Amb el seu partit en ple procés de fundació, Carles Puigdemont inicia aquest dilluns les converses per anar definint-ne la direcció. Tal com expliquen a l’ACN diverses fonts de JxCat, l’expresident de la Generalitat parlarà a partir d’avui amb els principals actius de la nova formació. Puigdemont vol saber qui està disposat a presentar candidatura per entrar a l’executiva, després de l’acte polític de dissabte que va donar el tret de sortida del congrés fundacional -que s’allargarà fins el 3 d’octubre. La militància -unes 3.000 persones a hores d’ara- escollirà la direcció en una votació del 7 al 9 d’agost. Tot apunta que Puigdemont i Jordi Sànchez en seran les cares més visibles, com a president i secretari general, respectivament.
El conseller Miquel Buch fa mesos que es postula per tenir un càrrec rellevant al partit, però desperta certs recels entre alguns dirigents de JxCat -desenes de persones en van demanar la dimissió pel xat de YouTube des d’on s’emetia l’inici del congrés. L’exconsellera i actual líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, també es posarà a disposició de Puigdemont a partir d’avui.
Diversos electes de JxCat al Parlament, Congrés i Senat també es podrien postular per ocupar un lloc de la nova direcció, com Albert Batet, Josep Costa, Eduard Pujol, Míriam Nogueras -encara vicepresidenta del PDeCAT-, Lourdes Ciuró, Jaume-Alonso Cuevillas, o Josep Lluís Cleries. Dirigents de la Crida com Toni Morral, Marcel Padrós o Pilar Calvo també podrien aspirar a una cadira.
Presència municipal
Puigdemont vol una direcció que ajudi a implementar el nou partit al territori. I és per això que té la intenció de nodrir l’executiva d’alcaldes i alcaldesses de JxCat. Per això sonen noms com el de Marta Madrenas (Girona) o Pep Andreu (Montblanc i exmilitant d’ERC), però també el d’Anna Erra (Vic), Josep Maria Cervera (Port de la Selva), Carles Luz (Gandesa), Mercè Esteve (Begues), Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat) o Dolors Farré (Valls).
La líder de JxCat a Sant Cugat, Carmela Fortuny; el de Lleida, Toni Postius; el secretari general del departament de Territori, Ferran Falcó; o el diputat i regidor de Barcelona Ferran Mascarell, també podrien sumar-s’hi.
També podrien presentar candidatura a l’executiva els “exiliats” i alguns dels altres presos de JxCat. Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ja van intervenir des de Bèlgica a l’acte polític de dissabte. No s’espera que ho faci l’eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí, “exiliada” a Escòcia. Lledoners també hi podria tenir un paper reservat -a banda de Sànchez, considerat l’estratega del nou partit-, tot i que Josep Rull ja ha aclarit que no té la intenció d’entrar a la direcció.
Tampoc té pensat fer-ho la portaveu del Govern i consellera Meritxell Budó. Ni el conseller Damià Calvet, que sí que manté la intenció de presentar-se a la llista electoral de JxCat -com el també conseller Jordi Puigneró i la portaveu al Congrés, Laura Borràs. La diputada del Parlament Gemma Geis tampoc té previst presentar candidatura, tot i que esperarà a parlar amb Puigdemont.
L’executiva de JxCat la formaran 21 persones: tres secretaries -general, organitzativa i de finances- i 18 dirigents més, en una direcció que ha de ser paritària i que s’escollirà amb llistes obertes. La cúpula del partit la completaran la presidència i un màxim de quatre vicepresidències -cinc càrrecs escollits amb llistes tancades.
Les candidatures a la direcció de JxCat es poden presentar des d’avui i fins l’1 d’agost. El dia 2 es proclamaran les llistes, i el dia 3 començarà la campanya.
Calendari electoral
Torra encara no ha anunciat la data de les eleccions, tot i que ja la té decidida. La crisi sanitària ha obligat JxCat a celebrar un congrés fundacional telemàtic, però també fa que el calendari electoral estigui subjecte a canvis en funció del desenvolupament de la pandèmia de la covid-19.
En cas d’eleccions anticipades abans del 3 d’octubre -quan acaba el congrés de JxCat- la direcció del nou partit que surti de la votació del 9 d’agost pilotarà el procés de primàries pe escollir la llista i el programa electoral. Artadi insisteix, però, en allunyar les eleccions. Fonts de Palau també apunten que els comicis podrien arribar, fins i tot, a principis del 2021.
