Dijous, 22 d'Agost de 2019 - Edició 392
La República

Puigdemont, Comín i Ponsatí proposen una llista conjunta a Europa

Pel seu interès reproduïm l’article ANEM JUNTS: El conflicte polític entre Catalunya i Espanya és això, un “conflicte” i “polític”. Eludir la realitat no la canviarà, ni resoldrà res; no […]

Redacció
Redacció 04/04/2019

Pel seu interès reproduïm l’article ANEM JUNTS:

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya és això, un “conflicte” i “polític”. Eludir la realitat no la canviarà, ni resoldrà res; no es tracta de delinqüència, ni de criminalitat, ni de codi penal, presons i exilis. La necessitat d’una solució política és inexcusable; és el deure dels demòcrates.

Des del primer dia d’exili, a més de defensar els nostres drets, hem continuat fent política, treballant per cercar solucions. La feina feta amb les eines i recursos limitats de què hem disposat és en part coneguda per l’opinió pública, i en part es manté encara en la necessària discreció. Però és una feina que té tan sols un objectiu: contribuir a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Amb la dosi d’autocrítica i l’anàlisi més reposada que cal, des de la distància a vegades reparadora i a vegades limitadora, amb la consciència plena de totes les mancances i de tots els actius que hem acumulat en aquesta fase de la nostra història. I amb la mirada posada cada dia damunt dels efectes de la repressió que persisteix amb una tossuderia malaltissa, que té empresonats amics i companys, jutjats per delictes inexistents, i que persegueix electes, activistes i ciutadans compromesos en general.

En el cicle electoral que s’inicia amb les eleccions espanyoles del 28 d’abril, la necessitat de fer política s’accentua i serà determinant en les decisions que ha de prendre el moviment independentista català. Som conscients, d’una banda, que una gran part de la societat catalana reclama persistentment la unitat política, i de l’altra, de les dificultats que troben determinats actors polítics per fer-la realitat. Des de la perspectiva de la responsabilitat assumida fins ara, i davant els reptes que ens planteja aquest nou cicle, aquesta demanda d’unitat ens compromet i ens interpel·la a tots. La unitat s’expressa amb claredat a la societat civil, que segueix mobilitzada amb força i determinació malgrat dificultats i adversitats. Difícilment afrontarem els reptes que tenim davant, si no responem a la unitat de la gent, també amb la màxima unitat política. L’anomenada “crisi catalana” és ja un afer europeu. Aquella Europa que ens ignorava i voldria mirar cap a l’altra banda quan el Regne d’Espanya vulnera drets i violenta principis democràtics ja no té més remei que parar atenció i mirar amb rigor tots els aspectes d’aquesta crisi, i de fer-ho conscient que és quelcom que la concerneix directament. Els catalans ens hem fet visibles, hem guanyat el dret a ser reconeguts; som una realitat política de fet. S’ha trencat el pacte de silenci que existia a Europa davant del conflicte entre Catalunya i Espanya. Van sorgint iniciatives inimaginables fa tot just un parell d’anys, vinculades a la necessitat de defensar principis fonamentals davant vulneracions flagrants per part d’un Estat membre de la Unió.

És l’hora que la veu d’aquesta Catalunya que es manté mobilitzada, que se sent representada per les idees de radicalitat democràtica, de progrés social i llibertat nacional en una Europa dels pobles, es faci sentir alta i clara al nou Parlament Europeu. De totes les eleccions que venen, en cap hi ha més necessitat d’actuar units que als comicis europeus. Ara que a Europa es comencen a alçar veus llargament esperades, ara que la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya és un fet incontrovertible, ara que l’Estat espanyol es veu forçat a donar explicacions per actituds i decisions que incomoden molts ciutadans europeus, ara és el millor moment perquè la Catalunya que vol la seva llibertat nacional irrompi al Parlament Europeu.

Proposem, per tant, amb més convicció que mai, una llista conjunta a les eleccions al Parlament Europeu del proper dia 26 de maig. Una candidatura que reculli tota la diversitat del moviment independentista, que pugui guanyar amb claredat les eleccions, i enviar un missatge inequívoc a Europa i al món. Una candidatura que posi el dret a l’autodeterminació dels pobles al centre de l’agenda política europea i faci créixer la solidaritat internacional que l’exercici d’aquest dret necessita.

Fem-ho, tenim més raons que mai. Fem un darrer esforç per aconseguir que la veu de Catalunya –que tant el Partit Popular, com el Partit Socialista i els populistes de Vox i Ciudadanos voldrien silenciar a Europa– tingui la força històrica que aquesta hora demana. Ens hi juguem el futur com a república, com a nació de llibertats, com a nació europea.

En aquest esforç ens necessitem tots, no hi sobra ningú. I l’hem de fer amb tota la generositat que el moment ens exigeix. Per això reiterem els oferiments que, per tal de facilitar aquesta llista unitària al Parlament Europeu, hem fet des de fa mesos. Encara hi som a temps.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya és això, un “conflicte” i “polític”. Eludir la realitat no la canviarà, ni resoldrà res; no es tracta de delinqüència, ni de criminalitat, ni de codi penal, presons i exilis. La necessitat d’una solució política és inexcusable; és el deure dels demòcrates.

Relacionats