La Comissió Europea recomana a Espanya que reforci l’oferta de llars socials i assequibles per fer front a la crisi de l’habitatge. Aquesta és una de les principals demandes que fa l’executiu comunitari en el ‘Paquet de Primavera’ publicat aquest dimecres, el document que analitza els reptes socials i econòmics més rellevants de cada estat membre. En l’arxiu, Brussel·les fa una referència concreta a “les grans ciutats i a les àrees on més es concentra el turisme”. Per altra banda, i vinculada a la situació de les finances públiques, la Comissió ha tornat a excloure Espanya d’un procés de dèficit excessiu -malgrat superar els límits marcats en les regles fiscals- per l’impacte “temporal” en els comptes públics de les mesures per la dana.
Segons la Comissió Europea, l’accés a habitatges accessibles en grans ciutats i àrees turístiques és un dels grans reptes de l’Estat. Tal com s’indica en el ‘Paquet de Primavera’, la manca d’habitatge suposa “un gran desafiament” sobretot per a les famílies amb menys recursos i els joves. D’acord amb les dades del Banc d’Espanya recollides per l’executiu comunitari, gairebé un 40% dels inquilins espanyols destinen el 40% dels seus ingressos al lloguer i al pagament de serveis públics, un percentatge que és del 27% en la mitjana de la UE. De la mateixa manera, es calcula que l’economia espanyola té un dèficit d’habitatge d’aproximadament 600.000 unitats.
De fet, l’executiu reconeix que “existeix una manca d’habitatge assequible i social” a Espanya i que aquest és “significativament inferior” a la mitjana de la UE (un 1,5% a Espanya contra el 9% al conjunt del club comunitari). En aquest sentit, considera “essencial” revertir tots els factors que limiten l’oferta i recomana a l’Estat que impulsi la construcció residencial i ampliï el mercat de lloguer. “L’atenció s’hauria de centrar en la ràpida provisió d’habitatges assequibles, especialment per als joves i les llars de menors ingressos”, assenyala la Comissió.
En paral·lel, Brussel·les insta a l’Estat a alliberar sòl públic per ampliar el parc d’habitatge social, incrementar el finançament de llars assequibles, eliminar colls d’ampolla “innecessaris” i resoldre “l’escassetat” de mà d’obra en la construcció, ja que, segons la Comissió, més del 50% dels empresaris dins el sector reconeixen “importants dificultats” per trobar treballadors.
Dèficit públic
Més enllà de les recomanacions, en les comunicacions publicades aquest dimecres per la Comissió Europea, Espanya torna a evitar –tal com va passar l’any passat- que se li apliqui un procediment de dèficit excessiu, el mecanisme que sotmet els estats amb un dèficit i un deute públic excessivament elevats a un major control de les finances per part de Brussel·les.
Malgrat que l’Estat va tancar el 2024 amb un dèficit del 3,2 del PIB -per sobre el 3% que estipulen les noves regles fiscals- l’executiu comunitari considera que aquest desviament és “temporal”, ja que està vinculat a les ajudes que va impulsar el govern espanyol per fer front a les conseqüències de la dana al País Valencià. De fet, el mateix govern espanyol va xifrar en 0,35 punts del PIB l’impacte de la dana sobre els comptes públics.
En aquest sentit, la Comissió Europea considera que Espanya compleix “en termes generals” les regles fiscals, preveient que el dèficit públic sigui del 2,8% el 2025 i baixi fins al 2,5% l’any 2026. En la mateixa línia, i tal com va expressar l’executiu comunitari en les darreres previsions macroeconòmiques, la situació de l’economia espanyola és “bona”, sent un dels països de la UE que més creix i que presenta un mercat sòlid “robust”.
