L’expresident de la Generalitat Artur Mas deixarà aquest diumenge d’estar inhabilitat per ocupar un càrrec públic en plena reordenació de l’espai de JxCat, qüestió que segueix atentament i que ha explorat amb el també el president a l’exili i ara eurodiputat Carles Puigdemont.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Mas a dos anys d’inhabilitació per desobediència en organitzar la consulta del 9N de 2014, malgrat que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional, i després el Tribunal Suprem va rebaixar la pena a un any i un mes, i demà diumenge acaba el termini.
La sentència va complicar així el futur polític de Mas, que des de llavors ha exercit com a expresident de la Generalitat i ha hagut d’afrontar també la condemna del Tribunal de Comptes, que li va imposar el pagament de cinc milions d’euros juntament amb les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
El gener de 2018, Mas també va anunciar la seva renúncia a la presidència del PDeCAT, una decisió que va acordar mesos enrere amb l’executiva del partit, que llavors liderava Marta Pascal, molt crítica actualment amb la línia imposada per Puigdemont.
Malgrat tot, el que ha sobrevolat sempre sobre Mas ha estat la seva possible tornada a la primera línia política un cop acabés la seva inhabilitació, encara que cada vegada que li han preguntat ha respost que, en condicions normals, el seu paper no és tornar a presentar-se a unes eleccions a Parlament.
Encara que hi ha sectors del PDeCAT que volen el retorn de Mas, no és la seva prioritat i els últims mesos s’ha centrat a seguir de prop les negociacions sobre la reordenació de JxCat.
Des de juny de l’any passat, Mas s’ha reunit oficialment en dues ocasions amb Puigdemont a Brussel·les per perfilar una fórmula que uneixi el PDeCAT, la Crida i els independents en un mateix espai polític, i per això manté contactes amb tots els actors implicats.
