Dimarts, 23 de Juliol de 2019 - Edició 362
La República

Policia Política

El judici contra la democràcia, el que jutja la voluntat d’un poble de decidir el seu futur lliurement, evidencia cada dia més que hi ha una policia que no actua […]

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 27/03/2019

El judici contra la democràcia, el que jutja la voluntat d’un poble de decidir el seu futur lliurement, evidencia cada dia més que hi ha una policia que no actua amb imparcialitat. Una policia amb uns agents que no actuen amb independència i que té un pensament i unes ideologies que se les emporten a la feina.

Unes ideologies que els porta a mentir descaradament en un judici, tot i les evidències i proves que els desmunten.

Mentrestant, el president de la sala permet el relat i la mentida, alhora que impedeix a la defensa l’exhibició de documents que desautoritzen aquestes declaracions en el moment que hi ha el declarant davant. Tot plegat, surrealista.

Hem pogut sentir com han preparat unes declaracions per fer contenta la fiscalia. Tant, que fins i tot la fiscal Madrigal parafraseja algunes paraules que diran els policies, com quan un dels Guàrdia Civils manifesta que va ser “una ratonera”.

Sentim declaracions en les que afirmen que es «mastegava» l’odi entre els manifestants. En les seves mirades, en les seves actituds. Però pel que sembla, el fet d’entrar a escoles sense cap mediació, sense haver planificat cap coordinació amb els Mossos, amb càrregues brutals contra manifestants pacífics, amb l’ús de projectils prohibits a Catalunya… i podria seguir amb un reguitzell d’abusos i incompliments de la llei per part dels cossos policials espanyols. Però a més, parlen d’odi sense tenir en compte les càrregues nocturnes realitzades de paisà pels carrers de Calella. Com algun dels agents orinava des dels balcons a sobre els manifestants, com un altre arribava a mostrar una arma de foc. Per no parlar dels crits de «Que nos dejen actuar»! No se’ls veia gaire aterrits per l’odi que han manifestat durant al judici. Una mentida que cau pel seu propi pes.

Però tots sabem que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no són els Mossos d’Esquadra. Que gaudeixen d’una immunitat per part d’un Estado que sempre els protegirà mentre actuïn en la mateixa direcció política de qui mana, de qui jutja, de qui decideix.

A ells, fins i tot se’ls permet tenir perfils anònims en xarxes socials, on han reconegut ser-ne els propietaris, amenaçant les persones simplement per ser independentistes. Suposo que us deu sonar un tal “Tàcito”.

D’altres, directament fan les seves amenaces i expressen els seus desitjos des del seu canal de Youtube o Twitter. I fins i tot, fan gala d’algun dels elements de la uniformitat per fer aquests vídeos.

Molts hem pogut viure en pròpia pell els abusos de la Guàrdia Civil i dels fiscals. Acusacions que només podria fer una Policia Política al servei d’un Estado i d’una ideologia.

Només queda seguir escoltant com segueixen explicant el seu relat, en total sintonia amb el que vol ser expressat per la fiscalia de l’Estado o l’acusació. I seguir confiant amb la destresa i professionalitat de les defenses perquè aquesta policia política entri en contradiccions i contradigui les seves manifestacions anteriors.

Llavors, només faltarà veure si la justícia actua amb totes aquestes contradiccions que podrien dur-nos a falsos testimonis per part dels declarants.

Relacionats