Dimarts, 25 de gener de 2022 - Edició 1279
La República

Junqueras, Romeva i Bassa demanen la recusació de dos dels nous magistrats del Constitucional per “falta d’imparcialitat”

Els tres consellers represaliats presenten un incident per recusar Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, ja que el seu posicionament ideològic podria anar en contra dels acusats

Agències 02/12/2021
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva, durant la manifestació de l'ANC per la Diada. Barcelona, 11 de setembre del 2021.

El president d’ERC i vicepresident represaliat del Govern, Oriol Junqueras, el vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 del partit i conseller represaliat, Raül Romeva, i la co-presidenta de l’Assemblea de Dones i també consellera represaliada, Dolors Bassa, han presentat aquest dijous un incident de recusació contra dos dels nous magistrats del Tribunal Constitucional.

En detall s’han oposat a Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió com a jutges el 18 de novembre, a proposta del Congreso. ERC reitera que els magistrats que jutgen un procediment no han de tenir ni manifestar “cap interès particular” en el seu desenvolupament o resultat, ni “prejutjar” de forma prèvia el seu resultat a partir de postures personals, ni “afavorir de cap manera” a cap de les parts.

Junqueras, Romeva i Bassa entenen que, en el cas d’aquests dos nous magistrats del Constitucional, tant les seves declaracions públiques com les seves relacions personals i d’afinitat ideològica denoten una “clara predisposició o prejudici favorable a les tesis defensades per les acusacions i desfavorable, en canvi, als plantejaments de la seva defensa”.

Aquest fet hauria de “fer-los abstenir” de participar en els pronunciaments que el Tribunal Constitucional té pendents de resoldre pel que fa als recursos d’emparament efectuats sobre la sentència del Tribunal Supremo.

Per últim, interpreten que s’estaria incorrent en una “vulneració dels drets fonamentals” al jutge ordinari predeterminat per la llei, a un procés públic en plena igualtat i amb totes les garanties, el dret a un tribunal imparcial, el dret a un efectiu recurs i, en definitiva, a l’existència d’una veritable tutela judicial efectiva al sí d’un procediment just o equitatiu. Totes aquestes normatives i lleis queden recollides a la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948 (art. 10), al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1966 (arts. 2.3 i 14.1), al Conveni Europeu dels Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art. 6, 13 i 14), a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre del 2007 (art. 47), i a l’article 24 de la Constitució Espanyola.