Diumenge, 27 de novembre de 2022 - Edició 1585
La República

Amnistia Internacional celebra a mitges l’eliminació de la sedició: “Ha de garantir que no criminalitza la protesta pacífica”

AI demana que el tràmit parlamentari d’aquest dijous sigui una “oportunitat per a alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans”

Maria Garcia 24/11/2022
Foto: Amnistia Internacional Catalunya

Amnistia Internacional (AI) celebra l’eliminació del delicte de sedició titllant-la de “bona notícia”, però assenyala, a la vegada, els aspectes de la reforma que els preocupen, tot demanant a les Corts espanyoles que garanteixin la “no criminalització” de les protestes pacífiques. A través d’un comunicat emès aquest dijous, 24 de novembre, coincidint amb la votació que tindrà lloc al Congrés dels Diputats sobre la presa en consideració de la proposició de llei que inclou la reforma del Codi Penal, l’organització assenyala els aspectes positius, però també els negatius, de la reforma.

D’entre els “aspectes positius” de la reforma, AI destaca per exemple que s’elimina el delicte tal com s’entenia fins ara, que comportava “no exigir explícitament recórrer a violència o amenaça de violència”,  i que “podia abraçar una àmplia gamma de conductes no necessàriament violentes”, amb penes d’un a 15 anys de presó.

Un altre dels aspectes positius és la correcció de l’ampliació del 2015 del delicte de desordres públics. Amb la reforma, s’elimina la modalitat agreujada de desordres públics quan aquests es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa, i desapareix també la sanció penal a la difusió de missatges que serveixin per reforçar la disposició a cometre desordres públics.

No obstant això, AI també vol posar a la balança els aspectes negatius que la reforma comporta. Resulta preocupant, a ulls de l’entitat, que no es garanteixi com a úniques accions sancionables els actes de violència o intimidació greus contra les persones, recordant que les empentes o la interrupció del trànsit de vehicles o vianants, per exemple, no constitueixen violència.

Tampoc celebren l’establiment d’una modalitat agreujada de desordres públics que, en lloc de castigar situacions d’alteració real de l’ordre públic, penalitza la possibilitat d’haver-lo posat en perill. Es refereixen, concretament, al fet que aquests actes són “duts a terme per una multitud el nombre, organització i finalitat de la qual són idònies per a afectar greument l’ordre públic”, una definició que conté elements d’ambigüitat que haurien de ser corregits, tal com apunten.

AI també lamenta que el nou tipus penal establert en la reforma del CP del 2015 del delicte d’invasió i ocupació de seus de persones jurídiques continua vigent amb la nova reforma, passant a ser unes accions expressament sancionables quan es duguin a terme sense violència i sense intimidació. D’aquesta manera, ha considerat que es mantindria la penalització d’actes no violents, si es produeix “una pertorbació rellevant de l’activitat normal” de l’entitat i ha apuntat que aquest concepte és “ambigu”.

Amb tot, AI demana que el tràmit parlamentari sigui una “oportunitat per a alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans”. El director d’Amnistia Internacional España, Esteban Beltrán, afirma que “la reforma ha d’establir definicions precises per a no criminalitzar indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposar penes desproporcionades a accions relacionades amb l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica”.