La defensa de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el pres polític Jordi Sànchez, ha registrat davant del Tribunal Constitucional (TC) un informe d’Amnistia Internacional que defensa tant la seva excarceració com la del líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i que s’anul·lin les seves condemnes de 9 anys de presó per delicte de sedició.
L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, sol·licita aportar l’informe, titulat ‘Espanya: Llibertat de reunió i d’expressió, i principi de legalitat, a la llum de la sentència de Tribunal Suprem en la Causa Especial 3/20907/2017’, tant al recurs d’empara contra la sentència de Tribunal Suprem com a la seva petició de llibertat mentre es resol el mateix.
Segons les conclusions de l’informe que ha fet la defensa de Sànchez, Amnistia Internacional demana a les autoritats espanyoles que assegurin que tant ell com Cuixart “siguin posats en llibertat de forma immediata i garanteixin un procés que permeti anul·lar la condemna per sedició en contra seva, ja que aquesta pena suposa una sanció excessiva i desproporcionada que es deriva de l’exercici dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica”.
L’ONG també ha instat el Govern a “revisar substancialment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per a accions relacionades amb l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica”.
L’informe d’Amnistia reflexiona sobre els drets de reunió i manifestació i considera que el Suprem no va tenir en compte “criteris de legalitat, finalitat legítima, necessitat i proporcionalitat, com exigeix el dret internacional”.
Vaga definició del delicte de sedició
També qüestiona la “vaguetat de la definició de delicte de sedició i la interpretació extensiva que realitza de la mateixa el Tribunal Suprem”, cosa que, segons la seva opinió, resulta contrari a el “principi de legalitat i obre la porta per a la criminalització d’un ampli ventall d’accions directament relacionades amb l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, com la desobediència civil o la protesta obstructiva”.
“A més, definir els límits del delicte de sedició en funció del caràcter multitudinari o generalitzat de les accions suposaria, a la pràctica, una limitació al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar de manera pacífica, la qual cosa resulta contrari a Dret internacional”, afirma l’organització.
