Dijous, 29 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Sánchez celebra els 100 dies de Gobierno anunciant una reforma constitucional en clau electoralista

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que el impulsarà una reforma de la Constitució per posar punt i final als aforaments, de manera que els […]

Redacció
Redacció 17/09/2018

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que el impulsarà una reforma de la Constitució per posar punt i final als aforaments, de manera que els representants polítics i càrrecs siguin iguals que la resta de ciutadans a l’hora de sotmetre’s a la justícia. Segons el president espanyol, la reforma podria estar aprovada al Congrés dels Diputats –on necessitarà el suport de 2/3 parts de la cambra 3/5 en el cas que toqués aspectes fonamentals- en un període de 60 dies de l’inici de la tramitació. L’executiu espanyol necessitarà el suport d’altres formacions per fer prosperar la reforma, que seria la tercera que pateix la Carta Magna des de la seva aprovació. Sánchez ha destacat que la mesura implica fer passos perquè “els ciutadans tornin a creure en la política”.

Sánchez ha fet aquestes manifestacions a l’acte ‘Avanzamos’ en motiu dels 100 primers dies del seu executiu, al que han assistit la pràctica totalitat del seu govern (tots els ministres menys Robles i Teresa Ribera), així com el president de la CEOE, Joan Rosell.

Sánchez ha explicat els motius del “pas endavant” que va donar presentant la moció de censura davant la necessitat de construir un país “més just, igualitari, net i europeista” que donés oportunitats als joves i on “havíem deixat de caminar junts i oblidat el que tan ens havia costat aprendre després de 40 anys de Constitució”.

“Espanya necessita estabilitat i l’estabilitat passa necessàriament per l’acord i la política”, que és “l’acte d’unir, no de disgregar” i de “solucionar els conflictes”. Ha destacat a integració europea com a “èxit” de l’Estat .

“És cert que es pot qüestionar moltes de les coses que es van produir durant la crisi”, ha dit, però “Europa no esta en qüestió a Espanya”, i l’Estat “liderarà aquest combat contra l’eurofobia” des del bloc progressista.

“Hi ha qui s’entossudeix en assenyalar el que separa i posar l’accent a les identitats que divideixen, els mateixos als que no els importa danyar la convivència al preu que sigui”, ha apuntat, però “els dic que l’estabilitat s’aconsegueix amb un equilibri al que tots hem de contribuir”.

Per això ha reivindicat el valor de la “política útil”, combatre les “fake news” i “tornar a caminar junts”. “Aquest govern vol governar amb coalició amb la societat”, ha afirmat abans de recordar que el seu és un govern està “format per projectar un valor transformador i impulsar una autèntica agenda de canvi” amb les “urgències socials primer”.

Ha situat com a fita d’aquesta transformació el 2030 “perquè representa la dècada que tenim per davant per recuperar a prosperitat i la confiança de la classe mitjana i treballadora d’aquest país”.

“No fer, posposar, endarrerir és el llegat d’un temps en què no va avançar res”, ha dit Sánchez, que situa aquest immobilisme com a base de la seva moció de censura que va suposar “el triomf d’una alternativa constitucional”.

Justícia va encarregar un informe la setmana passada

El passat 12 de setembre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va encarregar a la Secció Processal de la Comissió General de Codificació (òrgan assessor del departament en matèria legislativa) un estudi sobre la possibilitat de “racionalitzar” els aforaments per tal de reduir-los i deixar-ne només els que ” de manera excepcional siguin indispensables”.

La reforma implica una reforma de l’Estatut

La ministra, però, va dir que per introduir canvis caldria modificar la Constitució i tots els estatus d’autonomia. Delgado va argumentar que el nombre d’aforats és “excessiu” i que suposa un “privilegi sense comparació en l’àmbit pròxim d’Europa”. “La supressió de tots els aforaments polítics a Espanya portaria el principi d’igualtat dels espanyols davant la llei de l’article 14 de la Constitució a un escenari veritable al segle XXI i, al mateix temps, faria una clara crida a la independència del Poder Judicial, pilar bàsic de l’Estat “, va sentenciar.