El Sindicat de Llogateres ha considerat que la proposta de pressupostos de la Generalitat “dista molt” del relat sobre polítiques d’habitatge que ha presentat els darreres mesos. Així, ha considerat que planteja un projecta continuista on no hi ha “cap canvi” que plantegi un viratge en la política d’habitatge que es porta fent a Catalunya des de fa dècades. Per àmbits, ha afirmat que el percentatge d’habitatge públic és ridícul comparat amb altres països europeus i els comptes no planteja les partides en inversió que permetin revertir aquesta situació. El Sindicat ha calculat que a Catalunya hi ha un 1,6% d’habitatges protegits i que l’objectiu marcat per llei és arribar al 15% dels habitatges destinats a polítiques socials abans del 2027.
En aquest sentit, ha valorat que hi ha un augment en el nombre de nous habitatges de protecció però ha considerat que les xifres continuen sent baixíssimes. Tampoc es concreta quants seran de lloguer. Veu “insignificant” l’augment en l’adquisició d’habitatges ja existents a través del tanteig i retracte. De la mateixa manera, titllat de “ridícul” l’augment de la borsa de lloguer social.
El Sindicat ha manifestat que només les subvencions a la rehabilitació tenen un augment significatiu, en duplicar-se gràcies als fons europeus. Tot i això, apunten que tal i com estan plantejades contribuiran a augmentar el preu de l’habitatge.
D’altra banda, creuen que les ajudes en matèria d’habitatge són pedaços a curt termini que no aborden el problema estructural. Així, alerten que els ajuts per pagar el lloguer acaben sent una transferència de diners públics als arrendadors i els destinats per evitar els desnonaments, tot i que creixen, posen en dubte el programa ‘Reallotgem’.
Per contra, el Sindicat de Llogateres planteja que el que necessita el país és prioritzar el creixement del sistema d’habitatge públic de lloguer amb més inversió en aquest capítol i l’ús de mecanismes que permetin ampliar el parc públic. També reclamen més diners per assegurar el compliment de les lleis d’habitatge, és a dir, per controlar i sancionar l’assetjament immobiliari, garantir el compliment de la regulació del preu del lloguer i fer efectiva l’obligació del lloguer social en els supòsits establerts per norma.
