La situació dels presos polítics és un doble càstig
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha presentat una querella al jutjat de Manresa per “coaccions, amenaces i contra els drets cívics fonamentals” en relació a l’avís que el Suprem va fer sobre el confinament dels presos. El tribunal va difondre un missatge on avisava que si les juntes de tractament avalaven que els presos independentistes passessin la quarantena a casa podrien incórrer en prevaricació i es demanava que s’identifiqués els funcionaris que prenien la decisió. Segons han avançat TV3 i La Vanguardia, la querella assenyala que aquest avís és “un immerescut atac a la separació de poders, a la llibertat en la presa de decisions independents i a la neutralitat dels funcionaris”, a banda d’atacar els drets civils de Junqueras.
L’escrit, presentat al jutjat de Manresa aquest diumenge al migdia, demana que s’investigui l’origen del missatge que va difondre el Suprem i qui va ordenar enviar-lo.
A més, la defensa de Junqueras també adverteix que els membres del Suprem “no es poden dirigir a funcionaris de l’administració penitenciària abans de les seves deliberacions per censurar la seva conducta i afectar el sentit del seu vot”.
A la querella es recorda que tant l’Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, com el Consell d’Europa com diverses entitats han defensat que es redueixi al màxim possible el nombre de reclusos per evitar contagis, tant de treballadors com d’interns.
Recomanacions de l’ONU i el Consell d’Europa
A la querella es recorda que tant l’Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, com el Consell d’Europa com diverses entitats han defensat que es redueixi al màxim possible el nombre de reclusos per evitar contagis de coronavirus, tant de treballadors com d’interns.
En aquest sentit, indiquen que a Catalunya s’estava estudiant flexibilitzar el sistema previst a l’article 100.2 del Reglament Penitenciari –del que gaudeixen els presos independentistes- per possibilitar el confinament domiciliari, tenint en compte cada cas particular. Hi ha 101 interns emmarcats en aquest article, que en situació de normalitat els permetia sortides de la presó per treballar, fer voluntariat o tenir cura de familiars.
La defensa subratlla que abans que es comencés a estudiar els casos dels 101 presos el tribunal no havia pres “cap decisió específica referent als presos polítics catalans”, sinó que va arribar just després que s’informés de la possibilitat de flexibilització.
