Cs ha registrat aquest divendres a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president de la Generalitat, Quim Torra, a qui acusen d'”induir, justificar i promoure la forçada separació de Catalunya”, per la qual cosa demanen que se l’investigui. El partit taronja ha presentat aquesta denúncia després que Torra hagi donat suport als detinguts vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per presumpte terrorisme i que, segons algunes filtracions a la premsa, haurien estat en contacte tant amb el president com amb el seu antecessor, Carles Puigdemont. L’exadvocat de l’Estat i ara membre de Cs Edmundo Bal ha reconegut que es tracta de “filtracions i notícies de premsa” però les ha considerat suficients com perquè la Fiscalia obri una investigació. Bal i el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, han registrat aquest divendres la denúncia que havien de presentar dimecres, però que finalment no van poder entregar per una “qüestió formal”.
El document lliurat a la Fiscalia recorda com Torra va instar els CDR a “apretar” en un discurs el dia 1 d’octubre de 2018 i que, posteriorment, un grup de manifestants va “intentar prendre per la força el Parlament” i relata diverses protestes ocorregudes a Catalunya, com les contràries a la celebració de la reunió del Consell de Ministres del 21 de desembre d’aquell mateix any, i l’aparició d’un suposat grup preparat per fer sabotatges anomenat GAAR. Cs considera que Torra ha animat aquests “grups radicals, violents i totalitaris”.
Ara bé, el que centra la denúncia de Cs és la detenció de nou persones vinculades amb els CDR a qui s’acusa de terrorisme i les manifestacions de suport fetes pel Govern i l’independentisme. Concretament, citen el debat de política general de la setmana passada en què JxCat, ERC i la CUP van clamar per la seva llibertat durant el ple. Segons ha dit Bal, “es va reivindicar la seva absoluta innocència malgrat els indicis claríssims que hi ha de criminalitat”. “Una jornada negra”, ha afegit, en què es va demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, quelcom en què Cs hi veu “un biaix de criminalitat”.
Cs denuncia Girona i 22 ajuntaments de la demarcació més a les Juntes Electorals per tenir pancartes independentistes
D’altra banda, Cs ha presentat un recurs a les Juntes Electorals de Zona (JEZ) contra l’Ajuntament de Girona i també altres 22 consistoris gironins més per tal que “retirin totes les pancartes i símbols partidistes”. El diputat autonòmic de la formació taronja a comarques gironines, Héctor Amelló, ha destacat que aquests símbols “contravenen la resolució ” de la JEC en què “es confirma l’obligació de mantenir la neutralitat dels espais públics en període electoral”. De tota manera, Amelló ha avisat que el nombre de recursos presentats a les diferents Juntes Electorals de Zona anirà en augment els propers dies. El diputat ha afirmat que presentaran denunciaran tots els ajuntaments “que facin falta per assegurar la neutralitat institucional”.
Héctor Amelló també ha lamentat que les pancartes i símbols vagin més enllà dels edificis consistorials i hagin vist “propaganda separatista fins i tot en guarderies municipals”. Per això ha ressaltat que el seu partit treballarà per aconseguir “unes eleccions lliures”. El diputat ha acusat “els partits separatistes” de voler “adulterar la democràcia utilitzant les institucions per enviar missatges partidistes”.
A banda del recurs presentat contra l’Ajuntament de Girona, de moment també s’ha denunciat els ajuntaments de Figueres, Amer, Bescanó, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Anglès, Blanes, La Cellera de Ter, Brunyola, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Vidreres, Torroella de Montgrí, Olot, Castelló d’Empúries, Santa Cristina d’Aro, Salt, Palamós, el Centre Cívic La Cooperativa de Sarrià de Ter, la guarderia municipal de Sarrià de Ter, el pavelló municipal de Sarrià de Ter i la Biblioteca de Riudarenes.
