L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament que va dictar el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona de la querella del sindicalista Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut. Gràcies a l’aprovació de la llei de memòria democràtica, la fiscalia es va pronunciar per primer cop a favor de l’admissió a tràmit d’una querella per crims del franquisme. Malgrat això, el jutjat no va acceptar els arguments de Vallejo ni del ministeri públic, que ara l’Audiència també ha denegat. L’acusació particular recórrer en instàncies internacionals.
La resolució es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxivaments de querelles per crims del franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia com a tal el delicte de crims de lesa humanitat. El tribunal considera que la llei d’amnistia del 1977 no queda anul·lada per la llei de memòria democràtica ni els tractats internacionals, i obre la via per a la reparació i el dret a la veritat més enllà de la via penal.
La fiscalia deia que la nova llei de memòria democràtica “imposa” a l’Estat el “deure” d’investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s’haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme. Amb aquesta nova legislació i l’anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la fiscalia concloïa que “no procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment”.
En el seu informe favorable a l’admissió de la querella, el ministeri fiscal recordava l’obligació de garantir no només el dret a la justícia sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els “principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la mateixa llei de memòria democràtica.
El mes de novembre de 2022, sota el lema ‘Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria’, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre’s poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludia a crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.
Arran de l’arxivament per part de l’Audiència, Irídia i Òmnium ja estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol estan desestimant totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme.
Com explica la Laura Medina, advocada del cas, “l’Audiència considera que és un requisit imprescindible per a l’aplicació de la llei d’amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret”. “Des d’Irídia remarquem la seva inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas, pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal”.
Per la seva part, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha considerat “inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del franquisme”. Per a Antich, la dinàmica judicial de no reconèixer els crims de lesa humanitat “obliga la societat civil a seguir picant pedra per a mantenir viva la memòria democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes. Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d’una veritable societat democràtica”.
Irídia, en col·laboració amb Òmnium, recorrerà contra la decisió de l’Audiència, que ha trigat un any a emetre una resolució al respecte, argumentant que la gravetat dels fets requereix una resposta judicial que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional. Aquests estàndards estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l’accés a la justícia i l’assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no-repetició. Segons Irídia, cap d’aquests drets s’està acomplint i els arxivaments de les querelles afecten directament les víctimes i les persones represaliades en el seu procés de reparació, tot perpetuant-se la impunitat.
En aquest cas, Irídia i Òmnium estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol segueixen arxivant sistemàticament les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme. Això malgrat que, recentment, també la fiscalia, d’acord amb el criteri de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, s’ha sumat als arguments de les acusacions particulars. En el cas de la querella de Carles Vallejo, el ministeri fiscal va posicionar-se a favor d’admetre-la a tràmit i va assenyalar “l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a veritat i a la reparació de les víctimes”. També la Generalitat es va personar com a acusació popular en aquest cas.
La querella de Carles Vallejo és la primera de l’Estat espanyol presentada després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, segons la qual, s’hauria de “garantir la tutela judicial en els procediments encaminats a l’obtenció d’una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies de fets passats determinats relacionats amb les víctimes”. Tot i que la llei assenyali com a fonamental el dret a l’accés a la justícia per part de les víctimes, totes les querelles presentades en aquest marc legislatiu, han acabat arxivades.
