Les defenses d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín són a un pas de recórrer al Tribunal General i el de Justícia de la UE. Experts en dret europeu consultats per l’ACN coincideixen en el fet que tot i que no hi ha precedents és “clar” que el cas té una dimensió jurídica europea. Miguel Troncoso, advocat de Gómez-Acebo & Pombo a Brussel·les, vaticina que quan s’obri la via de Luxemburg “la qüestio serà si el dret de sufragi passiu està per sobre dels requisits formals que pot imposar Espanya a l’hora d’acreditar com a parlamentari un electe”. El professor de dret de la Universitat de Nijmegen, Henri de Waele, creu que el fons de la qüestió serà resoldre el “conflicte entre la legislació europea i la nacional”.
Si finalment els magistrats europeus s’asseuen a avaluar el cas, Waele diu que serà “una situació nova i intrigant, però també una prova per al dret europeu” perquè les tensions dins d’un estat poden “tenir conseqüències per a la legislació europea” mentre que Troncoso està convençut que el cas és “inèdit”.
Quan només queden tres dies per la sessió constitutiva del nou Parlament Europeu, els experts analitzen en entrevistes a l’ACN quines són les vies legals i les possibilitats per a les defenses, que tant en el cas de Junqueras com en el de Puigdemont i Comín ja han anunciat que tard o d’hora volen implicar la justícia europea.
Henri de Waele remarca que els magistrats de Luxemburg no viuen en una bombolla i són conscients de l’afer català i que un cas com aquest pot tenir “conseqüències” polítiques. “El tribunal haurà de ser molt curós perquè el dossier català és molt sensible i hauran d’equilibrar els interessos en joc”, alerta.
El professor de dret insisteix que el context polític és “molt important” perquè els jutges saben que en funció de la seva decisió podrien “impulsar el moviment secessionista català”.
Vies de recurs a Luxemburg
Els camins per arribar a Luxemburg, segons expliquen Troncoso i Waele, són principalment dos: la via indirecta i la directa. La primera implica exigir als tribunals espanyols que consultin al TJUE a través d’una qüestió prejudicial mentre que la segona és una queixa presentada directament per l’afectat a aquesta instància judicial contra l’Eurocambra per no protegir els seus drets.
Waele augura pocs èxits pel camí directe i defensa que la via indirecta a través d’un tribunal espanyol “probablement sigui l’única opció” per a Junqueras, Puigdemont i Comín d’arribar a Luxemburg.
La qüestió prejudicial de Junqueras
A l’espera que el Suprem resolgui sobre la petició dels advocats de Junqueras, Miguel Troncoso diu que un tribunal nacional no té l’obligació de plantejar una qüestió prejudicial “excepte en el cas que es tracti d’un tribunal en última instància”. “Per tant, el Suprem si vol pot no plantejar la qüestió, però el Constitucional sí que en tindria l’obligació”, explica, si es presenta un recurs d’empara al TC.
Waele creu que seria un “escàndol” que el tribunal nacional no ho fes mentre que Troncoso apunta que quan no hi ha una jurisprudència establerta “el que és prudent és que es plantegi la qüestió al TJUE”. “I és habitual que es faci”, diu.
Sobre les possibilitats que la justícia europea es mulli si el Suprem li passa la pilota, Waele diu que en situacions “sensibles” en què el tribunal no vol pronunciar-se, de vegades es busquen “escletxes” per declarar-ho inadmissible. “Podria passar en aquest cas”, apunta.
Troncoso, però, afirma que el que examina el tribunal és “la pertinença de la pregunta” i si el tribunal nacional demostra al TJUE que la seva resposta li és “útil” per decidir com aplicar la llei, “Luxemburg contestarà”. A més, afegeix, fins i tot pot ser que el tribunal reformuli la pregunta o la completi, “aportant aclariments addicionals”. “Així que el més probable és que Luxemburg contesti a la qüestió prejudicial i emeti la seva sentència”, conclou.
Puigdemont i un possible recurs directe
L’estratègia legal dels advocats de Puigdemont i Comín segueix sent una incògnita però Troncoso explica que ara per ara la via que s’obre és la d’un recurs directe d’anul·lació, que el que fa és anul·lar una decisió. En aquest cas, diu, els eurodiputats electes de Lliures per Europa podrien considerar que la negativa del Parlament Europeu d’acreditar-los com a parlamentaris “és nul·la perquè és lesiva pels seus drets”.
“Si el president Tajani ha respost i considerat [previ requeriment de Puigdemont] com ha d’actuar el Parlament Europeu, s’obre la via del recurs d’anul·lació”, diu. “S’ha de veure si aquesta decisió de Tajani és una decisió formal que priva de drets a Puigdemont i es pot considerar com a tal. Si és així, podria recórrer”, assegura. En aquest cas, però, sí que hi ha un filtre previ d’admissibilitat: que és veure si hi ha una decisió (del PE) i si aquesta és o no lesiva de drets.
Una altra via que l’advocat no descarta és la de l’omissió, és a dir, quan es recorre perquè es considera que una institució comunitària – el Parlament- hauria d’haver fet alguna cosa que no ha fet, que seria “aplicar bé” el dret europeu. Així, Luxemburg podria forçar el Parlament a actuar per pal·liar l’omissió. “La dificultat d’aquesta via és que l’omissió ha de derivar-se d’una obligació legal d’actuació”, que ha d’acreditar-se al reglament o als tractats.
També Waele assenyala que cal “provar” l’obligació de la institució i apunta que negar-los l’escó d’eurodiputat ja implica, d’alguna forma, actuar.
Processalment, matisa Troncoso, “el recurs per omissió ve precedit d’un requeriment previ del propi interessat a la institució”, cosa que Puigdemont i Comín ja haurien fet en els darrers dies, obtenint resposta de Tajani aquest mateix divendres.
Terminis i cautelars
Fonts del TJUE han indicat a l’ACN que veuen difícil resoldre cap eventual qüestió prejudicial o recurs en poques setmanes, ja que una qüestió prejudicial “clàssica” triga de mitjana 16 mesos mentre que les d'”urgència” poden respondre’s al cap de 2 a 4 mesos del registre de la pregunta.
L’opció més ràpida, mitjançant un procediment “accelerat”, podria trigar menys a arribar. En qualsevol cas, explica l’advocat de Gómez-Acebo, en paral·lel a la presentació d’un recurs es pot presentar també una sol·lictiud de mesures cautelars, que podria ser una suspensió de la negativa del Parlament a admetre’ls com a eurodiputats.
Si s’arriba a les cautelars Luxemburg consultaria primer els lletrats del Parlament Europeu però “tècnicament és perfectament possible la petició de cautelars”.
La previsió és que el Suprem comuniqui a principis de setmana si consulta o no el TJUE mentre que la defensa de Puigdemont assegura que els pròxims passos a fer seran comunicats “aviat”.
Veus “preocupades” davant un “escàndol polític”
En els darrers dies diverses veus internacionals s’han queixat davant la impossibilitat dels tres electes catalans d’ocupar els seus escons. L’eurodiputat liberal portuguès Antonio Marinho e Pinto, afirma en declaracions a l’ACN que és “un gran escàndol polític” al Parlament Europeu i una “gran taca a la UE” que els tres independentistes no puguin seure a l’hemicicle. “Han estat escollits pels seus pobles, no serà una cambra verdaderament democràtica”, lamenta Marinho e Pinto, que critica la situació “repressiva” a l’Estat, recordant els presos.
Al seu torn, la italiana Eleonora Forenza (GUE) explica que serà a la manifestació a Estrasburg del dia 2 perquè és “un deure” i una “batalla” per la “idea d’una Europa democràtica sense la repressió que està patint Catalunya”. “És un deure de Tajani garantir que qui ha estat escollit eurodiputat pot exercir […] Realment penso que la batalla per a Catalunya és una batalla per a tota Europa”, conclou.
En una línia similar, Barbara Spinelli, independent del GUE, explica que està “preocupada” davant el “conflicte” entre les lleis espanyoles i les europees. La filla d’Altiero Spinelli, un dels pares fundadors de la UE, diu que el cas “té una dimensió europea”, contràriament al que diu el Parlament Europeu. “Més de dos milions de persones és alguna cosa i han estat completament abandonats”, afegeix avisant que es pot convertir en un “perillós precedent”.
