La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya (CCAEC), que representen les escoles concertades, han reclamat entre 400 i 500 milions d’euros anuals per garantir l’escolarització gratuïta. En entrevistes a l’ACN, la FECC i la CCAEC argumenten que a l'”infrafinançament crònic” que pateix la concertada s’hi ha de sumar la seva contribució en la lluita contra la segregació. El cost dels alumnes vulnerables que escolaritzen, diuen, no queda compensat del tot per les motxilles escolars. Alhora, l’escola concertada també demana que sigui la pública la que redueixi més places per compensar la davallada de la natalitat.
Per arribar a aquesta petició econòmica, les dues entitats fan referència a l’informe del Síndic de Greuges sobre el cost de la plaça escolar del 2020. Les dues organitzacions asseguren ser conscients que això no es pot aconseguir d’avui per a demà, i per això reivindiquen començar a fer un calendari per veure com assolir aquesta xifra, ja que alerten que la situació econòmica de molts centres és preocupant. La FECC representa 388 centres i la confederació, uns 180. En aquest sentit, també critiquen que l’aportació econòmica per cobrir el cost de l’alumnat vulnerable, a més d’insuficient, es paga tard. Les aportacions del 2023-2024, per exemple, es van rebre la passada tardor, amb el curs actual començat.
Tant la secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, com el president de la CCAEC, Carles Camí, han remarcat que la distribució d’alumnat vulnerable a l’escola pública i l’escola concertada “és pràcticament igual”, i afegeixen que en algun territori la concertada té més alumnes vulnerables que la pública. En línies generals, Ruiz concreta que les dues titularitats tenen entre un 20 i un 25% d’alumnat vulnerable, i critica que es parli des del “desconeixement” sobre l’aportació de la concertada en aquest àmbit.
I és que Ruiz assegura que hi ha escoles concertades amb un percentatge d’alumnat vulnerable “tan elevat” que es troben en una situació “molt crítica”. “No és que no hi hagi famílies interessades, el que passa és que no poden suportar l’infrafinançament”, ha declarat.
Per l’exconsellera, el problema està en el fet que no es paga el mateix per una plaça a l’escola pública que per una a la concertada, i això situa els centres educatius que representa en una situació d'”infrafinançament” i fa que les famílies “hagin de compensar” aquesta situació. “Això sí que segrega, haver de pagar per anar a una escola”, ha declarat.
“Estem disposats a ser una escola gratuïta, però s’ha de finançar bé”
De fet, Ruiz insisteix que el sistema educatiu s’hauria d’assimilar al sanitari, on cap ciutadà ha de pagar malgrat que vagi a un centre concertat. “Estem disposats a ser una escola gratuïta, però s’ha de finançar bé”, diu.
En línies similars, Camí reivindica que els pares puguin escollir si volen portar els fills a una escola pública o a una concertada “en igualtat de condicions i que no tingui cap cost”. “És el que diu la Constitució, ensenyament obligatori i gratuït”, ha manifestat el president de la confederació, que ha reivindicat el “benefici social” que aporta l’escola concertada. “No demanem el finançament per a l’escola, sinó per a la societat”, ha manifestat.
De fet, Camí assegura que hi ha demanda de places i que han de dir que no a famílies interessades perquè han de reservar-ne per millorar la redistribució de l’alumnat vulnerable. El president de la CAECC xifra en entre un 14% i un 15% les escoles concertades en una situació econòmica complicada.
El president de la confederació ha remarcat que l’escola concertada va signar el Pacte Contra la Segregació Escolar i “ha complert la seva part”, però ha denunciat que l’administració no ho ha fet pel que fa al finançament. Segons ell, molts centres estan en una situació “preocupant” ja que veuen com assumeixen més alumnat vulnerable el cost del qual no es cobreix amb l’aportació de la Generalitat i a això se li suma l'”infrafinançament crònic”.
La Fundació Bofill reclamava fa unes setmanes un nou decret de concerts per, segons deien, obligar la concertada a reduir ràtios i contribuir més en la lluita contra la segregació escolar. Criticaven també que en un context de reducció de la natalitat, la concertada pogués treure en l’oferta inicial totes les places, mentre que la pública les reduïa.
Mantenir l’actual equilibri d’un 70% d’oferta pública i un 30 de concertada
Davant d’això, Meritxell Ruiz ha defensat que en l’època de creixement de la natalitat, el 97% de les places noves van ser d’oferta pública, mentre que el 3% es van crear a la concertada. Per això, ha afirmat que la reducció de l’oferta l’hauria d’assumir principalment l’escola pública. “La pública s’haurà de reduir més perquè és evidentment la que més va créixer”, ha manifestat. La proposta de la FECC és “mantenir l’equilibri” actual, que és d’un 70% d’oferta pública i un 30% de concertada aproximadament.
En aquest sentit, l’exconsellera ha defensat que amb aquest creixement de l’oferta a l’escola pública, va ser aquesta qui més alumnes estrangers va assumir també durant l’etapa de creixement de la població. En aquest sentit, ha plantejat que si ara es reduís només l’oferta de places de la concertada, no podrien “contribuir” a la lluita contra la segregació escolar. Ruiz ha dit també que si es poden mantenir oberts centres concertats que no omplen tota l’oferta, aquestes places lliures serviran per absorbir matrícula viva durant el curs.
Hi coincideix Camí, que ha assegurat que si s’ha de reduir oferta per la davallada de la natalitat, s’ha de fer de tal manera que es mantingui la proporció actual entre els dos sistemes.
