La Unió Europea es prepara per a la guerra comercial del president dels Estats Units, Donald Trump. Els caps d’estat i de govern de la UE es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les per primera vegada després del retorn de Trump a la Casa Blanca en una cimera informal dedicada a la defensa de la UE, però que també abordarà l’amenaça d’aranzels dels EUA. “Serà dolent per als EUA i per a Europa”, ha dit el canceller alemany Olaf Scholz, a la seva arribada a la cimera. Scholz diu que Brussel·les ha de “reaccionar” a Washington si aplica aranzels, però amb esperit de “cooperació”.
“Estem preparats, però hem de negociar amb Trump”, ha defensat el primer ministre finès, Petteri Orpo, abans d’entrar a la cimera. Si bé aquesta trobada d’alt nivell estava dedicada a defensa, Orpo ha reconegut que l’amenaça d’aranzels de Trump serà “un dels temes més importants” de la reunió d’aquest dilluns.
L’alt representant de la UE, Kaja Kallas, ha assegurat que el bloc comunitari s’està preparant per a un anunci de nous aranzels per part dels EUA, després que Trump n’hagi imposat a Mèxic i el Canadà. “No hi ha guanyadors en una guerra comercial”, ha advertit.
Kallas creu que qui “riurà” per una guerra comercial entre els EUA i la UE serà la Xina. La cap de la diplomàcia europea ha afirmat que els aranzels seran perjudicials per als llocs de treball i per als consumidors.
El primer ministre de Luxemburg, Luc Frieden, ha advertit que “les guerres comercials sempre són dolentes”. “Si algú vol una guerra comercial, la tindrà”, ha assegurat. El dirigent luxemburguès defensa mantenir bones relacions transatlàntiques.
Reunió informal sobre defensa
La cimera reuneix els líders de la UE al Palais d’Egmont de la capital belga en una discussió de caràcter informal d’on no en sortirà cap document de conclusions, contràriament al que passa en les tradicionals cimeres dels 27.
Es tracta d’un nou format promogut pel president del Consell Europeu, António Costa, que pretén convocar trobades -batejades com a ‘escapades informals’- sense conclusions escrites i amb menys accés per a la premsa per tal d’afavorir un debat amb “menys pressió”.
Costa espera tractar de forma “franca, oberta i lliure” tres qüestions de l’agenda: el desenvolupament de les capacitats europees de defensa, el seu finançament -inclòs un debat sobre la mobilització de fons privats i l’optimització de l’ús del pressupost de la UE-, i el reforç i consolidació de les aliances amb l’OTAN i altres socis amb el Regne Unit.
A la reunió també hi assisteixen el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. De fet, es tractarà també de la primera vegada des del Brexit que un primer ministre britànic participa en una reunió dels 27.
La convocatòria s’ha fet responent a la idea -que cada vegada agafa més força entre les capitals europees, especialment als països de l’Est, els Bàltics o els Escandinaus-, que Europa necessita assumir més responsabilitats en la seva pròpia defensa i que els estats membres han d’augmentar la seva cooperació per ampliar les capacitats militars de la UE.
Són missatges que Trump ja ha enviat als líders europeus des del seu retorn a la Casa Blanca, als qui ha demanat que incrementin la despesa en defensa, així com l’aportació a l’OTAN, per deixar de dependre dels Estats Units. Una idea que s’ha fet seva també el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que en les últimes setmanes ha pressionat especialment els països del sud d’Europa -entre els quals Espanya- perquè incrementin fins al 5% del PIB la despesa.
Espanya és el membre de l’OTAN que menys diners destina a les seves capacitats de defensa, un 1,28% del PIB. Entre els països de l’aliança atlàntica que gasten menys d’un 2% també hi ha Portugal, Itàlia, Canadà o Bèlgica. Per contra, els que més percentatge del seu PIB destinen a la defensa són, en primer lloc, Polònia (4,12%), seguida d’Estònia (3,43%) els Estats Units (3,38%), Letònia (3,15%) i Grècia (3,08%).
Entre d’altres, els líders de la UE abordaran l’impuls d’inversions “estratègiques” per desenvolupar la base tecnològica i industrial d’Europa; el desenvolupament de capacitats de defensa “crítiques” o la possibilitat de finançar conjuntament “projectes de defensa”.
Groenlàndia
Una altra de les qüestions que abordaran els líders de la UE són les amenaces de Trump sobre una eventual annexió de Groenlàndia. No està dins l’agenda de la reunió, però fonts diplomàtiques afirmen que s’espera que la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ho posi sobre la taula de discussió.
Precisament amb l’objectiu de reunir suports entre els seus socis europeus, Frederiksen va emprendre dimarts passat una gira per Europa. En un mateix dia, la primera ministra danesa va viatjar a París, Berlín i Brussel·les per tractar les amenaces del magnat republicà i assegurar-se que les principals potències de la UE estan del costat de Dinamarca.
El president dels Estats Units no descarta l’ús de la força militar o econòmica per aconseguir el control de l’illa i, segons va publicar el Financial Times, Frederiksen i Trump haurien mantingut una “tensa” conversa telefònica pocs dies després de la investidura del republicà.