L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, creu que la declaració de Pedralbes “podria ser un punt de partida per avançar” cap a un acord que permeti a Pedro Sánchez formar govern.
En declaracions a SER Catalunya aquest dijous al matí, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha apuntat que, si les parts “hi estan d’acord”, l’escenari de Pedralbes -del desembre de 2018- pot servir per facilitar la investidura del líder del PSOE.
A més, Marín ha apuntat que, després de la repetició electoral i del preacord entre PSOE i Unides Podem, la resta de partits han de veure com poden ser “útils” per facilitar que hi hagi un govern “fort” a Espanya.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, justament ha dit aquest matí que creu que l’escenari de la declaració de Pedralbes és un “bon punt de partida” i un “bon esquema” per apropar ERC a la investidura de Pedro Sánchez. Tot i això, el també coordinador nacional dels republicans ha insistit amb una mesa de negociació que formin la Generalitat i la Moncloa o bé els partits catalans i espanyols.
AMPLIACIÓ.-El PDeCAT defensa que tornar a la declaració de Pedralbes seria un “primer pas” per a la investidura de Sánchez
El PDeCAT també defensa que la declaració de Pedralbes pot ser un “primer pas” per a la investidura de Pedro Sánchez. Fonts del partit han explicat que continuen oberts al diàleg i a qualsevol fórmula que permeti un “acostament real” entre el Govern i la Moncloa. Així doncs, el PDeCAT situa l’escenari de Pedralbes com a punt de partida per apropar els dos executius, de cara a la investidura del líder del PSOE, després del preacord amb Unides Podem. D’altra banda, el partit que presideix David Bonvehí tanca files amb Laura Borràs i confia en les gestions i decisions de JxCat al Congrés. El PDeCAT secunda el lema de la campanya del 10-N de no donar suport a Sánchez “a canvi de res”, mentre hi hagi presos i “exiliats”, segons afegeixes les mateixes fonts.
La posició actual del PDeCAT contrasta amb la que tenia després del 28-A. Quan Borràs mantenia el seu ‘no’ a Sánchez, l’entorn de Bonvehí en reclamava l’abstenció. El president del Govern, Quim Torra, la direcció de JxCat i altres actors com la JNC apostaven aleshores pel rebuig al candidat socialista. Però diferents càrrecs locals i comarcals del PDeCAT van mostrar el seu enuig cap a Torra -perquè donava per fet el ‘no’ de JxCat a Sánchez. Alhora, demanaven l’abstenció de JxCat per obrir un procés de diàleg posterior. Ara, però, el PDeCAT tanca files amb Borràs i els diputats electes al Congrés.
Després del 28-A els presos també van ser focus d’atenció a l’hora de decidir el vot a la investidura. En una carta a la direcció de JxCat, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull van demanar l’abstenció de la formació. Finalment els tres presos polítics van virar i acceptar el ‘no’ al president espanyol en funcions, posició que sempre ha defensat Borràs. Sànchez, Turull, Rull i Quim Forn -que havien de ser caps de llista abans de quedar inhabilitats pel Suprem- no han fet arribar cap indicació a JxCat, per ara.
