Divendres, 13 de Desembre de 2019 - Edició 505
La República

El TSJC rebutja recusar el jutge que porta la causa de Torra perquè es fonamenta en motius “imaginaris i il·lusoris”

El tribunal acusa la defensa de cometre “frau processal” i un “notori abús de dret” per intentar apartar el magistrat predeterminat

Avatar
Agències 11/07/2019
Quim Torra, president de la Generalitat / Junts per Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la recusació del jutge que porta la causa del president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral sobre els llaços grocs.

Al seu parer, la petició de Torra es fonamenta en motius “imaginaris, il·lusoris i arbitraris”. També acusa la defensa de cometre “frau processal” i un “notori abús de dret” per intentar apartar el magistrat “simplement per no haver resolt en l’únic sentit que estava disposada a admetre la part recusant”, i també “amb l’objectiu de dilatar indegudament la tramitació de la causa”.

El Suprem confirma la declaració de “rebel·lia” contra Puigdemont, Ponsatí, Puig, Serret i Comín

D’altra banda, la Sala Segona del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dijous la situació de rebel·lia de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín decretada pel jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, el juliol del 2018. A la seva interlocutòria, el Suprem també confirma les suspensions de càrrec públic adoptades pel mateix Llarena en aplicació de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i lamenta el que considera un “fracàs dels mecanismes de cooperació judicial internacional”, en referència a les euroordres. Els magistrats també tanquen la porta a plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, com demanaven les defenses, i neguen la immunitat a Puigdemont, Serret i Comín mentre Europa no es pronunciï sobre la del líder d’ERC, Oriol Junqueras.

La Sala Segona confirma d’aquesta manera les actuacions adoptades pel jutge Llarena respecte a la suspensió dels líders independentistes exiliats i sobre la declaració de rebel·lia, malgrat que tots ells es van sotmetre a les justícies alemanya, belga i escocesa. El Suprem ha desestimat d’aquesta manera els recursos interposats per Puigdemont, Ponsatí i Puig –al que es van adherir Serret i Comín- contra la declaració de rebel·lia. Els magistrats entenen que “concorren els requisits legals per adoptar aquesta decisió”. Rebutgen de ple els arguments de les defenses sobre aquesta qüestió, que argumentaven que els encausats es troben a disposició dels tribunals europeus.

Segons el Suprem, tots ells van abandonar l’Estat des del moment en què va conèixer la possibilitat de ser sotmesos a un procés penal amb l’objectiu de “situar-se fora de l’abast directe de les autoritats judicials espanyoles” i després “han manifestat la seva oposició expressa a ser lliurats a aquestes quan s’han posat en marxa els mecanismes de cooperació judicial”. També desestimen el recurs de Puigdemont –al que es van adherit Comín i Serret- contra la suspensió de les seves funcions. Segons els magistrats, la suspensió es va adoptar després de l’auto de processament per un delicte de rebel·lió, i per tant és “proporcional a la gravetat dels fets que consten a la causa”.

La Sala també lamenta el que considera un “fracàs dels mecanismes de cooperació judicial internacional”, les euroordres. Amb tot assegura que la negativa de les justícies alemanya, belga i del Regne Unit d’extradir els processats “no suposa el cessament de les requisitòries a nivell nacional”. A més, els magistrats rebutgen plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, com demanaven les defenses, perquè al seu entendre ja està “clar” que els mecanismes de les euroordres han de servir per assegurar una “compareixença efectiva de l’investigat, el processat o acusat davant el corresponent tribunal”.

Pel que fa a la immunitat de Puigdemont, Serret i Comín, la Sala respon que no és aplicable als seus casos perquè “no s’ha acreditat l’adquisició efectiva de la condició d’eurodiputat”. En tot cas, apunta que la seva consideració pot variar en funció del que el Tribunal de Justícia de la UE respongui a la qüestió plantejada pel tribunal de l’1-O en relació a Oriol Junqueras.

Relacionats