Fons de la demanda
La defensa de Puigdemont i els exconsellers al·leguen que Llarena va “violar la llei de la UE” en relació a “la llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència” per la seva instrucció del cas de l’1-O i que els va afectar durant la seva estada a Bèlgica. Però, a diferència de la primera citació que van fer el juny del 2018 a Brussel·les, la demanda formal inclou tant accions privades com judicials per sostenir aquestes acusacions.
L’equip jurídic assegura que, en el moment en què el govern espanyol es va personar en la causa per defensar a Llarena, en tant que jutge de l’Estat, “es va disparar al peu” perquè els hi ha “obert un horitzó jurídic” nou: ampliar l’objecte de la demanda. Segons argumenten, el fet que entrin al cas per defensar un jutge, els permet incloure també els seus actes dins l’espai judicial i no només aquells que va fer personalment. Per exemple, a la demanda mencionen les ordres europees de detenció que va fer Llarena.
Calendari judicial
L’equip jurídic afirma que ara l’Estat espanyol té dos mesos per respondre a les seves acusacions, si bé preveuen que al llarg de tot el 2019 hi hagi un encreuament de contestacions de les dues parts.
Un cop acabat aquest intercanvi d’arguments se’ls convocarà a una vista judicial “a principis del 2020”. Llavors el tribunal belga hauria de pronunciar-se sobre el cas, inhibir-se o, abans, preguntar al TJUE si pot jutjar sobre l’acció d’un magistrat d’un altre estat membre de la UE. Segons l’equip jurídic, estaria obligat a preguntar a Luxemburg perquè seria “l’última instància judicial” a la que poden recórre els demandants. Tanmateix, han admès que hi ha la possibilitat que el tribunal belga consideri que el cas no està vinculat al dret de la UE o que Espanya “es rendeixi abans” i que, per tant, el cas no acabi passant per Luxemburg.
Impacte esperat
La defensa de l’exgovern a l’estranger no espera que una resolució favorable de Luxemburg i després de Bèlgica pugui tenir efectes en el cas de rebel·lió i sedició en mans del Tribunal Suprem. “No acceptaran res”, diuen. Ara bé, sí que confien que tingui “impacte a Estrasburg”. És a dir, que en un posterior recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans puguin adjuntar la jurisprudència sobre el cas Llarena com a prova de les presumptes violacions dels drets fonamentals que reclamaran.