Dijous, 6 d'octubre de 2022 - Edició 1533
La República

Me’n vaig content, però fart de tots plegats

M’agradaria aprofitar que durant un temps només em dedicaré a comptar cotxes per enviar els polítics a pastar fang una temporada

Àlex Huguet 14/08/2022

M’ha costat força rumiar com acomiadar-me d’una etapa que sens dubte ha estat de les més importants de la meva vida.

Quan vaig entrar a La República i, per conseqüència, a un entorn d’actualitat política constant, em vaig adonar del poc que n’arribava a saber de la matèria, i amb el temps i gràcies sobretot a l’ajuda dels meus companys de redacció, vaig anar aprenent nomenclatures, tots els tipus de tribunals, les cares de càrrecs de la Generalitat que sovint escoltaves per la ràdio… I el cert és que no podria estar més agraït de tot el coneixement sobre el món polític que m’ha aportat La República. Des d’aquí vull donar les gràcies al Joan Puig i la resta de redactors d’aquest digital per acollir-me i ensenyar-me tot el que he après.

Sempre m’he considerat una persona prou actualitzada de les coses que van passant al nostre voltant, però aquest diari m’hi ha fet entrar de ple. Això m’ha aportat sobretot coses positives, però al mateix temps m’ha fet adonar de la dramàtica situació en la qual es troba l’independentisme, el Govern de la Generalitat i la política en general. No ens enganyem: sempre ha estat dramàtica, però ara ho he pogut comprovar del tot.

Per tant, aprofito el tancament d’aquesta etapa i l’oportunitat que se m’ha volgut donar amb un nou projecte per apartar-me una temporada de tant maldecap polític. Sens dubte em sabrà greu, però també ho agrairé, perquè el cert és que entre tots plegats M’HAN ESGOTAT. Decisions que no agraden a ningú com la candidatura dels Jocs Olímpics, una lluita per la independència que és un autonomisme encobert per part d’absolutament tots els partits que es fan dir independentistes, una taula de diàleg amb un govern espanyol que cada dia se’n fot més dels catalans i de la seva voluntat… I per descomptat, i el que em sembla més greu, una lluita partidista des de casa que els partits i mitjans més casposos utilitzen per vendre que qualsevol espurna de procés d’independència ha mort. Creieu-me, és complicat trobar un dia de feina on no hagi redactat una notícia sobre la CUP, ERC o Junts tirant-se els plats pel cap a la mínima. Així no es pot anar enlloc, i m’agradaria aprofitar que durant un temps només em dedicaré a comptar cotxes per dir-vos de la manera més educada possible que… ANEU-VOS-EN TOTS PLEGATS A PASTAR FANG!

I això ho dic tenint clar que hagués aguantat el que fes falta per saber on va a parar tot plegat amb la política catalana, però aprofito una nova oportunitat laboral per descansar una temporada del tema. I, de veritat, a tots els polítics que suposadament ens representen, us desitjo el millor, però pareu de plorar per la repressió i el feixisme espanyol quan no hi ha ningú que s’aixeca i el combat (el combat de debò, no amb taules que es reuneixen per postureig).

Dit això, reitero el meu agraïment infinit a La República, i en especial al Joan Puig i al Gerard Sesé, que m’han ruixat amb el coneixement necessari per formar-me una idea pròpia de tot el que ens envolta.

Fins aviat!