Dilluns, 27 de Maig de 2019 - Edició 305
La República

Pérez de los Cobos, explica’ns-ho perquè no ho entenem

De debò ho dic, hi ha moments del judici que no entenc que s’està jutjant. Hi ha una Declaració d’Independència simbòlica -sedició inexistent-, una violència independentista que no es pot […]

Joan Solé
Joan Solé 04/03/2019

De debò ho dic, hi ha moments del judici que no entenc que s’està jutjant. Hi ha una Declaració d’Independència simbòlica -sedició inexistent-, una violència independentista que no es pot acreditar -rebel·lió-, un delicte de malversació que no es pot provar, una repressió que l’Estat no reconeix, una operació policial de 87 milions d’euros que passava per allà i, ara, una acusació d’inoperància contra els Mossos del senyor Nieto que es va fer per “referències de gent que treballava amb mi”. Quina broma és aquesta?

Tenia ganes d’escoltar l’exsecretari d’Estat de Seguretat, número 2 del ministre Zoido i actual portaveu del Partit Popular al Parlament d’Andalusia, José Antonio Nieto. Després de la fugida endavant de l’expresidente del Gobierno, Mariano Rajoy, i de l’exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, pensava: Bé, com a mínim aquest home serà coneixedor de causa.

Doncs no, Nieto ahir va seguir el mantra del ni punyetera idea de res. No només va fer un exercici de cinisme assegurant que no es van produir càrregues policials durant l’1 d’octubre, sinó que va acusar el cos de Mossos d’Esquadra, el Major Trapero i al conseller legítim, Joaquim Forn, d’una inoperància que ell mateix va desmentir quan l’advocat Xavier Melero, pregunta rere pregunta, el va fer admetre que no s’havia llegit el pla d’actuació del cos policial català per al referèndum: “No el conec (…) Parlo per referències de gent que treballava amb mi”. Apaga y vámonos.

Això és una broma, una broma que deixa de fer gràcia quan recordes que a les cadires d’acusats hi ha polítics que poden restar anys a la presó per… No sé ben bé per què.

Descartats Rajoy, Santamaría, Zoido i Nieto, avui amb Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil i coordinador policial de l’1-O, hom pot esperar que com a mínim ens expliqui el guió d’aquesta pel·lícula de baix pressupost i enregistrada amb un mòbil de fa cinc anys. És un acte de venjança amb introducció, però amb un nus tan mancat de sentit que sembla preparar un desenllaç pitjor que Los Serrano. Cinc anys de sèrie que varen ser un somni. Cobos, explica’ns-ho perquè no ho entenem.

Relacionats