Els equips negociadors d’Unidas Podemos i PSOE estan tancats utlimant l’acord de Gobierno a contrarellotge. El pas al costat d’Iglesias d’aquest divendres duïa al president Sánchez contra l’espasa i la paret, havent d’acceptar un govern de coalició després de “l’acte de generositat” del líder de la formació morada. La vicepresidenta en funcions Carmen Calvo deixava clar aquest dissabte que allò important eren les “bases programàtiques” i esquivava parlar de noms, però Jaume Asens hauria pogut insinuar que el nom d’Irene Montero, portaveu del grup parlamentari UP al Congreso, sonaria per a la vicepresidència del Gobierno de coalició. Tots, però, evitant parlar de “cadires”, retret que han obtingut constantment per part de la dreta espanyola durant aquests dies de negociacions.
Ara bé, una de les altres incògnites serà el sentit de vot dels partits independentistes amb representació al Congreso. Si bé el portaveu d’ERC Gabriel Rufián hauria deixat clar en reiterades ocasions que “no volen bloquejar res” i que no s’oposarien a un gobierno d’esquerres -per tant, votarien abstenció-, des de JxCat no ha estat tan precisos i s’han limitat a esperar conèixer com acaba el pacte i què ha de dir Sánchez en el discurs del Ple. Això sí, “sempre oberts al diàleg”.
Després d’una reunió entre dirigents del partit del president Carles Puigdemont i els presos polítics a Lledoners, aquests partidaris de la reelecció de Sánchez com a president, Laura Borràs assegurava que ara per ara no hi havia indicis de facilitar la investidura. Aquest diumenge, una veu crítica de l’entorn de Puigdemont, la consellera a l’exili Clara Ponsatí, demanava als representants independentistes a Madrid que bloquegessin la governabilitat espanyola per així evidenciar la magnitud del conflicte català.
A poques hores del discurs d’investidura, caldrà esperar per saber cap on es decanten els líders independentistes al Congreso i com valoren, així, aquests mesos en què Sánchez ha agafat les regnes de la relació entre Espanya i el procés.
