L’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic han instal·lat una placa al cementiri que recorda les execucions i els assassinats a la rereguarda de la Guerra Civil. Substitueix la creu de pedra i els altres elements franquistes que s’hi van retirar a finals de l’any passat. La placa recorda que el cementiri, tant en ple conflicte com en anys posteriors, fins al 1945, va ser un escenari “de violència” on els franquistes van afusellar centenars de persones. L’alcalde, Lluc Salellas, ha destacat que la memòria històrica ha de permetre a les noves generacions “no oblidar” el passat. Més encara, com ha precisat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, en un context d’auge dels extremismes on proliferen “els discursos negacionistes”.
El setembre de l’any passat, Girona va retirar les cinc làpides i una creu de pedra amb inscripcions que enaltien la dictadura franquista. Datades sobretot l’any 1939, es trobaven en una de les parets adjacents a l’entrada del cementiri vell. Aquests elements es van traslladar als magatzems del Museu d’Història.
Avui, coincidint amb els 86 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat -el 4 de febrer del 1939- l’Ajuntament i el Memorial Democràtic han instal·lat una placa que recorda els assassinats comesos al cementiri. Tant durant els primers mesos a la rereguarda de la Guerra Civil com, en especial, d’ençà de l’arribada del franquisme i fins a l’any 1945.
Per una banda, el text recorda com, “en ple conflicte civil armat”, durant el segon semestre del 1936 en aquest lloc s’hi van executar “persones presumptament afins als colpistes”. Però també -i sobretot- que un cop acabada la guerra, el cementiri va tornar a ser “escenari de violència”. Perquè després de l’entrada de les tropes franquistes, i arran de la repressió exercida pel règim, aquí s’hi van arribar a afusellar fins a 510 persones (que es troben enterrades a la fossa comuna).
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha destacat que “la memòria històrica ens ha de servir perquè les generacions actuals i futures entenguin el passat i no oblidin el que ens ha costat construir una societat democràtica i justa”. Per la seva banda, el director del Memorial ha posat en relleu que les plaques commemoratives “són la millor manera d’enfortir la memòria democràtica”. Sobretot en el moment actual, en què “arreu proliferen ideologies d’extrema dreta, que posen en dubte els règims democràtics”.
En paral·lel, tant el consistori com el Memorial Democràtic també han renovat les plaques commemoratives que hi ha en altres indrets del cementiri (com la de la fossa comuna) o en altres llocs de la ciutat (com l’antiga presó o el refugi antiaeri). A més, l’Arxiu Municipal ha preparat un recurs web que recull els assassinats comesos per la violència revolucionària del 36, i que s’afegeix al que ja existia sobre la primera repressió franquista.
“Reclamació legítima”
Durant la visita al cementiri, l’alcalde de Girona també ha valorat la demanda pionera per reclamar l’exhumació de vuit veïns de Llagostera (Gironès) que van ser afusellats pel franquisme i que estan enterrats a la fossa comuna. “Em sembla una petició legítima, perquè l’associació que l’impulsa fa molts anys que lluita per poder recuperar els cossos; humanament comprens el patiment de les famílies”, ha dit Salellas.
L’alcalde ha avançat que caldrà veure ara “el recorregut judicial” que té la demanda. Però ja ha avançat que, si prospera, l’Ajuntament de Girona posarà “totes les facilitats” perquè es porti a terme l’exhumació i les famílies puguin recuperar les restes dels seus avantpassats.
Execucions en grup
Acabada la guerra, l’any 1939, on hi havia el mur sud del cementiri (avui desaparegut) s’hi van fer els afusellaments arran de l’aplicació de les sentències il·legals dels sumaríssims franquistes. Les execucions sempre solien ser en grup, principalment el 1939, any en què van ser habituals els de 20, 30 ó 40 persones (amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939, en què van morir 69 persones en un sol dia). Només una va ser assassinada en solitari: va ser el 15 de març del 39, i la víctima va ser Carles Rahola i Llorens, periodista, editor i escriptor, defensor dels drets humans i pacifista.
Els cossos de les persones executades no es van retornar a les famílies, sinó que es van enterrar a la fossa comuna del cementiri. El nombre elevat de les execucions va forçar que, a mitjan juny de 1939, la Comissió Gestora Municipal hagués d’aprovar urgentment l’ampliació de la fossa comuna.
A la fossa comuna on es van sepultar els republicans afusellats no hi constava cap senyal ni retolació que permetés identificar-los. No va ser fins molts anys més tard quan algunes famílies es van atrevir a posar algun rètol minúscul (on constava únicament el nom de la persona).
El primer ajuntament democràtic va fer reordenar l’espai l’any 1981. L’any 2010 l’Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic, d’acord amb la recerca feta per l’Arxiu Municipal, van dur a terme la dignificació de la fossa comuna com a espai de memòria, amb la instal·lació d’un mur en homenatge a les persones assassinades, amb el nom de cadascuna, la data d’execució i el darrer lloc de residència. Aquest espai també és un dels que s’han renovat.
