Dimecres, 8 de desembre de 2021 - Edició 1231
La República

El Govern promet “punxar la bombolla especulativa” amb el decret llei d’energies renovables

L’executiu català s’ha conjurat a assolir la descarbonització el 2050 amb un decret llei que ha estat rebut amb crítiques i escepticisme

Avatar
Agències 20/10/2021
Pla mitjà del president del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà en una conferència sobre la transició energètica, el 20 d'octubre del 2021

De la previsió de comptar amb el 80% del territori a favor, a un només un 50%

El Govern vol ser un país completament descarbonitzat el 2050 sense repetir “el model oligopolístic extractivista del segle passat”. Així ho han assegurat el president del Govern, Pere Aragonès i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà a la conferència ‘Compromís 2030, horitzó 2050″, on han traçat el full de ruta per accelerar la transició energètica a Catalunya.

El primer pas d’aquest camí serà la modificació “imperiosa” del decret llei de renovables, amb un canvi legislatiu que busca “punxar la bombolla especulativa” de les energies netes al territori. L’Executiu s’ha proposat multiplicar per tres la producció de renovables, passant de 3,5 a 14 gigawatts, és a dir, “fer en 9 anys el que hem fet amb 140”.

Jordà, que és qui ha portat el pes de la conferència, ha recordat que Catalunya ha viscut 10 anys de bloqueig d’energies renovables i ha apostat per modificar –i no derogar- l’actual decret llei i “no aturar” més els projectes. “Anem endarrerits i hem de fer un salt endavant”, ha dit.

Conscient de les “reticències” que desperta l’actual desplegament de renovables, la consellera ha insistit que “tan important és integrar les polítiques energètiques amb les climàtiques com fer-ho amb el desenvolupament rural”. En aquest moment, dos activistes han aixecat pancartes on es podia llegir ‘Jordà, no ens enganyis. Energia per la ciutadania, no per l’oligarquia’.

Jordà ha dit que “entenia” el gest, així com la concentració a les portes de l’edifici on s’ha celebrat la conferència que ha congregat desenes de persones. “El territori s’ha obviat massa temps, massa vegades”, ha admès, abans d’insistir que és “una necessitat imperiosa” modificar el decret llei actual, que “encén” i “confon” el territori.

Amb aquest canvi legislatiu que s’aprovarà el dimarts vinent, el Govern vol “deixar enrere els projectes presentats sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i ajuntaments”, ja que s’obligarà a presentar un acord del 50% de la superfície ocupada i d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració. Ni Jordà ni Aragonès han aclarit com s’hauria d’acreditar aquest “acord” per part d’agricultors i administracions locals.

El nou decret també introdueix criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i prioritzar el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW, per ser coherents amb el model de transició energètica distribuïda i democràtica. En concret, Jordà preveu que es desencallin 19 d’aquests projectes immediatament.

Una altra de les modificacions serà l’eliminació del tràmit de fase prèvia de la ponència d’energies renovables que “tensava en excés tant l’administració de la Generalitat com també el món local”. D’aquesta manera, els projectes s’hauran de presentar amb “totes les característiques de participació i d’ubicació”.

En tota la conferència, els dos membres del Govern han insistit que el decret llei serà “el preàmbul” de la transició energètica a Catalunya amb un model “distribuït i participat” de renovables per ser un país descarbonitzat el 2050. “No volem repetir el model oligopolístic extractivista del segle passat”, ha insistit Jordà. “No volem que a la Terra Alta o a Ponent es repeteixi el que va passar al Pirineu al segle XX”, ha dit, en la mateixa línia, Aragonès.

Per tal d’aconseguir que la descarbonització es faci de manera planificada amb tot el territori, la Generalitat defensa que és necessari apostar per una energètica pública que sigui capaç de produir energia en espais de proximitat i amb una rendibilitat econòmica que no és atractiva per les companyies privades. Aquesta energètica hauria de participar de la propietat de les noves plantes de generació de renovables i assumir la gestió de les hidroelèctriques quan en caduquin les concessions, ha dit Aragonès.

Un altre pas necessari per entomar la “disrupció energètica”, en paraules del president és la llei de transició energètica, que l’Executiu enviarà al Parlament el primer semestre del 2022. El pla territorial sectorial, el mapa real sobre els espais que poden acollir infraestructures energètiques, estarà llest el 2023. Una altra de les mesures que vol impulsar el Govern és l’estratègia bioenergètica per l’aprofitament de biomassa i de biogàs, “que són les que més compleixen amb l’objectiu d’arrelament al territori i de treball associat al món rural”, segons Jordà.

D’altra banda, el Govern proposa crear una xarxa d’oficines comarcals per la transició energètica en sis mesos per donar “múscul” a les administracions locals per gestionar l’allau de projectes fotovoltaics o eòlics, per exemple.

En tot cas, els dirigents republicans han insistit que l’aposta per les renovables és urgent per complir els objectius de produir un 50% d’energia renovable el 2030, de dur a terme l’apagada de les nuclears el 2040 i d’assolir la neutralitat d’emissions el 2050. “Les energies renovables no poden ser vistes com un problema. No ens ho podem permetre. O fem les renovables atractives i amb capacitat de seduir o no avançarem”, ha assegurat Jordà, que ha afegit que si la transició energètica “no la fem nosaltres, vindrà algú i ens la farà”.