Divendres, 5 de juny de 2020 - Edició 680
La República

En castellano, s’il vous plait, thank you

“Quan la crisi econòmica faci el relleu definitiu a la pandèmia sanitària, com creieu que ens tractaran els espanyols? Millor o pitjor que ara?”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 23/04/2020
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias

Un aspecte en el qual la catalanofòbia és evident és en l’idioma. Però n’hi ha molts d’altres i molt variats, que tot parteix de molt endins, és molt profund i està molt arrelat. Preparem-nos que anirà a més.

No se n’escapa ni la Diada de Sant Jordi, la catalanofòbia vol atacar-la, ja que representa tot allò que ells volen que nosaltres hi acabem renunciant, perquè comporta i arrossega dues de les característiques principals de Catalunya: la nostra cultura social i l’idioma, representats amb la rosa, el llibre.

Un estat que de debò fos federal, faria les coses millor, respectant els seus diferents territoris i cultures al mateix nivell que preservant el que és primordial: les vides dels ciutadans i llur seguretat laboral i econòmica.

Aquesta pandèmia que estem patint no és una guerra, on pots tenir la culpa o la raó del conflicte, això és una epidèmia mundial i tots en som atzaroses víctimes. És ben cert que la Catalunya de les Pimes majoritàriament s’ha mobilitzat per adaptar els tallers i la producció per ajudar el sistema sanitari, però sola no massa hi pot fer davant la greu centralització del malaltís deep state espanyol, que només sap donar ordres per omplir el seu bagul, com tradicionalment fan els pirates.

I torno a l’inici. Fet l’esforç de reinventar-se i d’oferir productes per a la sanitat, el sistema espanyol ha decidit UNILATERALMENT que els ajuts als projectes que vinguin de Catalunya han de ser sol·licitats en CASTELLÀ, perquè Espanya, per a ells ÉS CASTELLA, i ni el PSOE, ni el PSC, ni PODEMOS, ni els COMUNS no poden ni volen obviar la militarització d’una Espanya antidemocràtica, psicològicament catòlica dependent i corrupta i incapaç de pensar al nivell mínim exigible del s. XXI.

I nosaltres com a bons súbdits no podem dir una paraula més alta que l’altra per no ofendre qui ens domina i maltracta, mentre ens deixem fer de tot com rates de laboratori.

Quan la crisi econòmica faci el relleu definitiu a la pandèmia sanitària, com creieu que ens tractaran els espanyols? Millor o pitjor que ara?

Segurament una majoria voldrà pensar que ens necessiten, que som mà d’obra necessària per al desenvolupament de la “nova Espanya” i ja us dic jo que el que es prepara és una centralització “temporal d’anys” per reconstruir l’imperi. I això es farà entre el PP i el PSOE argumentant una “causa major”. Aquesta mesura, que diran amb la boca petita “no volguda, però necessària” de pacte del bipartidisme de l’estat, voldran fer-la entrar per via quirúrgica a través de restringir, argumentant motius econòmics, les coses que ells consideren supèrflues. I una de les primeres seran els dialectes i idiomes que consideren obsolets, poc necessaris i extremadament cars com el català.

És ben cert que ara mateix, els diputats responsables d’alguns partits, com els Comuns i ERC al congreso, ja estan fent aquesta mesura “econòmica” d’estalviar utilitzant només un idioma, el del reino d’Espanya: ho fan sobretot a les xarxes, els costa poc de fer i els dóna, això si, molts rèdits electorals.

El País ibèric seguirà utilitzant el francès i l’anglès per als seus “negocis” fora del territori estatal i “el español, que es el idioma de nuestros ancestros” a l’interior. Mentrestant haurem deixat passar l’última oportunitat que ens quedava de ser independents, perquè haurem estat incapaços de prioritzar el nostre país, per culpa del catolicisme polític que ens recorre les venes des de fa temps de manera inconscient i que ens porta a la submissió eterna.
S’ha de ser sapastre per malbaratar tot el capital polític que havíem acumulat.

Alerta que ens envien un missatge de fets consumats: En castellano, s’il vous plait, thank you.

Relacionats