Dissabte, 3 de desembre de 2022 - Edició 1591
La República

Crisi de govern

És un govern poruc davant la vulneració de drets fonamentals i la repressió que encara persisteix a Catalunya, feble quan negocia amb el govern espanyol, innocent o inconscient davant la farsa de la taula de diàleg

Jordi Matas Dalmases 28/09/2022
El president del Govern, Pere Aragonès, es dirigeix a la primera reunió del consell executiu després de vacances, acompanyat de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i del vicepresident, Jordi Puigneró Data de publicació: dimarts 30 d’agost del 2022, 09:34 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

Des de les primeres eleccions del 1980 fins avui, Catalunya sempre ha estat governada per més d’un partit polític (tret del breu període que va del juny del 2015, quan Unió Democràtica de Catalunya va marxar del govern, fins a gener del 2016, amb la formació del govern de coalició de Junts pel Sí). La llarga experiència en governs compartits i el fet de tenir una opinió pública catalana que veu amb bons ulls els pactes i els acords polítics no han estat suficients per evitar la crisi interna del govern Aragonès i la pèssima imatge que la societat catalana té del govern de coalició català.

En l’Acord de govern entre ERC i Junts per Catalunya de maig del 2021 hi ha un darrer apartat dedicat a la coordinació i seguiment de l’acord en què s’enumeren un seguit d’òrgans dedicats a garantir la lleialtat institucional, el respecte mutu i la necessària coordina­ció per assegurar l’estabilitat governamental al llarg de tota la legislatura. Els òrgans de coordinació encarregats de garantir l’estabilitat governamental són tres: un de coordinació parlamentària, encarregat de fer el seguiment del compliment en l’àmbit parlamentari dels compromisos i pactes continguts en l’Acord; un altre de coordinació governamental, que té com a funció fer el seguiment del compliment en l’àmbit governamental i garantir la bona entesa en totes les instàncies de l’administració, així com alertar de possibles discrepàncies amb l’objectiu d’evitar polèmiques i conflictes, i un darrer òrgan de coordinació de comunicació, que s’ha de responsabilitzar d’elaborar una estratègia i un únic relat comunicatiu, i de donar coherència i consistència a la comunicació governamental. Aquests tres òrgans, o bé no han fet res, o bé han fracassat en l’assoliment dels seus objectius.

A més, l’Acord de govern també preveu la creació d’un equip de seguiment que té com a missió principal comprovar el grau de compliment dels compromisos i pactes continguts en l’Acord, així com la resolució de conflictes interns en la interpretació dels termes de l’acord i en el desplegament de les actuacions polítiques. Aquest equip, del qual no se’n sap res, tampoc ha reeixit en les funcions que tenia encomanades. Finalment, es preveu que hi hagi un comitè de direcció política, integrat només per les dues persones amb màxima responsabilitat de cada soci de govern, que ha de vetllar per una bona gestió de crisis internes i que té la facultat de revisar els termes de l’Acord i de corregir les disfuncions governamentals. Aquest comitè tampoc ha estat capaç d’evitar que el govern de coalició de Catalunya vagi a la deriva.

Redactar pautes de funcionament intern i protocols d’actuació i, sobretot, respectar-los, és fonamental per garantir la solidesa i l’estabilitat dels governs de coalició. La coordinació governamental és clau per fer compatible el pluralisme intern amb la coherència de l’acció de govern i facilitar la responsabilitat col·legiada dels partits coalitzats. En el cas del Govern de Catalunya, aquests òrgans de coordinació i equips de seguiment no han aconseguit fins ara revertir el desgovern i el desori intern, i un greu efecte d’aquest desgavell governamental és la mala percepció que té la societat catalana de la gestió del govern de Pere Aragonès.

Efectivament, d’acord amb les dades del baròmetre de juliol del 2022 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la valoració de la societat catalana sobre la gestió de l’actual Govern de la Generalitat és negativa, amb una mitjana de 3,99 sobre 10. De fet, la mitjana sobre la valoració del govern Aragonès no para de baixar des que va començar el seu mandat, i no ha aconseguit mai un aprovat: el desembre del 2021 era de 4,85, i el febrer del 2022, de 4,3. Però entre les xifres d’aquest baròmetre d’opinió de fa només dos mesos hi trobem una dada insòlita i molt preocupant: tant els votants d’ERC com els de Junts per Catalunya donen una valoració mitjana del Govern per sota de 5 (concretament, un 4,9 els d’ERC i un 4,1 els de Junts). Mai en la història del CEO els votants de tots els partits governamentals havien donat una mitjana de suspès al “seu” govern en valoració de la gestió. Si mirem els percentatges, el 36% dels votants d’ERC suspenen la gestió del govern Aragonès, mentre que en el cas dels votants de Junts, el percentatge encara és més alt: un 48%. I si hi afegim els votants de la CUP, el 59% suspenen la gestió del Govern de Catalunya i la valoració mitjana que en fan és de 3,9 sobre 10.

Segurament, són molts els factors que estan generant aquesta alarmant valoració negativa. En primer lloc, la mala salut del govern de coalició català està relacionada amb l’absència de polítiques adreçades a la part de l’Acord de govern que es diu “Estratègia independentista per a fer la República catalana”. Concretament, no s’ha avançat ni un mil·límetre (al contrari, s’ha retrocedit de manera molt lamentable) en aspectes com “incrementar la mobilització ciutadana per a una confrontació democràtica”, “tenir unes institucions de govern amb agenda independentista” o “preparar escenaris de confrontació democràtica per guanyar l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació”. Però també és un govern poruc davant la vulneració de drets fonamentals i la repressió que encara persisteix a Catalunya, feble quan negocia amb el govern espanyol, innocent o inconscient davant la farsa de la taula de diàleg i, a més, un govern que també és incapaç de resoldre les enormes desigualtats socials i és ineficaç a l’hora de revertir les gravíssimes xifres de pobresa que hi ha a Catalunya.

Jordi Matas Dalmases

Catedràtic de Ciència Política de la UB