Divendres, 14 Desembre 2018

Sànchez i Turull marquen el camí dels judicis

Dels pocs àudios i cites que s’han aconseguit filtrar de les declaracions dels presos polítics en dues, en concret en les de Jordi Sànchez i Jordi Turull, l’enfrontament amb el jutge Llarena ha suposat una alenada d’aire fresc per al moviment republicà que viu en una reculada permanent des del 27 d’octubre.

Si el judici és polític, fem-lo escandalosament polític. M’explico. La causa, només sustentada per una realitat virtual pròpia del millor guionista de cinema gore, ha de ser confrontada des del primer moment per una ferma posició de defensa dels valors democràtics que conjuren el republicanisme. “Això” que ha redactat Llarena, aquest relat de violència, sedició, rebel·lió i un drac màgic a les portes de les conselleries, ha de ser ridiculitzat i rebatut no només per la clara vulneració dels drets i llibertats dels polítics i polítiques republicans, sinó també exhibint l’excepcionalitat democràtica amb la qual viuen els ciutadans de Catalunya que foren reprimits per voler exercir el seu dret a decidir l’1 d’octubre i que, en les eleccions imposades pel Gobierno, van veure com els seus candidats a la presidència no podien ser investits per una trampa jurídica, com és emparar-se a l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.

Reivindicar la llengua

L’impacte internacional que tindrà el judici és una oportunitat per retratar la vulneració de drets amb la qual conviu el país amb l’Estat. No és només el dret a decidir, és també el dret a vehicular la seva educació i el seu sistema en la seva llengua pròpia sense ingerències externes. El català resisteix, malgrat tot. Són anys i panys de campanya reiterada contra el sistema d’immersió lingüística, amb artefactes com Ciudadanos que confronten i volen provocar la segregació escolar per raó de la llengua.

Els líders republicans tenen el dret a declarar en català, i en aquesta llengua ho haurien de fer. Si alguna cosa ens ha ensenyat el magistrat és que, deixis la política, desvaloritzis la declaració d’independència o no hi hagi proves que demostrin cap dels delictes que imputa, la causa és una acció de venjança i escarni contra els qui confronten avui, i ho poden fer en el futur, la idea d’una unitat territorial natural, quasi divina, de l’Estat espanyol.

Els focus hi seran, les càmeres observaran i el món mostrarà interès. És l’oportunitat de derrotar el relat i defensar la llengua. No oblidem que en això la llei és molt clara: Les llengües pròpies es poden utilitzar en procediments judicials i, davant el fet que no es vulgui emprar la llengua castellana serà habilitat un intèrpret.

Sànchez i Turull han marcat el camí a seguir, a Llarena se’l confronta en tots els espais on ell se sent impune. Contra l’arbitrarietat, serenor i convenciment.

EDITORIAL

OPINIÓ

Més llegits

Segueix-nos a

467 Seguir
58,959 Seguir