Dilluns, 17 de Juny de 2019 - Edició 326
La República

Pau Morales: “No és suficient estar tancat al despatx per dirigir res”

Pau Morales (1994) ocupa el càrrec de Portaveu Nacional del Jovent Republicà des de l’any 2016. Regidor a Vilassar de Dalt, el líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya […]

Joan Solé
Joan Solé 25/12/2018

Pau Morales (1994) ocupa el càrrec de Portaveu Nacional del Jovent Republicà des de l’any 2016. Regidor a Vilassar de Dalt, el líder de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya aposta perquè la primera línia política -adulta- deixi enrere els retrets, el processisme i enceti el camí per fer efectiva la República. Per assolir-ho, res millor que posar d’exemple la situació de la cooperació entre les joventuts independentistes, qui des dels fets de setembre i octubre del 2017 conviuen per repetir, quan arribi l’hora, accions com l’ocupació de l’edifici central de la Universitat de Barcelona.

S’ha fet algun tipus d’autocrítica, des del Jovent Republicà, de la gestió que es va fer durant l’octubre de l’any passat?

Un cop l’octubre s’acaba amb la proclamació de la República i la implementació del 155, el primer que fem és llançar-nos a sac a guanyar unes urnes planificades per destruir l’independentisme. Passades les eleccions del 21-D, veiem que ens falta una estratègia en aquesta nova etapa que cal preparar mitjançant un debat perquè la militància respongui en una Conferència Nacional.

L’autocrítica és que allò que vam fer potser ho hauríem d’haver preparat més, perquè mai s’està prou preparat. Però vam ser allà on se’ns requeria quan feia falta, quan el país estava en situació d’emergència el jovent hi va ser i va estar a l’altura. Ho tornaríem a fer i orgullosíssim

En quins termes no es va estar prou preparats?

En l’estratègia que configurem a la Conferència Nacional redactem una llista de reptes que creiem que cal superar. Per exemple, les coses ens poden anar millor si tenim un sindicalisme laboral organitzat majoritàriament per independentistes. Si les relacions internacionals que tenim amb les organitzacions juvenils són més fortes i si hi ha més presència del jovent en el municipalisme de les grans ciutats.

Amb més quota de mobilització social és més fàcil que la correlació de forces sigui amb nosaltres. Vam fer tot el que vam poder.

Vaja, eixamplar la base.

Eixamplar és conseqüència de l’estratègia independentista. Si l’independentisme desplega una política d’alliberament que impliqui reforçar-se en tots els àmbits, per fer valer la voluntat popular en qualsevol dels escenaris que s’esdevinguin, s’eixamplarà.

S’eixamplarà a partir dels fets o de la retòrica?

És important que el discurs quadri amb els fets, un discurs social amb polítiques socials ajuda a transformar i veure el projecte independentista com un projecte de transformació social. També ajuda una desobediència civil àmplia, amb el consens de tots els agents, que tingui objectius concrets. Situar conceptes com la desobediència civil en el dia a dia de l’intercanvi de retrets desgasta a tothom i perjudica l’objectiu. És una eina molt potent de canvi, no s’ha d’instal·lar en un dia a dia.

Per tant, és allò de la famosa ‘finestra d’oportunitat’.

El moment l’hem de crear, i el crearem quan reunim tots aquells ingredients que teníem prèviament a l’1-O i que ens cal recuperar amb molta més força perquè guanyem la independència.

Aquest moment que tothom reivindica fou de ruptura unilateral. L’hem de buscar, ha de venir sol?

Ens és igual quin sigui l’escenari mentre hi arribem forts, preparats i l’independentisme pugui fer valer la voluntat popular com no vam poder fer l’octubre. El referèndum fou possible per l’acció combinada entre institucions, les organitzacions i la gent. Aquell dia vam fer valer la voluntat popular, després no ho vàrem fer i per això tenim presos polítics i un 155. L’escenari ens semblarà bé si hi ha consens entre tots els actors: unitat estratègica. Mentre això no arribi, ens anem reforçant.

“Com a organització juvenil no estem per picabaralles, quan agafes un carnet de militant ho fas per aconseguir uns objectius polítics i ens dediquem a això”

Un any després, des de l’espai dels joves, us sentiu més forts o hi ha discrepàncies com les que exhibeixen JxCAT i ERC?

A les joventuts això no passa, i és molt positiu en comparació amb altres etapes. Més enllà dels debats polítics hi ha un contacte, una coordinació i un intercanvi d’idees de les organitzacions juvenils. I això ve d’ocupar junts la facultat central de la Universitat de Barcelona i dels fets d’octubre.

Com a organització juvenil no estem per picabaralles, quan agafes un carnet de militant ho fas per aconseguir uns objectius polítics i ens dediquem a això: conscienciar, difondre idees, acció política en pro d’uns objectius. No entrem en la disputa electoral.

Per què el 27 d’octubre no es va oferir cap resistència i/o defensa de la Declaració d’Independència? Vau rebre algun tipus d’ordres de no mobilitzar-vos?

Això ho hauran d’explicar els seus protagonistes. Nosaltres estàvem a l’espera del que pogués passar, l’escenari va ser mobilitzar-nos a partir del 2 de novembre per reclamar la llibertat dels presos que acabaven d’empresonar.

El 27 ningú va cridar a la mobilització?

Quan s’hagin de fer passos, que aquests siguin més oberts i que per a tothom sigui més fàcil entendre què està passant i no hi hagi aquesta sensació de paternalisme. El 27 d’octubre no l’interpretem com una victòria.

És una derrota?

Al final els nostres parlamentaris van fer un exercici de dignitat que era reconèixer el que va votar la ciutadania, és això.

En la vostra proposta de resolució estratègica demaneu enterrar el processisme, exigiu unitat i fer efectiva la República…

Ens hem d’independitzar d’un Estat que actua amb les mateixes formes que una dictadura, aquest és el grau de dificultat. És urgent una estratègia conjunta i un lideratge, que ha de ser col·lectiu perquè l’independentisme és molt divers. Tenim una energia que no sabem articular.

Per tenir una estratègia els agents independentistes han de plantejar la seva, Jovent i ERC ja ho han fet. No tots ho han fet, serà més fàcil una estratègia conjunta quan tothom aporti la seva part. Reclamem que tothom faci la seva aportació i arribem a un consens, és urgent per no perdre temps.

Si demaneu enterrar el processisme vol dir que detecteu que és la tònica d’aquest Govern.

Vol dir que hem de construir les condicions per fer valer la voluntat popular en qualsevol dels escenaris, vam apostar per tenir un govern perquè totes aquelles posicions que ocupi l’independentisme són positives. És vital que a les municipals guanyi, sobretot, a les grans ciutats. I que socialment siguem més forts. Això és fer política d’alliberament, qualsevol cosa que no condueixi a avançar en el camí cap a guanyar pot ser simbòlic però no serveix, i el jovent, amb les necessitats que té, no té temps per perdre.

Quan es diu que cal fer mesures socials, perquè això és fer república des de les institucions, no acabes admetent que des de l’autonomia pots fer aquelles mesures socials que fins ara només deies que podies fer com un Estat?

Les urgències i desigualtats socials són molt àmplies, l’independentisme ha de fer tot el possible des de les institucions. Des d’allà veurà que sense les eines d’un estat és insuficient. Això és el que també ha de fer l’independentisme. Seria un error interpretar la independència com una excusa per no respondre a les urgències socials, ens posaríem en contra a gent que pot formar part del projecte independentisme.

“Des que vaig entrar en l’activisme social i polític sempre m’han dit que no és suficient estar tancat al despatx per dirigir res, s’ha d’estar en contacte permanent i directe amb tothom”

Es pot dirigir un país des de l’exili?

Des que vaig entrar en l’activisme social i polític sempre m’han dit que no és suficient estar tancat al despatx per dirigir res, s’ha d’estar en contacte permanent i directe amb tothom. És obvi que nosaltres estem al costat de totes les persones, i absoluta solidaritat, amb tots els represaliats.

La conclusió és que s’ha d’escoltar i tenir en compte la veu de l’exili, la veu de les presons i de totes les que estan en diferents posicions.

Es pot dirigir un partit des de la presó?

Sí, amb ajuda de l’exili, la gent del Govern, del partit, als ajuntaments i la base.

Jovent Republicà és una organització marcadament feminista, casos com els de Lluís Salvador, encara per resoldre, no us resulta incòmode? 

Som una organització molt feminitzada en la seva direcció, això ens permet tenir una òptica molt clara en aquest tema. Creiem que no li hem de posar les coses fàcils a l’Estat en cap moment i, per tant, vam denunciar el que són unes converses il·lícites que van clarament dirigides a debilitar l’independentisme. Vam expressar la nostra opinió a tot arreu i, en aquest punt, entenem, que ha de ser ERC qui ha de seguir els seus procediments interns.

Ets conscient que ocupar un càrrec independentista és tenir l’espasa de Dàmocles penjant sobre teu?

La repressió és un fet que no s’ha d’obviar, l’hem d’afrontar i superar. Això no vol dir que deixem de fer el que creiem que s’ha de fer, al contrari, la repressió l’afrontem políticament amb el discurs i la pràctica. És un repte per reforçar-nos com organització, per preparar-nos per cada situació. Els qui estem compromesos amb la causa no deixarem de fer res que impliqui deixar de fer-ho. Si el portaveu del Jovent, o qui sigui, fos colpejat hi hauria molta altra gent que seguiria fent aquesta activitat. No modificarem per aquesta repressió, ens prepararem per superar-la.

Relacionats