Dissabte, 19 Gener 2019

Per què segueixo militant a ERC?

Ja fa quasi 27 anys que milito a ERC, vaig entrar l’any 1992 provenint de l’entitat Comitè Olímpic de Catalunya (COC) de l’amic Albert Bertrana. He estat regidor, president del Consell Comarcal de la Selva, vicepresident de la Diputació de Girona, diputat a Madrid (2004-2008), conseller nacional i membre de l’executiva permanent d’ERC en anys difícils. Crec que tinc dret a opinar en un moment on el partit ha perdut part del debat obert amb la seva militància.

M’estimo aquest partit i no penso marxar tot i que hi hagi qui ho desitja amb molta força, la meva estima al partit està per sobre. A diferència d’alguns altres militants que han decidit marxar, als qui vull mostrar tot el meu respecte, jo aspiro a canviar l’actual situació de desconcert. És per aquest motiu que juntament amb un grup de militants de base sense cap mena de pretensió de tenir cap càrrec vam signar el manifest “Nova Crida Nacional a ERC”, una reflexió sincera amb voluntat que Esquerra lideri el camí cap a la independència.

El nostre partit necessita una sacsejada forta per entomar el camí després dels fets d’octubre de l’any 2017 i l’aplicació de la repressió del 155. A un estat salvatge com l’espanyol no se li pot anar com si fos una democràcia en plenitud, en termes de democràcia no existeix cap diferència entre el PP, Cs o el PSOE. Uns t’ho apliquen sense excuses i els altres intenten fer-se els simpàtics per acabar traint la teva confiança, ni Zapatero en el seu moment, ni Sánchez ara, faran el mínim gest polític, estan perpetrant un engany massiu que no podem acceptar.

ERC ha de liderar el camí per assolir la independència i ha de buscar un full de ruta comú per guanyar l’embat contra un estat salvatge com l’espanyol, i si això vol dir sacrificis per guanyar definitivament la República cal fer-ho. Som un partit necessari per aconseguir-ho, igual que ho és el món de JuntsxCat amb el president Puigdemont, la CUP i les entitats civils com Òmnium i l’ANC. No sobra ningú, com tampoc cap militant. Aprofito aquestes línies per demanar a la gent d’ERC que no marxi, que es quedi i torni qui s’ha donat de baixa. Sense un partit fort no tindrem independència.

ERC ha de demostrar fermesa i preparar el camí per l’embat definitiu amb l’Estat Espanyol amb intel·ligència i audàcia, els presos polítics i els exiliats es mereixen que fem el possible pel seu alliberament total, i com va dir algun dels seus advocats, el seu alliberament definitiu només s’aconseguirà si guanyem la República Catalana.

Espanya és un estat amb mentalitat colonial, ho ha demostrat al llarg de la seva història, fins i tot en aquesta democràcia amb arrels franquistes que ens ha tocat viure (el govern espanyol ni tan sols pot foragitar el dictador del seu mausoleu feixista). Com estat encara colonial, Espanya mai atorgarà res a Catalunya, només si el món veu la voluntat catalana de ser independents aconseguirem el suport que forci a Espanya a acceptar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Espanya busca amb el judici i tota la causa contra els independentistes la humiliació, ho hem vist, ho veurem en les setmanes vinents i en la mateixa sentència del judici principal de l’1-O. Tenim els precedents amb els casos com el de la Tamara i en les persecucions fins i tot il·legals (Villarejo i cia) contra el procés independentista.

Volem una ERC que lideri sense complexos el procés cap a la independència, hem arribat molt lluny i ara no ens podem aturar. En primer lloc cal un full de ruta unitari, recordem que l’1-O vam guanyar amb una majoria democràtica suficient. Volem i exigim una ERC fidel a la seva història i que sigui el partit imprescindible per guanyar definitivament la República Catalana.