L’advocat Benet Salellas ha registrat aquest dijous al Tribunal Suprem un recurs d’apel·lació contra la decisió del magistrat Leopoldo Puente d’ordenar presó provisional contra l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán. L’escrit, presentat davant la Sala d’Apel·lacions, sosté que el jutge va adoptar la decisió sense disposar de prou indicis i denuncia la vulneració del dret fonamental a la presumpció d’innocència. Recorda que no s’ha provat cap increment patrimonial ni relació de l’empresa Servinabar amb cap adjudicació, i acusa Puente d’haver invertit la càrrega de la prova i d’actuar de manera “inquisitiva”.
La defensa de Cerdán posa en dubte el conjunt de la instrucció i les proves aportades per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
Sosté que Puente sempre interpreta els fets des d’una visió “contrària a la perspectiva de l’investigat”, i que, per contra, el jutge “rebutja” de manera sistemàtica “totes les explicacions” que li ofereix Cerdán. El magistrat, afegeix, “no accepta cap tesi diferent de la de la culpabilitat”.
A més, Salellas retreu al magistrat que assumeixi de forma “acrítica” l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) que apunta a una activitat delictiva vinculada a l’empresa Servinabar per a l’obtenció d’adjudicacions.
Segons l’escrit, malgrat que l’informe fa referència a dues “adjudicacions” a aquesta empresa, en un dels casos no consta que l’administració fes efectiva aquesta adjudicació. Pel que fa a l’altre, una obra de 2017 a Navarra, l’escrit d’apel·lació recorda que Cerdán no ostentava cap càrrec públic i que en aquell moment el PSOE es trobava a l’oposició a Navarra.
La defensa també recorda que malgrat que el jutge parla d’altres adjudicacions d’obra pública per part d’una UTE formada entre Servinabar i Acciona, l’atestat de l’UCO no fa referència a cap investigació sobre aquesta UTE, i sí a altres d’Acciona amb Ferrovial, Tecade o Aquaterra.
El jutge, segons l’escrit, justifica la decisió d’empresonar Cerdán d’acord amb indicis sobre la relació entre Cerdán i Servinabar, però a la documentació, aquesta empresa “no apareix relacionada amb les adjudicacions investigades”.
Salellas també retreu al jutge que doni per fet que Cerdán tenia capacitat d’adoptar decisions a Servinabar, quan “ni el Registre Mercantil ni cap de les declaracions administratives o fiscals d’aquesta societat” fan referència a l’exsecretari d’Organització del PSOE.
L’únic element que relaciona Cerdán amb Servinabar, segons la defensa, és un document que “no va ser elevat a públic”, i per tant “no té cap efecte jurídic”.
Dubtes sobre els àudios
L’escrit d’apel·lació també posa en dubte les gravacions que consten a l’informe de l’UCO i que van ser trobats en llapis de memòria de Koldo García. Salellas ja avança que pròximament aportarà un informe pericial sobre aquesta qüestió.
A més, l’escrit recorda que no s’ha trobat cap enriquiment ni increment de patrimoni de Santos Cerdán en els últims anys, i que no hi ha cap prova que sustenti l’acusació que ell era la persona encarregada de gestionar el pagament de comissions irregulars.
En tot cas, la defensa recorda que la mateixa Guàrdia Civil admet que les metadades d’un dels àudios “no coincideix”, i que un altre “va necessitar ser netejat”. A més, segons l’escrit, molts dels passatges de les gravacions “són inintel·ligibles”, i abans d’arribar a la Guàrdia Civil els àudios “ja circulaven” entre la premsa.
Koldo fa “un paper misteriós”
“Ens veiem obligats a dubtar no només per les garanties insuficients de custòdia” i per les “circumstàncies especials” que envolten la seva obtenció i conservació, sosté l’escrit. A més, Salellas recorda que Koldo García “ha estat col·laborador habitual de la Guàrdia Civil en la lluita antiterrorista” i fa “un paper clarament misteriós en aquest expedient”, perquè a casa seva es va trobar 23 mòbils.
Per tot plegat, segons la defensa, “no hi ha cap dubte que ens trobem davant una ‘causa general’ contra Santos Cerdán, i que l’objectiu és investigar ‘per veure si’ finalment apareix un indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva”.
L’ordre d’empresonament, continua l’escrit, no justifica quines proves es pretén defensar amb la decisió, i només té com a objectiu pressionar Cerdán perquè faci una declaració autoinculpatòria.
