Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

El Supremo descarrega la seva ràbia repressiva contra Cuixart per preferir l’amnistia als indults

Els magistrats comparen l’amnistia demanada pel president d’Òmnium amb la de “règims dictatorials per esborrar delictes greus”

Redacció
Redacció 26/05/2021
Jordi Cuixart va fer un parlament davant de la seu nacional d'Òmnium. el dia de Sant Jordi.

La sala del Tribunal Suprem que va jutjar el procés a Catalunya respon de manera rotunda a les al·legacions del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, per defensar les peticions d’indult que s’han presentat a favor seu. Critica que no accepti l’indult però sí l’amnistia, una figura que tal com recorda han utilitzat “règims dictatorials per esborrar delictes gravíssims contra les persones i els seus drets fonamentals”.

Cuixart assenyalava textualment en el seu escrit, segons recorda el Suprem, que “ha manifestat reiterades vegades de manera pública que com a pres polític la seva prioritat no és sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític pel qual compleix condemna, començant per l’amnistia com una resposta col·lectiva en comptes de l’indult com una solució individual.

El tribunal explica que abordar el debat sobre la constitucionalitat de l’amnistia com una fórmula d’extinció generalitzada de la responsabilitat criminal que han declarat jutges i tribunals desbordaria els termes propis d’aquest informe d’indult.

I en aquest punt afegeix que “aquesta preferència per l’amnistia –justificada en moments polítics de transició d’un sistema totalitari cap a un règim democràtic– prescindeix d’un ensenyament històric que evidencia que, no pas en pocs casos, les lleis d’amnistia han estat el mitjà que han utilitzat règims dictatorials per esborrar delictes gravíssims contra les persones i els seus drets fonamentals”.

D’aquí rauen les dificultats que la sala aprecia per entendre aquesta preferència incondicional per un instrument jurídic d’extinció de la responsabilitat criminal –l’amnistia– que per Cuixart convertiria en legítima la seva excarceració, a diferència de l’indult.