Dissabte, 31 d'octubre de 2020 - Edició 828
La República

Lluís Llach: “Les zones de confort m’avorreixen”

Publica ‘Escac al destí’ amb Univers i diu que no podia seguir amb Planeta, un grup “parafeixista familiarment parlant”

Avatar
Agències 06/09/2020
L'autor d''Escac al destí', Lluís Llach, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, el 4 de setembre del 2020 (hortizontal)

L’escriptor i músic Lluís Llach publica el thriller detectivesc ‘Escac al destí’, amb l’editorial Univers, ambientat en un lloc imaginari que podria ser al segle XI en un petit regne al sud de França. És la primera novel·la en la qual viatja molt lluny al passat per ubicar-hi el seu relat que en aquest cas inclou assassinats, conxorxes polítiques i eclesiàstiques, i nissagues maleïdes. Les seves anteriors novel·les van ser publicades amb Empúries, del Grup 62 i a ‘Escac al destí’ s’estrena amb l’editorial Univers. En declaracions a l’ACN, Llach assegura que no podia seguir lligat a un grup “parafeixista familiarment parlant” com Planeta. Pel que fa al procés d’escriptura, assegura que li agrada més corregir que escriure.

La reina Bal de Guifort, segona esposa del rei Ebrart d’Albir, magne sobirà de Magens, apareix morta en un moment en què el regne ha de pensar en designar el successor al tron de Magens. La novel·la ‘Escac al destí’ gira al voltant de la investigació sobre si la reina va ser assassinada o es va suïcidar. Resoldre-ho és vital per la supervivència del regne, envoltat d’enemics.

 

Aquesta és una obra molt coral amb personatges com el ferotge rei Ebrard; el seu pare, l’Alsàs d’Albir; el candidat natural per succeir el rei que és el fill gran, el príncep Jan; el seu germà, el príncep Ínian, i el prevere Orenç, fill bastard d’Ebrart, la seva mare va ser la primera esposa del rei destronada i desterrada, i canonge de la Reial Capella. Orenç serà l’encarregat d’investigar la mort de la reina a petició del rei. I ho haurà de fer ràpid.

 

Lluís Llach ha publicat ‘Memòria d’uns ulls pintats’ (2011), ‘Estimat Miquel’ (2013), ‘Les dones de la Principal’ (2014) i ‘El noi del Maravillas’ (2017) amb Empúries. Ha dit que escriure per a ell no era una pretensió ni una aspiració, sinó que s’hi va trobar de manera casual quan va començar a fer un guió per Lluís Danés i que va acabar convertint-se en la ‘Memòria d’uns ulls pintats’. En les seves tres primeres novel·les va descriure situacions que dominava. Això canvia amb aqueta quarta novel·la ‘Escac al destí’. “A mi em passa una cosa i ja em passava com a músic, les zones de confort m’avorreixen”, apunta.

 

En aquesta novel·la, va decidir sortir de la seva zona de confort i “anar a un lloc que provoqui un aprenentatge i buscar una història estranya”. Dubtava, afegeix, si fer una cosa futurista o molt antiga. Finalment el món que descriu s’ubica en l’Edat Mitjana, que li oferia, diu, “unes possibilitats” que li fascinaven, ja que era una “època caòtica des del punt de vista social i pel que fa l’interior de les persones”.

 

Quan investigues l’Edat Mitjana, explica, un s’adona que hi ha dos referents que dominen tota la situació i actuen sobre les persones que són el poder de l’espasa i el poder de la creu i la novel·la pivota sobre aquests dos poders. “Vaig estar sis anys educat com intern en un col·legi religiós i sobre la creu ja en tenia coneixement”, assegura, i el tema de l’espasa és més fàcil perquè la història en fa molta referència.

 

Llach remarca que en un moment de la història aquest poder de l’espasa percep que “l’imperi i les estructures imperials se’n van però queda un altre imperi que és el religiós amb les esglésies, els monestirs i els convents amb un poder extraordinària”. “La col·laboració dels dos poders de l’espasa i la creu és la que porta a l’èxit”, apunta, al temps que diu és un dels eixos centrals del llibre. I tot això té molt a veure amb el moment actual, alerta.

 

Llach no volia definir a ‘Escac al destí’ ni segle ni país a la novel·la però hi ha un homenatge a Occitània. “No volia que la gent tingués un mapa precís”.

 

Escriure i corregir

 

Pel que fa al procés d’escriptura respecte les seves anteriors novel·les, assegura que hi ha un convenciment que li agrada més corregir que escriure. “Em sento més artesà de l’escriptura una vegada ja feta”, diu. Llach assegura que fa dos anys la història del llibre ja la tenia escrita. “Corregir és en aquests moments la part més important de la meva escriptura, no en tinc cap dubte i buidar”.

 

Editorial

 

‘Escac al destí’ és el primer llibre que Lluís Llach publica amb l’editorial Univers després del seu pas pel Grup 62. “Tota la gent que treballava en la meva antiga editorial són gent meravellosa”, diu, però explica que no va presentar el darrer llibre perquè no era oportú fer-ho mentre es declarava la independència. “Em condicionava molt que una empresa tan parafeixista familiarment parlant com era Planeta fos qui m’aixoplugués en la presentació” del meu llibre, diu, en referència a ‘El noi del Maravillas’ de l’any 2017. Assegura que a Empúries hi ha “gent fantàstica i hi ha escriptors que si us plau no deixin d’escriure-hi”, però a ell el va posar “amb una contradicció personal”.

 

Afirma que es va quedar a Empúries per la gent que hi treballa i hi escriu. “Però va arribar un moment que pel meu tarannà personal i la meva significació al ser diputat, no podia estar lligat a aquesta editorial i no per la gent que hi treballa ni per l’obra que fan”. Llach remarca que de la gent del Grup 62 només en pot dir “lloances”, però la presència “constant i agressiva” del grup empresarial de Planeta hi va haver un moment que se li va fer “insuportable”.

 

 

Relacionats