Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

Inseguretat al Metro: Reflexions sobre el vídeo de l’agressió

“La difusió d’un vídeo d’un intent de furt al metro el passat 31 de gener serveix per reobrir un debat sobre la qüestionada inseguretat a Barcelona, però també del tractament i difusió que se’n fa d’aquests fets i d’opinions que s’hi generin gratuïtament”

Rafa Sans
Rafa Sans 05/02/2020

En les darreres hores diversos mitjans de comunicació han publicat l’intent de furt d’un bolso de senyora a l’estació de Navas de la L1 de metro de Barcelona el divendres 31 de gener vora les 23h. Sembla que la primera font a publicar-ho ha estat la secció que recorda al diari de successos que hi va haver als anys 80 a Espanya: El caso de El Nacional. Després, progressivament, s’ha anat escampant. Mentre que uns ho titllen de “pallissa”, l’ABC explica el succés en sis línies i mitja (com si fos una piulada!) i deixa clar que “de momento no se ha presentado ninguna denuncia”, cosa que és mentida. TV3 (o sigui, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) ho encapçala amb un sintagma breu: “Violenta estrebada al metro de Barcelona”.

La primera font, de El caso, assegura que ha estat un “Robatori amb extrema violència a una dona al metro de Barcelona”. D’entrada, les imatges provoquen molt desconcert i empatia envers la persona a qui han intentat pispar el bolso. Allò que podria haver estat un simple furt més dels diversos que ocorren a una ciutat (en aquest cas, Barcelona), especialment quan ja no hi ha sol i no hi ha molta gent, està agafant una dimensió tan gran que TMB ha publicat una piulada oficial de condemna.

Si un encara estira més del fet, veu que hi ha altres piulades amb vídeos que encara proporcionen més detalls: sembla que eren dos nois àrabs que, primer, van intentar tallar les nanses del bolso i, després, van fer una estrebada, però s’hi van trobar resistència.

Evidentment, és un escàndol que hi hagi furts al metro de la capital de Catalunya, cosa que ha passat amb tots els governs municipals que recordo. Però crec que és important analitzar diversos aspectes per tal de fer un bon tractament de la informació i d’allò que, després, lliurement, opinem. L’ordre dels factors no altera l’anàlisi en conjunt del fet sinó que va sumant:

– Hi ha un problema d’acolliment de joves d’origen estranger (normalment, nord-africans) a Catalunya per una manca de recursos que s’hi destinen un cop acompleixen 18 anys. Catalunya va reclamar la gestió dels CIEs i el Gobierno de l’Estat s’hi va negar. I això va en relació a la manifestació del «Volem acollir» a Barcelona el 18 de febrer de 2017, la més gran d’Europa amb aquest pensament de fons a dia d’avui. Això dona idea de fins a quin punt bona part de la ciutadania catalana i que viu a Catalunya arriba a mobilitzar-se a favor del la justícia i els drets socials, és a dir, no sintonitza amb posicionaments racistes o xenòfobs ultradretans amb què des de la caverna s’ataca la societat catalana.

– La difusió d’imatges d’una càmera de seguretat d’una estació del metro ens recorda que sempre estem sent gravats, cosa que per si sola no augmenta la seguretat. A més, el problema de fons no se solucionarà enxampant a aquell noi o aquells dos nois que intenten furtar i acaben agredint.

– Titllar la notícia de “robatori” és faltar a la veritat. No cal ser juristes per adonar-nos que va ser “només” una temptativa, oi? Ara bé, el resultat és un fet molt més greu que un simple furt i que va en contra de la integritat física d’una ciutadana.

– Les dades de la Guàrdia Urbana demostren que hi ha hagut una reducció dels furts a la ciutat de Barcelona i, paral·lelament, un augment d’aquells que ocorren a dins del metro. Caldrà que TMB, l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) i els cossos de seguretat dirigits pels polítics puguin assegurar que actes com a aquest no es repeteixin perquè generen alarma social i ningú hauria de passar por mentre viatja.

Relacionats