Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Un inspector del CNP diu que mossos antiavalots van “protegir” la votació a Girona

Aquest matí, un altre agent ha parlat de seguiments a la policia catalana per saber on portaven les urnes

|

- Publicitat -

Un inspector del Cos Nacional de Policia (número 87.526) que va actuar l’1-O a diversos centres de Girona ha dit que va veure només unitats antidisturbis (Arro) dels Mossos al col·legi de Vila-roja, on -segons ha explicat- hi va haver enfrontaments entre veïns després que un grup entrés i s’endugués les urnes. Segons ha dit, la funció d’aquests agents era “protegir la votació”.

El mateix inspector també va actuar a l’escola Verd, on ha relatat que els van “colpejar i insultar” i van haver-se “de refugiar” en els furgons policials a la sortida (ell hi havia arribat amb vehicle sense logotipar). El lletrat de Cuixart, Benet Salellas, ha preguntat quin criteri es va seguir per actuar en aquesta escola i per què van entrar per la porta lateral -on hi havia gent- i no per la principal, on no hi havia concentrats; tenint en compte que els agents de la policia espanyola que han declarat aquesta tarda han dit que era “impossible” accedir-hi sense la intervenció dels antidisturbis. “Té a veure amb el fet que les filles de Puigdemont anessin a aquesta escola?”, ha preguntat. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha tallat en sec la pregunta i ha dit que el testimoni no tenia per què saber-ho i ha retret al lletrat que fes “conjectures”.

Publicitat

El lletrat Benet Salellas també ha fet preguntes en relació a una conversa que es veu en una gravació que va fer la policia espanyola en aquest centre. En aquestes imatges s’observa com un dels agents s’acosta a un altre lamentant que no s’hagués previst la quantitat tan important de gent que hi havia reunida a les portes. La resposta de l’altre agent és: “tranquil, això és el que es busca”. Més tard un altre dels policies es dirigeix a qui manté contacte telefònic amb un dels caps operatius i li explica que faran un passadís per entrar a l’escola. Però la fórmula no convenç l’agent que li etziba “de veritat creus que entrarem aquí?”. Minuts més tard, el policia parla per telèfon amb un dels caps operatius i es procedeix a la càrrega. Per això, Salellas ha preguntat si van dubtar en entrar o quin criteri van seguir per entrar per una porta lateral, quan hi havia una altra porta lliure de concentrats. Tots dos han dit que la decisió no els corresponia a ells i que els van dir que aquesta era la porta d’accés.

“Risc evident i objectiu d’assalt” 

Al seu torn, un subinspector del CNP que estava a Girona els dies del referèndum (81.829) ha dit que en aquelles dates era “pràcticament impossible” estar en qualsevol punt de la ciutat. A més, ha dit que el dia 2 es van congregar persones davant la comissaria, que van llençar “tot tipus d’objectes, ous i pintura” i que els van “assetjar i fustigar”. “Hi havia un risc evident i objectiu que fos assaltada”, ha dit.

També ha explicat que els conductors insultaven i feien gestos als vehicles policials quan anaven per la ciutat i ha explicat un incident amb un conductor que, segons diu, va arribar a col·lidir amb un dels vehicles policials -que anaven en comboi- perquè anava fent ziga-zagues i frenant bruscament. Quan el van aturar per identificar-lo i veure “si necessitava atenció mèdica”, ha dit que la resta de conductors van increpar-los i es van acostar cap a ells “de manera hostil i bel·ligerant”. “La massa va començar a tornar-se en una turba”, ha afirmat. Per això, va ordenar el “replegament” dels agents per “evitar més perjudicis” i no van poder-li practicar ni la prova d’alcoholèmia al conductor, que no havia patit danys per la topada.

“Petons, abraçades i Mossos victorejats”

Dos agents que han declarat anteriorment i que van actuar al districte de Sant Martí (números 82.616 i 11.486) han explicat que van veure com, un cop havia finalitzat la votació i a última hora del dia, la gent s’adreçava al binomi de Mossos que estava allà i els donaven “abraçades, petons i els victorejaven”. “Els mossos estaven congraciats amb els manifestants”, ha afirmat.

L’agent 82.616 ha tornat a parlar d’un Seat Ibiza gris que feia “tasques de vigilància” a l’escola Provençals del districte de Sant Martí i que, segons afirma, estava “més pendent de fora que de dins”. Va ordenar comprovar la matrícula i va saber, segons diu, que pertanyia al Departament de Presidència. Una informació que també van aportar diversos agents que van declarar dimecres i van dir que havien vist el mateix vehicle a l’escola Pau Romeva de Les Corts, on afegien que hi havia dos persones de paisà amb una defensa extensible i equips de comunicació camuflats.

Ha dit que tots els dubtes de si podien ser mossos es van “dissipar” quan un dels concentrats va agafar el megàfon i va demanar a tothom que estigués “alerta perquè els Mossos els havien avisat que hi havia vehicles de paisà de Guàrdia Civil i CNP”. També ha explicat que en la intervenció a l’escola Els Horts van “apartar agafant pel colze” una persona d’uns 80-90 anys i que aquesta li va dir ‘torturador’. “Em deia: no em piquis, no em torturis”, ha afirmat.

Vigilàncies a les escoles abans de l’1-O

Un dels agents que va actuar a Barcelona ha explicat que va veure el dia abans de l’1-O en un centre de votació proper al Fòrum de Barcelona una imatge que li va quedar “gravada”. “Hi havia persones en cadira de rodes sota la pluja a davant del col·legi”, ha afirmat. El lletrat de l’exconseller Forn ha aprofitat aquesta informació per demanar-li quin tipus de tasques de vigilància van fer el dia 30 i què van detectar. “Era un dia festiu i em sorprèn que a la tarda hi haguessin tants centres escolars oberts”, ha dit. Melero ha preguntat si ho va comunicar al seu superior o al coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, o si va precintar el centre com demanava la fiscalia en una instrucció anterior. “Jo en un operatiu tan gran tinc una tasca concreta, i ho haig de comunicar als meus superiors”, s’ha limitat a dir. En tot cas, ha deixat clar que no van fer cap actuació prèvia quan feien aquestes “rondes de vigilància” hores abans del referèndum.

Un inspector de CNP nega que l’home que va patir una aturada cardiorespiratòria a Lleida l’1-O rebés un cop als genitals

Un inspector de la Policia Nacional ha assegurat, d’altra banda, que no li consta que l’home que va patir una aturada cardiorespiratòria al centre cívic de la Mariola durant una actuació policial l’1-O rebés cap agressió. L’home assegura que aquesta aturada li va provocar un cop que li va donar als testicles un agent, però l’inspector ha declarat al Suprem que quan el va veure per primer cop ja estava a terra, que cap altre agent de la unitat li va dir que fos “agredit”, i que en un informe presentat al jutjat de Lleida que té obertes unes diligències “en cap moment s’aprecia que hagués estat agredit”. L’inspector ha dit que l’actuació policial va continuar perquè l’atenció a l’home “no molestava per a res” i que “independentment de l’actuació policial, va ser atès de la millor manera possible”.

L’inspector (87.576) ha explicat que durant l’actuació al centre cívic de la Mariola va veure que “una persona d’avançada edat estava a terra” i que el va anar a atendre practicant-li “maniobres de primers auxilis” perquè estava “inconscient, amb els ulls tancats, sense pols i sense respiració”. “Però la gent em va començar a insultar dient-me ‘assassins’ o ‘l’heu matat'”, ha afegit. L’inspector ha assegurat que va demanar a un company que truqués a una ambulància ,que dues persones que es van identificar com a metges li van fer “maniobres de reanimació” i que el van “estabilitzar” amb un desfibril·lador. “Tota l’estona vaig estar pendent d’aquesta persona”, ha assegurat. El membre de la Policia Nacional ha afegit que en algun moment es va separar de l’home perquè ja l’estaven atenent dues persones amb coneixements mèdics i perquè l’estaven “empentant, insultant i amenaçant”.

També ha dit que van treure les urnes l’ambulància encara no havia arribat i que “independentment de l’acció policial, la persona va ser atesa de la millor manera possible”. “Potser si al centre s’hagués pogut entrar abans hauríem aconseguit abans un desfibril·lador”, ha conclòs. El lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha preguntat a l’inspector si recordava que dues persones van caure sobre ell i l’home que havia patit l’aturada cardiorespiratòria. L’inspector ha admès que en algun moment va rebre “empentes” i que “hi va haver gent que es va tirar” a sobre seu.

Quan Pina volia entrar en més detalls sobre aquest episodi, el president del tribunal, Manuel Marchena, l’ha tallat i ha remarcat que “no té sentit donar voles i més voltes a aquest fet”, que és “aliè” al tribunal i que té unes diligències obertes en una altre jutjat. “Més enllà de lamentar el fet, al tribunal no li incumbeix, hi ha unes diligències obertes i estem perdent el temps”, ha dit, “no és la nostra missió sentenciar sobre aquest incident”. A més, ha fet un retret a Pina: “Quan declaro la impertinència d’una pregunta, no em pot dir que estic errant”.

D’altra banda, l’inspector ha admès que en un “moment puntual” es van fer servir les porres al centre, quan un grup de joves “va intentar trencar el cordó i accedir a la porta del col·legi”. “Sí que vaig veure companys que es van moure ràpid i van donar cops a les cames”, ha dit. A respostes de la fiscalia, ha dit que els concentrats tenien una actitud “violenta, alterada, amb un clima d’odi i bastanta hostilitat”. També ha admès que hi havia “molta gent gran”, com ara l’home que va patir l’aturada cardiorespiratòria.

Altres membres de la Policia Nacional ha explicat altres actuacions l’1-O a Lleida, com ara a la Caparrella, Cappont o l’Escola Oficial d’Idiomes. En aquest últim centre, un inspector ha qualificat “d’odissea” l’operació policial. “Vam trigar una hora o una hora i mitja a poder recórrer el pati”, ha dit, on hi havia gent “tombada a terra” amb una “resistència completa”. Dos d’ells han admès en respostes a les defenses que van gravar amb vídeo actuacions a la ciutat. Una testimoni ha dit que les van aportar a la comissaria i un altre ha dit desconèixer per què no hi ha imatges als atestats enviats al TSJC de Lleida i Tarragona.

Seguiments als Mossos l’1-O per saber on portaven les urnes

A la sessió d’aquest matí, un inspector de la Policia Nacional que va ser el cap de dispositiu de la policia judicial a Nou Barris l’1-O ha explicat tasques de seguiment a vehicles dels Mossos d’Esquadra per saber on portaven les urnes que s’emportaven dels col·legis a última hora de la jornada. L’inspector ha relatat que alguns dels vehicles van portar les urnes a una comissaria de Nou Barris o a un parc de Bombers. “Fer confiscacions amb un col·legi electoral tancat no té sentit”, ha afegit. En la seva declaració davant del Tribunal Suprem, ha explicat algunes actuacions en aquell districte, ha admès alguna “petita càrrega” a l’escola Àgora, que en altres centres hi havia “resistència passiva” i ha assegurat que a l’Escola Víctor Català hi havia “encaputxats”, tot i que a preguntes de les defenses ha admès que en aquest últim centre no hi va ser. Un altre agent sí ha dit que hi era i que ho va veure.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut