Divendres, 27 de gener de 2023 - Edició 1646
La República

Aragonès critica Espanya, França i Itàlia per no “reconèixer i protegir” el català com “qualsevol llengua al món mereix”

Aragonès ha alertat davant representants de les Nacions Unides que la “minorització legal de les llengües pot portar a la violació dels drets dels parlants”

Redacció 01/12/2022
El president Pere Aragonès intervé al Fòrum de les Minories de les Nacions Unides de Ginebra Data de publicació: dijous 01 de desembre del 2022, 10:31 Localització: Ginebra Autor: Natàlia Segura

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat fins a Ginebra per defensar la llengua catalana i alertar de la seva precària situació al Fòrum de les Minories de les Nacions Unides. Allà, ha fet un discurs institucional davant els representants de les Nacions Unides, com ara el Relator Especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories, Fernand de Varennes, que és qui va convidar-lo.

En el seu parlament, Aragonès ha criticat que Espanya, França i Itàlia no han reconegut ni protegit el català com “qualsevol llengua al món mereix”, denunciant que l’estat actual de l’ús social del català fa que augmenti la “preocupació” pel futur de la llengua. Aragonès, tanmateix, ha insistit en el compromís de preservar la diversitat lingüística, afegint que a Catalunya hi ha un “clar consens” a posar fi a la substitució del català pel castellà. “És un procés conscient de recentralització política i econòmica, així com d’assimilació nacional, cultural i lingüística”, ha denunciat, fent referència a la imposició cultural de la llengua castellana. Per aquest motiu, Aragonès ha defensat que cal protegir “totes les llengües” per tal de “protegir els drets de tothom” i “la diversitat lingüística de la humanitat”.

Aragonès ha iniciat el seu discurs en català, passant després a l’anglès, presentant Catalunya com la “nació moderna, avançada i pròspera” que és, així com reivindicant el “paper central” de la cultura i la llengua catalana per “assegurar i promoure la cohesió social del país”. El president també ha volgut remarcar que el català no és una llengua minoritària, sinó que se l’ha minoritzat i marginat, destacant les polítiques lingüístiques desenvolupades a Catalunya en els darrers 40 anys.

Tanmateix, el president ha fet especial incís en el fet que, malgrat els esforços, hi ha el “risc”, que és més aviat una realitat que la llengua catalana perdi “espai”, per exemple al món audiovisual i digital: “Les comunitats lingüístiques minoritzades i les nacions sense estat com Catalunya constaten que les autoritats que les discriminen són les que regulen l’espai audiovisual”. També ha subratllat que “el procés de digitalització està comportant un afebliment de la protecció de les llengües minoritzades mitjançant la desterritorialització”.

Amb tot, Aragonès ha alertat que la “minorització legal de les llengües pot portar a la violació dels drets dels parlants“. “La defensa i la consolidació de la pròpia llengua no són incompatibles amb el reconeixement, l’aprenentatge i l’ús d’altres llengües”, ha defensat, tot reconeixent els “reptes del multilingüisme”.

En la seva intervenció inicial, de Varennes ha constatat que “cada vegada hi ha més amenaces a les minories” i també més intents de “silenciar-les”. “La protecció dels drets de les minories és un instrument útil per prevenir conflictes”, ha afegit l’Alt Comissari per als Drets Humans de l’ONU, Volker Türk.