La defensa de l’exdirector general de la Policia, exercida per Pau Ferrer i Cristòbal Martell, ha al·legat davant l’Audiència Nacional que Pere Soler no va donar instruccions polítiques als Mossos i els va “abstraure” dels “compromisos i horitzons” del Govern per fer l’1-O, garantint així “una total autonomia operativa del cos”. Per això, defensa que se l’ha d’absoldre perquè, a més, no era ni diputat ni va tenir cap participació en les decisions legislatives que van permetre la celebració del referèndum. Com a director general, diu que el dispositiu de 7.850 agents no tenia antecedents i que no es van donar als agents les quatre hores preceptives per anar a votar. A més, aporta que es van llogar fins a 41 vehicles i un helicòpter per reforçar el dispositiu i que els sindicats es van querellar contra ell per les hores extres que els agents van fer l’1-O. La fiscalia demana 11 anys de presó per a Soler per rebel·lió.
Pere Soler va accedir a la direcció general de la policia el juliol de 2017, en substitució d’Albert Batlle. En l’escrit aportat per la seva defensa, apunta que quan va acceptar el càrrec no havia mantingut relacions prèvies amb l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i que l’escenari polític era “obert i imprecís” amb un referèndum que Puigdemont plantejava com a “pactat o sense pactar” i quan encara no s’havien desenvolupat les lleis per fer-lo possible (i que després va tombar el TC).
Un cop assumit el càrrec, també ha dit que no va donar cap directriu al cos ni indicacions operatives o tècniques. “Totes aquestes decisions es van prendre de manera autònoma per part dels Mossos”, recull l’escrit. “Al contrari, sempre va ser la voluntat de la Conselleria d’Interior i, en particular, del senyor Soler, abstraure els Mossos dels compromisos i horitzons polítics del Govern de la Generalitat per poder complir les ordres de jutges i fiscals”, argumenta la seva defensa. En l’escrit també es detallen quines són les funcions del director general recollides per llei i assegura que es “dilueixen” quan actuen com a policia judicial.
No participa de les lleis de desconnexió
Un altre dels arguments per demanar l’absolució és que Soler no va participar “ni directa ni indirectament” de les tasques legislatives per aprovar les lleis de desconnexió. Apunta que mai ha estat diputat del Parlament i que, per tant, tampoc va aprovar d’altres resolucions anteriors sobre el procés. Conseqüentment, el desvincula del ‘Llibre blanc’ o del document ‘Enfocats’. De fet, només assenyala aquests documents per dir que no contenen cap proposta que impliqui “instrumentalització o subordinació” del cos dels Mossos als fins polítics o als “postulats secessionistes”.
Sobre el ‘Llibre blanc’, diu que no preveu que la policia pugui ser “utilitzada com a mitjà per aconseguir, a través de pressió intimidatòria o sense concurs de la mateixa, de la pretesa secessió”.
No participa de reunions de coordinació ni amb el Govern
“No només no es concebia per les forces sobiranistes l’ús instrumental dels Mossos als fins independentistes, sinó que aquesta possibilitat va quedar expressament negada pels màxims dirigent de l’executiu català”, recull l’escrit.
En aquesta línia, la defensa també addueix que no va participar ni de les reunions de coordinació policial abans de l’1-O ni de les reunions que la prefectura van mantenir amb Puigdemont els dies 26 i 28 de setembre. Així mateix, també diu que no va prendre part ni va influir en l’elaboració de les pautes d’intervenció dels Mossos de cara al referèndum i que l’1-O no estava present a cap centre de coordinació policial (cecor).
Aprova hores extres per l’1-O
En canvi, sí que detalla algunes de les resolucions que va aprovar. Entre elles, una per autoritzar hores extres i modificacions de calenadri per als agents i la contractació de fins a 41 vehicles i un helicòpter (de l’1 al 15 d’octubre), amb una despesa total de quasi 90.000 euros.
Sobre el dispositiu de l’1-O, assenyala que van treballar 7.850 efectius (888 d’ordre públic), i que era “la major xifra mai desplegada per un dispositiu concret” i “lluny” d’altres operatius electorals. A més, apuntava que no es va donar el preceptiu permís de quatre hores als agents per anar votar i que sí que es dona en eleccions. “Això va suposar un increment rellevant d’hores de servei”, assenyala l’escrit. A més, detalla que l’increment d’hores extres va ser “tal” que els sindicats policials es van querellar contra Soler per una “suposada vulneració dels drets laborals”.
També es refereix a l’operatiu Àgora, desplegat des del 4 de setembre fins el 15 d’octubre per reforçar la seguretat davant els diferents esdeveniments que es preveien celebrar a Catalunya. Aquest pla, segons l’escrit, va suposar una despesa per hores extres de 3.843.840 euros. També després de l’1-O, ell va aprovar una resolució per investigar de manera reservada els Mossos per si durant el dia del referèndum s’havien detectat actuacions que podien “incomplir el pla d’actuació de la prefectura”. Es va prendre declaració a 107 agents i es van analitzar 79 actuacions policials.
Justifica correus amb Trapero
En l’escrit també aporta intercanvis de correus amb Trapero i d’altres membres de la cúpula d’Interior i justifica que hi hagués encreuament d’informació perquè era “imprescindible” per tal que Soler habilités els mitjans materials i els recursos humans necessaris “per donar compliment a les instruccions de fiscalia i TSJC”.
També diu que no va fer cap actuació per donar cobertura o protecció policial a persones implicades en el referèndum i al·lega que aquesta decisió es prenia després d’analitzar criteris policials dels que ell es mantenia al marge.
A l’escrit aprofita per dir que, quan se’l va cessar en aplicació del 155, va acatar la destitució i que el mateix 27 d’octubre va enviar una carta als agents del cos “assumint les mesures aplicades pel govern de la nació”. I assenyala que la carta s’havia redactat anteriorment al seu cessament.
La defensa, de moment, no vol fer pública la relació de testimonis i proves que ha sol·licitat a l’Audiència Nacional. La fiscalia sol·licita per a ell 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, els mateixos que per al major Trapero i l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Per a la intendent Teresa Laplana, el ministeri públic demana una pena de 4 anys de presó per un delicte de sedició.
Laplana nega que el 20-S hi hagués violència
Al seu torn, la intendent Laplana ha defensat que no va tenir “voluntat maliciosa” d’impedir l’escorcoll del 20-S i ha demanat l’absolució. A més, ha assenyalat que “no ha col·laborat i no ha compartit amb els responsables del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya el procés de creació d’un Estat català independent en forma de república”.
Quant a l’actuació concreta el 20S, subratlla que “va traslladar als seus comandaments superiors totes i cadascuna de les sol·licituds de la Guàrdia Civil estant en permanent contacte telefònic amb els comandaments i els diferents agents dels Mossos d’Esquadra” i assegura que els ciutadans no van exercir cap violència ni van fer cap intent d’accedir a la Conselleria.
