La plataforma ‘El país que reúne’, impulsada per Nicolás Redondo i Joaquín Leguina, ha presentat aquest matí un manifest amb el suport de més de 300 persones, entre les quals hi ha expresidents autonòmics socialistes i un exministre del PSOE, en el qual demanen un pacte entre PSOE, PP i Cs. Durant la presentació, dura a terme per Redondo, Francisco de Carreras i César Antonio Molina han advertit que si el govern depèn dels “populistes” de Podemos i els independentistes d’ERC, el país “perilla” i hi ha risc de “balcanització”.
Entre els signants del manifest hi ha nombrosos socialistes. Entre ells hi ha dos expresidents autònomics del PSOE, José Rodríguez de la Borbolla i Joaquín Leguina; l’exministre de Cultura, César Antonio Molina; exalcaldes com el de La Corunya, Francisco Vázquez, o el de Sevilla, Manuel del Valle Arévalo; l’exeurodiputat, Alejandro Cercas; l’expresident del Parlament andalús, Antonio Ojeda; el catedràtic i exdiputat nacional, Ramón Vargas Machuca o José María Múgica, fill de Fernando Múgica, assassinat per ETA.
També signen Manuel Valls i membres d’UPyD com ara Francisco Sosa Wagner, Fernando Savater o Gorka Maneiro; hi ha intel·lectuals, professors, catedràtics i escriptors com Félix Ovejero, Andrés Trapiello, Joaquín Pérez Azaústre o Mikel Azurmendi; empresaris com José Luis Leal o Juan Claudio de Ramón; periodistes, advocats, professors, dissenyadors, regidors, enginyers o el director d’orquestra Enrique García Asensio.
“Què pensaran els tribunals a qui demanem que enviïn Puigdemont”
L’exdirigent del PSE, Nicolás Redondo Terreros, ha deixat clar que no estan d’acord amb el pacte entre PSOE i Podemos per governar perquè situa la política “en l’àmbit radical” i causarà “trinxeres i fronteres”. En la seva opinió, seria un govern de la meitat del país i “la meitat no pot solucionar els problemes de tots”.
Però considera que “el més greu” és que aquest acord acabi a les mans d’un partit independentista com ERC. S’ha preguntat en aquest sentit, què en pensaran la resta dels països de la UE i dels tribunals europeus -als quals se’ls ha demanat l’entrega de Carles Puigdemont i dels altres exconsellers catalans fugits- si el Govern d’Espanya depèn de partits amb polítics fugits o empresonats.
Segons Redondo, si el Govern espanyol acaba depenent d’ERC per no pensar amb calma, es podria convertir el drama de Catalunya en una “farsa” i s’ha preguntat on queda la divisió de poders de Montesquieu, si la justícia empresona uns polítics els partits dels quals sustenten després el Govern.
“No combregar amb rodes de molí”
L’exdirigent socialista ha deixat clar que no “combregaran amb rodes de molí” perquè la dependència d’un partit independentista seria “anormal”. “Quan l’anormalitat es converteix en normalitat estem davant d’una crisi política”, ha dit.
Per això, reclama que es torni a la “casella de sortida” i ha fet una crida a PP, PSOE i Cs perquè aparquin els interessos partidistes i parlin per formar un govern que serveixi per enfortir els consensos de la Constitució del 78. En el manifest precisen que les formes per aconseguir la concòrdia necessària poden variar: coalició de govern o pacte parlamentari.
Per a Redondo és més important l’Espanya que defensen que el PSOE -que és el partit en el qual segueix afiliat-, que els interessos del PP o de Cs.
L’exministre de Cultura al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, César Antonio Molina, ha advertit de la gravetat de la situació perquè, assegura que amb un govern que depengui de Podem i els independentistes es parla de la “dissolució del país”. “Estem parlant de la pervivència del país o de la seva dissolució”, ha assenyalat, recordant el que va passar a l’antiga Iugoslàvia.
“Encara no ha arribat la violència, però hi som a les portes”, ha exclamat abans d’advertir del risc de “balcanització de la península ibèrica” de la qual ha assegurat que pot acabar “trossejada”.
En aquests arguments ha donat el seu suport al manifest de ‘La España que reúne’, que han titulat “carta als espanyols”. Segons l’exministre de Cultura, es tracta d’una carta que escriuen a tots i cadascun dels espanyols per dir-los que la democràcia està en perill i que es necessita a cadascun d’ells per salvar-la, si volen que el país sobrevisqui, que el desenvolupament es mantingui o que segueixi pertanyent a la Unió Europea.
