El publicista Ferran Burriel, director de l’agència Nothingad, ha explicat al Tribunal Suprem que va renunciar a cobrar 80.000 euros per l’elaboració de la campanya de residents a l’exterior de la Generalitat en mitjans digitals, que es va fer al març del 2017. En la seva declaració com a testimoni, Burriel ha explicat que van emetre una factura de 80.000 euros al juny d’aquell any, però que no van cobrar aquest servei tot i que el van fer. A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha assegurat que va reclamar cobrar aquests diners, tot i que no ho va fer per la via judicial. Finalment ,”després de parlar amb la Generalitat”, van decidir fer una factura negativa, ha dit, davant la incredulitat del fiscal. “I ha seguit treballant per la Generalitat?”, ha preguntat Moreno. La resposta de Burriel ha estat afirmativa.
El fiscal s’ha mostrat perplex perquè l’empresa decidís “tirar” 80.000 euros. “Jo no els tinc tots els dies, i si els perdo em dona alguna cosa”, ha reblat. Durant la declaració, Burriel ha explicat que la seva empresa té un contracte marc amb la Generalitat d’aproximadament 1.600.000 euros.
➡️ Ferran Burriel troleando al Fiscal con la no reclamación del importe de una campaña publicitaria a la Generalitat, muy TOP: pic.twitter.com/jw9OIqTodY
— Ber (@Tumultuario) 6 de març de 2019
El director de Nothingad ha dit que no tenia coneixement que al març del 2017 la Generalitat tenia advertiments del Tribunal Constitucional (TC) per paralitzar actuacions relacionades amb el referèndum, i ha explicat que la campanya consistia en informar als catalans que viuen a l’exterior que “si es registraven podien gaudir d’un centre mèdic o del carnet jove”.
Campanyes a premsa sense cobrar a Focus Media
També ha declarat com a testimoni la directora de l’oficina a Barcelona de Focus Media, Olga Solanas. Ha explicat que tenien un contracte marc amb la Generalitat per valor de 2,3 MEUR i que, en aquest context, van tenir encàrrecs de la Generalitat. Per una banda, se li va demanar que comprés espai en mitjans de premsa per a una campanya encarregada per Difusió. Solanas ha detallat que ella no va veure en cap cas la campanya perquè ella no s’encarrega de la creativitat sinó de la contractació d’espais. Es tractava d’una campanya que es va emetre el març de 2017 sobre el registre de catalans a l’exterior. Solanas ha explicat que van facturar la campanya però que no l’han cobrat. “El departament financer de la nostra empresa ho està movent perquè s’han generat factures negatives”, ha explicat Solanas, que ha dit desconèixer el motiu pel qual no s’ha cobrat.
Sobre un altre encàrrec –el de la campanya Civisme (de l’anunci de les vies)- ha dit que no es va arribar a fer. Segons ha explicat, l’encàrrec venia de Presidència i, en aquest cas, tampoc va veure quin tipus d’anunci era. Però van rebre trucades d’alguns mitjans que avisaven que es tractava d’una campanya “política” i que, per tant, no entrava dins de la homologació del contracte marc i que “havia d’anar a tarifa”. Segons ha explicat, la diferència de preu l’havia d’assumir Focus Media i, per això, van renunciar a fer-la.
El director d”El Punt-Avui’ diu que van publicar gratis l’anunci de les vies
El director del diari ‘El Punt-Avui’, Xavier Xirgu, ha reconegut al Suprem que van publicar tant al diari com a la televisió del grup l’anunci de les vies (on es feia una crida implícita a participar en el referèndum) i que ho van fer sense cobrar. A preguntes de la fiscal, ha explicat que va ser decisió del departament comercial i que van agafar les imatges de les xarxes socials. “Era un anunci que circulava arreu”, ha explicat Xirgu, que ha explicat que quan van rebre un requeriment del TSJC van deixar de publicar-la. Sobre la campanya del registre de catalans a l’exterior (març-abril 2017), sí ha reconegut que van facturar-la (aquestes factures les va aportar ja quan va declarar com a testimoni davant la Guàrdia Civil) per import de més de 26.000 tot i que no li han demanat que precisi si l’han cobrat. Per altra banda, la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, s’acull al dret a no testificar perquè està investigada al jutjat 13. “M’ho recomana el meu advocat”, ha dit. Els dos testimonis estan demanats per la fiscalia per intentar acreditar la malversació.
Xavier Xirgu ha dit que és “excepcional i poc habitual” no cobrar una campanya publicitària però que ho van fer perquè en el grup estan d’acord amb el “valor democràtic del dret a decidir”. Ha relatat precedents on tampoc havien cobrat, com campanyes del Banc dels Aliments o de la Fundació Pasqual Maragall per defensar “valors fonamentals socials, ètic o democràtics”. Ha explicat que la imatge la van treure des de les xarxes socials i que va ser el departament comercial qui va decidir publicar l’anomenada campanya de les vies. Tanmateix, no ha assenyalat la persona concreta que va prendre la decisió. “No hi va haver cap encàrrec, va ser a iniciativa pròpia i sense ànim de lucre”, ha concretat.
Una dissenyadora gràfica diu que va anul·lar una factura al Govern perquè la va citar la Guàrdia Civil
La dissenyadora informàtica Teresa Guix ha explicat que va decidir emetre una “factura negativa” a la Generalitat després de ser citada per la Guàrdia Civil. Guix ha explicat que va rebre l’encàrrec per part de Roc Fernández de dissenyar el web del Pacte Nacional del Referèndum i que va emetre una factura al maig del 2017. Posteriorment, al juliol d’aquell any, la va retirar perquè la Guàrdia Civil la va citar. “No m’havien citat mai, i després em va citar el jutjat d’instrucció número 13, la quantitat no era tan elevada, 2.700 euros, i vaig pensar que preferiria no tenir cap problema”, ha explicat. També ha explicat que “se li va demanar” que un informàtic que va comprar les URL del web perquè aquest últim no tenia un contracte obert amb la Generalitat com sí tenia ella.
Guix ha remarcat que aquesta web és la del Pacte Nacional pel Referèndum, del primer trimestre del 2017, i que “no és el web del referèndum”. En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que ha tingut contractes menors amb la Generalitat de manera “regular” i que a principis del 2017 li van encarregar el disseny d’aquest web, pel qual va fer una factura al maig i que va anul·lar al juliol “per no cobrar la feina”. “Em van citar a la Guàrdia Civil i vaig pensar que per prudència millor anul·lar la quantitat”, ha explicat.
La dissenyadora ha assegurat que en el moment d’anul·lar la factura no havia cobrat. De fet, ha explicat que portava a la butxaca la “factura negativa” que havia emès i s’ha mostrat disposada a lliurar-la al tribunal. El president Manuel Marchena ha dit que no calia. Guix ha explicat que va explicar que havia fet aquest “abonament” quan va ser citada al jutjat d’instrucció 13, però que ni el va lliurar ni li van demanar.
L’encàrrec el va rebre del responsable de continguts digitals del Departament de la Presidència, Roc Fernández, a qui va lliurar el treball, i ha dit que no es va reunir amb cap conseller. La dissenyadora ha explicat que el web donava informació sobre quines associacions i individus estaven a favor d’un “referèndum pactat”, però que el que posteriorment es va publicar “no s’assemblava” a la proposta de disseny que ella va fer. Sí ha dit recordar que en el disseny hi havia “un registre de voluntaris”, però que ella no el va dissenyar.
Pel que fa a la compra de les URL d’aquest web, ha explicat que la va fer Ibon Orrantia, a qui no li va pagar perquè ella tampoc va cobrar. Ha explicat que se li va demanar que li facturés a ella i que va acceptar perquè Orrantia “no pot facturar a la Generalitat” perquè no té un contracte menor com ella.
Dos informàtics relaten una reunió amb Junqueras i Puigdemont per proposar un sistema de votació per a l’1-O
Dos informàtics que han testificat al Suprem, Vicente Nos i Quim Franquesa, han explicat que es van reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira i una quinzena de persones més el 16 d’agost de 2017 al Palau de Pedralbes per presentar una proposta per una aplicació de votació electrònica que s’havia de fer servir per al vot a l’estranger l’1-O. Ningú els va concretar com cobrarien (el cost del projecte rondava els 500.000 euros) i van veure que el calendari era just i es van fer enrere. Han assegurat que no van cobrar res però que a la reunió ja els van avisar que no pagaria la Generalitat perquè “tenia els comptes intervinguts” i que ho faria “un tercer”. Però que ja no els van concretar res més i es van fer enrere.
Tots dos han explicat que el seu “interlocutor” amb el Govern era l’exconseller de Governació Xavier Vendrell. De fet, Franquesa ha relatat que el va ser Vendrell qui el va trucar en primer terme, des d’un número desconegut i presentant-se amb el nom de Jordi. Va ser Franquesa qui es va reunir amb Vendrell a finals de juliol a un bar de Sant Joan Despí. En aquesta reunió, segons ha dit, els van dir que l’encàrrec seria “legal” perquè estaria emparat amb la llei del referèndum que el Parlament preveia aprovar properament.
Ambdós informàtics han concretat que només van fer una proposta i que van avançar que tindria un pressupost de 400.000 a 500.000 euros. Passades dues setmanes, Nos ha assegurat que ningú li havia aclarir com s’havia de concretar la facturació si es formalitzava l’encàrrec. Per això, ha dit que per “falta de temps i diners” no va anar més enllà i que no van fer cap contractació. També ha explicat que tampoc li van donar detalls de com es faria el pagament.
Una versió que ha reiterat després Quim Franquesa. L’informàtic també ha explicat que a principis de setembre, “abans que s’aprovés la llei de la Generalitat”, van veure que el projecte “no anava enlloc” i es van “fer enrere”. Franquesa ha dit al fiscal que el calendari era massa just per fer una aplicació per a la votació per al vot electrònic.
També ha concretat que en la reunió a Pedralbes ja els van deixar clar que la Generalitat no seria qui fes el pagament perquè “tenia els comptes bloquejats”. “Ens van dir que ho faria un tercer, però no ens van dir qui era”, ha relatat.
A preguntes de fiscalia, l’altre informàtic, Vicente Nos, ha dit que ningú li va demanar ni confidencialitat ni silenci i també ha aclarit que quan s’hi va reunir el referèndum encara no estava suspès pel TC.
Franquesa ha explicat que a finals d’agost va mantenir una reunió amb tècnics del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. “Anàvem a presentar l’anàlisi tècnic”, ha explicat, “però els tècnics del CTTI no estaven gaire disposats a desenvolupar un projecte d’aquestes característiques”. “No van donar el seu vistiplau”, han dit.
Tots dos ja van declarar davant la Guàrdia Civil i han reconegut que els van ensenyar fotografies per identificar més assistents a la reunió, però no han assenyalat cap altre nom a banda de Puigdemont, Junqueras i Rovira.
