L’escriptor i membre del Consell per la República de la Catalunya del Nord, Joan-Lluís Lluís, ha compartit una esclaridora explicació sobre la normalització i els drets lingüístics per combatre la ignorància entorn d’aquest tema. “Una enorme part de la població ignora quins són els seus drets i deures pel que fa a les llengües oficials”, constata. Per això, en un extens fil de Twitter, desgrana els articles “essencials” de la Llei de política lingüística (1998), actualment en vigor. I ho fa, segons remarca, ara que s’intenta “marginar” el català. “Són armes que cal fer servir!”, adverteix.
El primer article marca que el català és la llengua oficial de Catalunya, així com ho és el castellà. Com a llengües oficials, poden ser “emprades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació” (art. 3.2).
Un article especialment important és el 4.e que recull que una persona no pot ser discriminada “per raó de la llengua oficial que fa servir”. Per tant, pot adreçar-se, per exemple, als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua (art. 4.2). En cas que es vulnerin els drets lingüístics, tothom pot acudir a la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que actuïn per garantir-los de forma específica (art. 4.3)
L’article 5.1 estableix que la Generalitat ha de garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà i l’ensenyament de les dues llengües a tota la població. Igualment, ha d’assegurar “la capacitació i l’habilitació lingüístiques” del personal de les administracions i “la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits”.
“Les converses bilingües funcionen”
Joan-Lluís Lluís ho resumeix perfectament: “Ningú no pot obligar ningú a canviar de llengua oficial”. Altrament, s’està cometent una infracció. L’escriptor defensa que “les converses bilingües funcionen, amb bona voluntat mútua”.
A més, adverteix que aquestes infraccions passen cada dia, majoritàriament en detriment del català. “Continuar fent com si no passés res per evitar el conflicte és mortífer per al català”, assegura. Per tot plegat, considera que les institucions haurien de promoure el coneixement dels drets lingüístics.
“És una qüestió d’urgència nacional! No val a badar, recony!”, conclou.
Per això, penjo uns articles de la 2a llei, del 1998, actualment en vigor. Són articles essencials ara que s’intenta clarament marginar el català. I són armes que cal fer servir!
Art. 1: “El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà.”
2/11— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) August 27, 2022
Art. 5.1: “La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, l’ús normal i oficial del català i del castellà, l’ensenyament de les dues llengües a tota la població,…
7/11— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) August 27, 2022
La Generalitat i també d’altres institucions, com ara els ajuntaments, haurien de fer campanyes a gran escala perquè els ciutadans coneguin els seus drets lingüístics i sàpiguen com fer-los respectar.
És una qüestió d’urgència nacional!
No val a badar, recony!
11/11— Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis) August 27, 2022
