Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

La Fiscalía de Sánchez recorre l’absolució de Tamara Carrasco

El ministeri públic creu que els fets provats en la sentència poden ser penalitzats i demana una condemna a l’Audiència

Avatar
Agències 20/10/2020
Tamara Carrasco, amb el seu advocat, Benet Salellas

La fiscalia ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra la sentència que va absoldre l’activista Tamara Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics. El 6 d’octubre passat el jutjat penal número 25 de Barcelona va absoldre Carrasco perquè no va veure demostrat que la membre dels CDR enviés una gravació de veu a ningú més que el seu cercle d’amics. Segons ha pogut saber l’ACN, el ministeri públic creu que amb els fets provats a la sentència es pot condemnar Carrasco pels articles 559, 557 i 557 bis del Codi Penal, que penalitzen la incitació als desordres públics. La fiscalia demanava a Carrasco set mesos de presó.

La sentència constatava que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar com va obtenir l’àudio, cosa que considera “poc seriós” en investigacions per delictes tant greus com rebel·lió, terrorisme o sedició.

A més, no hi ha cap prova que demostri que Carrasco va enviar el missatge de veu als CDR que van provocar talls de carreteres els dies següents. La Guàrdia Civil tampoc ha aportat cap mitjà de comunicació on es reproduís el missatge ni cap prova que terceres persones el difonguessin massivament.

Igualment, la magistrada creu que encara que el missatge s’hagués difós massivament, no suposaria cap delicte d’incitació a desordres públics, ja que l’acusada només explicava el que s’havia relatat en una reunió prèvia i que s’havia decidit. En la sentència s’afirma que Carrasco no va organitzar els talls dels CDR, i tampoc veu acreditat que es provoquessin desordres públics en aquells talls.

Tamara Carrasco va ser detinguda l’abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l’Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l’Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d’un any, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ordenava l’aixecament del confinament de Carrasco.

Relacionats