Diumenge, 16 de Juny de 2019 - Edició 325
La República

Policies al·lèrgics a la realitat

Hi ha una realitat a Catalunya que és una història, una bandera, una llengua, una nació. Uns valors que hem tingut al llarg de la història i que hem conservat […]

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 09/06/2019
Pla mitjà del president de la Generalitat, Quim Torra, passant revista a una formació de gala dels Mossos d'Esquadra acompanyat del comissari en cap, Miquel Esquius, a l'exterior del Palau de la Música, el 29-4-19 (horitzontal).

Hi ha una realitat a Catalunya que és una història, una bandera, una llengua, una nació. Uns valors que hem tingut al llarg de la història i que hem conservat al llarg dels anys malgrat els atacs per part d’Espanya mitjançant imposicions i prohibicions, ja fos en plena dictadura o en ‘democràcia’.

 

Però no sempre hi ha persones que estan d’acord amb aquests valors i ni tan sols amb aquest símbols. Dos exemples poden ser la llengua i la bandera nacional de Catalunya, la Senyera.

 

I en el món de la policia, els que haurien de demostrar un respecte més gran tenim exemples que no ho han fet.

 

Hi ha persones com Angel Gómez, de la Unió de Mossos per la Constitució, el qual ha assistit a lliuraments de premis i guardons no relacionats en el camp professional amb un uniforme de mitja gala del cos de Mossos, utilitzat en esdeveniments oficials on assisteix el cos o bé amb un permís per escrit.

 

També Inma Alclolea, caporal de mossos expedientada diverses vegades, fa unes publicacions a les xarxes, mítings en trobades espanyolistes que són molt a prop de la ultradreta. Publicacions que van des de lloar el paper de líders de l’ultra dreta com Santiago Abascal, i presumptament insults i injúries cap a polítics que ideològicament pensen diferent a ella, incloent el President Puigdemont (tot i haver manifestat que era cosa de la seva mare) o canvi de noms a institucions històriques com fa amb la Generalitat. Entre altres coses.

 

I finalment, avui en un article s’ha tornat a redescobrir Juan José Torrente, un sergent dels Mossos d’Esquadra que va ser el candidat del sindicat espanyolista CSIF, el qual no va aconseguir cap seient en les darreres eleccions sindicals del cos de Mossos d’Esquadra.

Aquests dos últims tenen en comú que han concedit dues entrevistes a un mitjà espanyolista, menystenint el nom de la Generalitat i el govern, mentint sobre altres membres del cos de Mossos d’Esquadra o fent afirmacions com que el President Torra prepara un conflicte armat contra Espanya.

Unes acusacions greus que fan en un mitjà, però que en canvi no les fan davant un jutjat. Per quin motiu? Per manca de proves? Per por a que fins i tot el jutge més polític pugui veure en aquella denuncia una falsedat i acabar imputats en un delicte de falsa denuncia?

Han estat incomptables les vegades que membres de l’unionisme s’han queixat de persecució ideològica al cos de Mossos d’Esquadra, però està clar que és un cos on de ben segur no tothom pensa igual i que no per això hi ha una persecució contra centenars d’agents per un pensament. La persecució es fa pels actes que aquests realitzen, no per les idees. Encara que això comporti vendre fum i mentides en mitjans espanyols.

Però molts sabem que membres de diferents policies no guarden respecte cap a la llengua de Catalunya ni als seus símbols.

Des de policies que s’arremanguen mànigues de la camisa l’uniforme per evitar que es vegi la Senyera que molts incorporen, fins aquelles unitats que en jornades laborals i fent la seva preparació llueixen samarretes no oficials del cos amb banderes i símbols que ratllen la ultradreta i el feixisme. Per què aquesta al·lèrgia a una bandera que representa al territori i a la gent per la qual treballen?

Però en canvi són apartats i menystinguts alguns dels agents que simplement entren en una comissaria amb un llaç groc abans de treballar, o amb samarretes amb simbologia independentista. Llavors, on és el respecte? Per què tot això no s’expressa? Per por. Per temor. I alguns s’han arribat a sentir completament fora de lloc per part d’altres disposats a arraconar algú perquè en la seva vida tingui unes idees, independentment de la professionalitat en el seu àmbit laboral.

Però les veus que m’han fet arribar molts d’aquests agents, tant de Mossos com de Policies locals de Catalunya són dignes de mencionar i d’evidenciar un problema que existeix. Però que es repeteix en la societat: es criminalitza i persegueix l’independentisme mentre es blanqueja el feixisme espanyol.

Però en el moment de cobrar, a molts se’ls oblida la bandera que porten a l’escut o a la màniga. Tots són bons per rebre els diners a final de mes, deixant de banda així la coherència amb ells mateixos i les seves idees, oblidant que els respectius cossos són part de la policia d’un país, amb una llengua, una història i uns símbols nacionals i convertint-se així en una actitud hipòcrita.

Cal seguir lluitant per una policia al servei del país, de la gent, de les seves institucions i apartar algunes actituds que no hi haurien de ser darrere un uniforme.

Tothom pot tenir les seves inquietuds, els seus ideals. Però sempre s’han de dur amb respecte i sobretot, tenir molt clar en tot moment el lloc en el que s’està.

Relacionats