Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La defensa de Puigdemont torna a demanar al Constitucional que suspengui cautelarment les euroordres

|

- Publicitat -

La defensa del president de la Generalitat a l’exili Carles Puigdemont i dels seus conseller Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Constitucional contra la decisió d’avalar les ordres de detenció contra tots quatre.

L’escrit, a més, diu que si el Constitucional no accepta el recurs, està obligat a presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Segons l’advocat dels quatre polítics exiliats, Gonzalo Boye, la denegació de la suspensió cautelar de les euroordres va contra la decisió del TJUE, és “arbitrària” i situa el Constitucional en una posició “d’oberta i franca rebel·lia enfront del dret de la UE i desconeix la jurisdicció del TJUE”.

Publicitat

En el seu llarg escrit, l’advocat creu que l’òrgan judicial no pot prioritzar l’efectivitat de les ordres de detenció per sobre de la immunitat parlamentària que tenen com a eurodiputats o diputat al Parlament de Catalunya, en el cas de Puig. “Això situa el Constitucional extramurs de l’ordenament jurídic de la UE” i, per tant, contra la pròpia Constitució espanyola.

Boye afegeix que si el tribunal manté la seva postura, hauria de plantejar una qüestió prejudicial per dilucidar si davant de la possible suspensió d’una mesura cautelar restrictiva hauria de prioritzar-se el criteri de la justícia europea per sobre dels tribunals estatals. El Constitucional va dir, en la seva interlocutòria del 5 d’octubre, que suspendre cautelarment l’efectivitat de les euroordres suposaria prejutjar la decisió final. Això, creu Boye, dificulta l’efectivitat de les mesures cautelars, i per això demana que es pregunti al TJUE si es vulnera el dret de la Unió. Per últim, Boye demana que se celebri una vista oral per tramitar el recurs.

Et pot interessar  Puig "espera" que hi hagi entesa entre Junts i el PSOE per la llei d'amnistia: "No hi ha alternativa"

El 5 d’octubre passat, per unanimitat, l’òrgan judicial va desestimar el recurs de súplica i la sol·licitud de mesures cautelars contra les resolucions del 14 d’octubre i 4 de novembre de 2019, en què s’acordava emetre ordres de detenció contra els quatre polítics.

La sentència confirmava la decisió del tribunal, adoptada el 16 de març passat, de no suspendre preventivament les ordres de detenció ‘inaudita parte’. Els magistrats consideraven que aquella decisió va ser respectuosa amb el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent, i no va vulnerar el seu dret a la tutela cautelar perquè el tribunal va obrir, simultàniament, una peça separada de mesures cautelars subjecta a un procediment contradictori.

Per la seva banda, la decisió de no suspendre la vigència de les ordres de detenció es basa, segons el Constitucional, en una consolidada doctrina constitucional, que nega la suspensió cautelar en el procediment d’empara de les mesures provisionals privatives de llibertat o que puguin tenir un impacte en el dret a la llibertat personal. L’òrgan sostenia que suspendre en la peça de cautelars del recurs d’empara una mesura cautelar adoptada per un òrgan de la jurisdicció ordinària i que conforma l’objecte principal d’aquest recurs d’empara, suposaria una resolució anticipada del fons del recurs.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut