O el judici de l’1-O és en català o els botxins hauran guanyat

  •  
  •  
  •  
  •  
  •   

El judici polític més important dels darrers anys tindrà lloc al Tribunal Suprem en unes setmanes, un judici inversemblant a l’Europa democràtica però que asseurà a la banqueta dels acusats a una bona part del Govern legítim de Catalunya i als líders civils de dues de les organitzacions més importants del país com Òmnium i l’ANC.

Avui mateix el diari del Grup Godó seguia explorant entre les diferències dels partits independentistes i, sobretot, entre Puigdemont i Junqueras. La Vanguardia afirma que “els dos han suavitzat la seva relació, però només en les formes.” És la seva manera de dividir i evitar que els independentistes tinguin un full de ruta únic.

En aquest sentit la capçalera afirma que Junqueras i Romeva volen el judici en castellà per evitar els traductors, fins i tot el terrorista més salvatge té dret a expressar-se en la seva llengua i els catalans no hi tenim aquest dret. El dret a parlar en català en el judici el tenen tots els presos polítics, renunciar-hi seria com renunciar a una legitima defensa i amaga el conflicte polític. Si la justícia no és possible en català, aquesta no és justícia.

L’ús de la llengua catalana en el judici és un element clau per explicar al món el conflicte polític entre Espanya i Catalunya, en un judici televisat de manera universal no podem amagar que la repressió espanyola arriba fins i tot a la llengua pròpia dels catalans, com podem després demanar als nostres ciutadans que en facin defensa si resulta que els polítics hi renuncien? Com podrà la Plataforma per la Llengua fer campanya pel català si en el principal judici polític de la democràcia hi renunciem?

En els pròxims dies els diferents lletrats lliuraran els seus escrits de defensa, el diari monàrquic per excel·lència ja avança que tindrem diferències en aquests escrits. Esperem que sigui una intoxicació del mitjà, però com deia fa pocs dies Carod Rovira: “Necessitem un comandament únic, capaç de coordinar l’acció d’un moviment independentista feliçment plural.”

I en té tota la raó, ha estat així en tots els processos independentistes que han guanyat i fa mesos que tenim Govern i no tenim res de tot això, els hiperventilats de tots costats es passen el dia carregant contra els independentistes que no són del seu partit. És una manera innoble de perdre, si els actuals líders polítics són incapaços d’acordar un comandament únic, millor que pleguin, com va dir en el seu dia Joan Tardà, i caldran nous lideratges per fer possible la independència.

 

 

 

 

 


  •  
  •  
  •  
  •  
  •