Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Rajoy, de nou a la banqueta?: podria declarar al Suprem pel judici de l’1-O

Mariano Rajoy es va convertir, el 2017, en el primer president del Gobierno de la democràcia espanyola que declarava com a testimoni en un judici ostentant encara el seu càrrec. […]

Avatar
Agències 08/01/2019
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu

Mariano Rajoy es va convertir, el 2017, en el primer president del Gobierno de la democràcia espanyola que declarava com a testimoni en un judici ostentant encara el seu càrrec. Ho va fer a l’Audiència Nacional, en relació a la trama de corrupció que afecta el PP, el cas Gürtel.

Ara, ja fora de la vida política per la moció de censura del PSOE, podria tornar a declarar com a testimoni al Tribunal Suprem. I és que la sala que jutjarà el procés independentista  no descarta admetre com a testimonis en la vista que començarà durant les properes setmanes l’expresident del Gobierno i altres membres de la seva Executiva, com l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro o l’ex-vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría. Ho farà probablement si així ho demanen les defenses, per tal de garantir l’objectivitat i per creure-ho necessari per acreditar el relat del que va tenir lloc durant les jornades que van envoltar els fets que la Fiscalia qualifica de rebel·lió.

Així ho han assenyalat diverses fonts jurídiques, que expliquen que aquesta possibilitat serà deliberada previsiblement pels set magistrats que conformen el tribunal de ser plantejada per les defenses, la qual cosa sembla bastant probable. El mateix plantejament s’estén a la pràctica totalitat dels testimonis que sol·licitin els advocats defensors en la causa durant els propers dies en el seu escrit de qualificació provisional.

Es tractaria, d’una banda, de garantir al màxim el que exerceix la defensa per part dels advocats dels dotze dirigents independentistes que s’asseuran al banc dels acusats (de cara a evitar possibles motius d’impugnació davant del Tribunal Europeu de Drets Humans). Per l’altra, d’acreditar mitjançant una prova de contradicció alguns extrems que apareixen en els escrits de les acusacions, com el fet que Rajoy preguntés per escrit a l’expresident Carles Puigdemont si havia declarat la independència i el sentit de la resposta.

Centenars de testimonis

S’espera que entre totes les parts personades se sol·liciti la presència en el judici de centenars de testimonis, i la previsió del tribunal seria en principi la d’acceptar que compareguin, si bé és cert que al llarg de les sessions s’acabarà renunciant a molts d’ells per part de les mateixes defenses per considerar que el seu testimoni resulta reiteratiu i innecessari.

Sobre la presència dels acusats en la vista, que es preveu que pugui estendre’s diversos mesos, les mateixes fonts assenyalen que el previsible és que hi hagin d’estar presents, amb independència que es pugui donar llicència per no acudir-hi de manera puntual a algun d’ells.

Pel que fa als trasllats dels nou presos polítics de les presons catalanes a Madrid, la qüestió no depèn del tribunal, que només exigeix que els dotze acusats es trobin a la seva disposició, sinó de les decisions que adopti el Ministeri de l’Interior per assegurar-ho.

Previsions de Lesmes 

D’altra banda, i en una conversa informal amb diversos periodistes al final de l’acte formal de l’entrega dels despatxos als nous jutges, celebrat aquest any a la seu de la Reial Acadèmia Espanyola a Madrid, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes ha assenyalat que en principi es manté l’horari previst per al desenvolupament del judici.

Començarà a finals d’aquest mes o a principis del mes de febrer en diferents sessions de dimarts a dijous de matí i tarda, encara que es podria ampliar a algun dia més a la setmana en funció de com es vagi complint el calendari i segons les fonts de l’alt tribunal el que és desitjable és que la sentència es conegués abans de l’estiu.

No obstant això, el judici no arrencarà amb l’esperat interrogatori al vicepresident legítim de la Generalitat Oriol Junqueras i a la resta d’acusats, sinó amb unes qüestions prèvies per dirimir les al·legacions de les defenses sobre el compliment dels drets fonamentals que previsiblement s’estendran durant diversos dies, segons Lesmes.

Lesmes també ha recordat, a preguntes dels periodistes, que els acusats van declarar en castellà durant tota la instrucció a pròpia iniciativa, encara que si sol·liciten ara fer-ho en català aquesta qüestió haurà de ser estudiada i resolta igualment pel tribunal enjuiciador. Ha reconegut que això pot ralentir les sessions, però diu que no suposaria cap problema.