? Zero.

“És imprescindible sumar una majoria social que pugui connectar amb tots els sectors polítics i socials”

Sergi Sol, autor del llibre ‘Oriol Junqueras: Fins que siguem lliures’ / Marc Puig

Aleshores, una de les prioritats ha de ser com revertir la situació a Santa Coloma. L’únic projecte capaç d’arribar a una fita d’aquestes característiques és el d’Esquerra Republicana. És una feina de formigueta que cal fer, malgrat que ens pugui suposar alguns ensurts.

Tornant al discurs de Romeva, Oriol Junqueras entén el pas per la presó com un peatge per arribar a la independència?

Sí, ell ho ha dit moltes vegades. La seva condició d’historiador li ha fet entendre moltes coses i recordo una anècdota a la presó. Una persona del món progre espanyol va visitar l’Oriol i ell comentava que coneix perfectament la història d’Espanya. Els pot més la seva idea nacionalista i segurament ens fotran un pal, no ho poden evitar. Això ho hem d’assumir.

Has explicat en nombroses ocasions que vas estar a la presó per negar-te a fer el servei militar. Des de la teva experiència, un es pot preparar per ser privat de llibertat.

En el cas del Govern jo recordo que amb en Raül Romeva en parlàvem els dies previs. Fins i tot va llegir el decàleg Prepararse para la cárcel de Pepe Beúnza. Per la seva banda, l’Oriol no va ser un procés tant meditat i davant el dilema de quedar-se o marxar, ell va voler estar amb la seva gent. Les persones que van marxar a l’exili també ho trobo totalment respectable.

Els consellers que es van quedar i per tant van anar a declarar a l’Audiència Nacional creus que podien esperar una presó preventiva de tanta durada?

Jo no puc parlar en nom de ningú, però sincerament vaig pensar que estarien dos o tres mesos i els deixarien en llibertat. Recordo que en les primeres setmanes es van generar moltes expectatives sobre el seu alliberament amb els recursos dels advocats.

Arriba el 4 de desembre i els alliberen a tots, excepte els Jordis, l’Oriol i el Quim Forn. En Junqueras està clar que el fan responsable del referèndum de l’1 d’octubre i en Forn és venjança en estat pur. Ell acata la Constitució i anuncia que deixa la política, acció que no provoca cap canvi en la seva situació. L’Oriol comença a tenir dubtes.

Quins dubtes?

Passa el Nadal i sense la família et fas preguntes. La vida es viu només una vegada i potser no podràs veure créixer els teus fills. Igual que el cas d’en Quim Forn, l’advocat va visitar l’Oriol i li va suggerir que acatés la Constitució davant el jutge. Ell sempre va creure que havia de dir ‘No’ a la proposta de l’advocat, però abans ho tenia que consultar amb la seva dona.

Amb la Neus vam anar a la presó i l’Oriol li va explicar que si anava el jutge per dir-li que deixava la política, potser quedaria en llibertat. La seva parella se’l va mirar i li va dir jo vull que tornis a casa amb nosaltres, però has de sortir d’aquí amb la cara ben alta. Pels seus fills i també pels ciutadans de Catalunya.

Sempre es diu que al costat d’un gran home hi ha una gran dona i en el cas de la Neus s’ha complert. L’etapa que va del mes de desembre a gener per mi va ser la més dura, després ja vaig veure un Oriol fort anímicament.

“Amb el resultat del 27-S implementar el full de ruta era poc convincent”, aquestes són paraules de Sergi Sol.

Com es pot declarar una independència amb el 39% dels vots?

Es pot dir que el Govern Puigdemont va néixer ferit de mort?

Precisament l’1 d’octubre apareix com un intent de superar el resultat de les eleccions del 27 de setembre de l’any 2015. Necessites un instrument molt potent per legitimar el teu plantejament.

La idea del full de ruta era que el referèndum ja es va fer el 9 de novembre i amb els resultats de les eleccions, la coalició de Junts pel Sí no pot donar continuïtat a la votació. Per aquesta raó, el president Puigdemont acaba proposant l’1 d’octubre.

Les discrepàncies entre Junts per Catalunya i ERC són una lluita per l’hegemonia dins l’independentisme o simplement falta una estratègia?

En privat crec que no existeixen tantes discrepàncies. Quan tu has intentat coronar el cim, a la primera no s’obté l’èxit. Els primers es van quedar a pocs metres i després d’acumular experiència ho van fer.

Quin és el problema? Entre intent i intent, mentre tornes al camp base i no tens cap data marcada per tornar-ho a intentar és quan poden aparèixer els temors. S’ha de ser clar i definir on som, no pas a on ens agradaria estar.

Aleshores la gent que amb l’1 d’octubre ha passat una pantalla i entén que la posició del Gobierno serà la mateixa, sigui el PSOE o el tripartit de la dreta, quin missatge ha de rebre?

Ara amb la campanya de les espanyoles ho veurem. El PSOE vindrà a Catalunya i ens dirà aneu amb compte que venen les dretes. Aquesta tàctica els hi ha funcionat sempre, malgrat que a molts ens costi trobar diferències entre en Josep Borrell i un polític de Ciudadanos.

Recuperant el tema de la relació entre Junqueras i Puigdemont, al llibre expliques que aquest vincle sempre ha estat marcat per l’entorn

No s’aniran a sopar junts o a un concert, però perfectament es podrien asseure a prendre cafè per debatre que es pot fer per millorar. Ara mateix, la distància i les dificultats per comunicar-se també són un gran obstacle. Per molt que terceres persones facin un esforç, al final un cara a cara és més eficaç.

Les discrepàncies s’accentuen amb la marxa a l’exili i l’ingrés a presó o tenen el seu origen immediatament després de la investidura de Puigdemont?

Les relacions entre els líders mai són fàcils, això passa en tots els àmbits. No sé si totes les estrelles del Barça es porten bé. Jo vull que guanyin la Champions, després si surten plegats o no és secundari. Hauríem d’estar per damunt d’aquestes coses, les relacions que importen són les polítiques.

“Les relacions entre els líders mai són fàcils, això passa en tots els àmbits”

Sergi Sol, autor del llibre ‘Oriol Junqueras: Fins que siguem lliures’ / Marc Puig

A l’epíleg, en Xavier Vendrell d’alguna manera fa una crida a resguardar posicions i posar en context l’evolució de l’independentisme. Hi estàs d’acord?

En Xavier Vendrell és un gran estratega. Puc tenir discrepàncies amb algunes de les seves idees, però coincideixo amb ell que és clau fer una radiografia de la situació que viu Catalunya. Tots dos sabem que ni amb una majoria social tindrem prou, el territori no és homogeni.

Necessitem tenir més incidència en el poder financer, uns mitjans que puguin contrarestar els missatges apocalíptics que s’han dit sobre Catalunya i també empreses menys captives del Gobierno de torn.

El Consell per la República s’ha posat en marxa recentment, almenys de forma oficial. Quin paper li atorgues?

El Consell de la República ha de definir el seu rol i deslligar la seva acció de les organitzacions polítiques. Hem de ser realistes i entendre què és el que realment pot fer el Consell per la República.

La sentència del judici de l’1 d’octubre serà un punt d’inflexió?

No serà un big bang, tampoc va passar amb la sentència del Constitucional per l’Estatut. Estem parlant de fets històrics que desencadenen processos històrics. La sentència del judici ens servirà per evidenciar a ulls de la majoria que el regne d’Espanya mai ens oferirà res.

“El Consell de la República ha de definir el seu rol i deslligar la seva acció de les organitzacions polítiques”

Com ha d’afrontar l’independentisme les eleccions espanyoles?

Ni un independentista s’ha de quedar a casa, voti a qui voti.

Però després del fracàs del diàleg amb el Gobierno de Pedro Sánchez, molta gent es pot preguntar què s’ha d’anar a fer a Madrid?

Ara podem pensar que no tenim res, però hem avançat en alguna cosa. La reunió del president Torra i en Pedro Sánchez al Palau de Pedralbes, a Espanya ho veuen com una traïció. No sóc dels qui com pitjor estiguin les coses millor. Per poc que sigui s’ha de seguir treballant i per això ERC planteja aliances amb Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec.

Amb molt bon criteri, Arnaldo Otegi planteja un front republicà democràtic per ser determinants dins l’escenari espanyol.


  • 115
  •  
  •  
  •  
  •   

Seguiu-nos a:

ENQUESTA

LA GUILLOTINA

MÉS LLEGITS

642 Seguir
63,289 Seguir