Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Illa dona la seva “mà estesa” pels pressupostos, quan sap que Aragonès no pactarà amb ell

El líder dels socialistes a Catalunya ha donat a conèixer la seva “bona voluntat” per aconseguir els pressupostos un cop Aragonès ha afirmat que no pactarà amb ell. Aquest gest planteja dubtes sobre la sinceritat de la proposta d’Illa

Redacció
Redacció 24/08/2021
Pla mitjà del president del grup parlamentari del PSC, Salvador Illa, durant una reunió de l'autoanomenat govern alternatiu, el 23 de juliol del 2021

El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha advertit que no li agraden els “ultimàtums” a la taula de diàleg que s’ha de tornar a trobar la setmana del 13 de setembre i ha reclamat que la part catalana hi vagi amb “expectatives realistes”. D’aquesta manera, Illa ha condemnat que l’independentisme no vulgui rebaixar el dret d’autodeterminació. Val a dir, que en tant que dret reconegut universal i inalienable del poble de Catalunya no hauria de ser objecte de negociació. En altres paraules, no és coherent posicionar-se com a defensor de drets fonamentals i alhora demanar-ne la negociació d’alguns.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el cap de l’oposició ha criticat que es posi una data de caducitat a la taula de diàleg i ha dit que, tot i que es pot anar amb plantejaments d’autodeterminació i amnistia, això “pot generar expectatives que portin més frustració”. D’altra banda, ha insistit en el diàleg “entre catalans”, que es podria articular des del Parlament. “Aquest diàleg es produirà perquè no hi ha cap altre camí”, ha considerat.

Illa ha criticat el Govern per la poca “fluïdesa de comunicació” amb l’oposició en la gestió de la pandèmia. L’exministre de Sanitat ha dit que està “una mica descontent i desenganyat” amb l’executiu de Pere Aragonès i ha lamentat que, d’algunes qüestions, s’ha assabentat mitjançant els diaris. Cal dir que la gestió del Ministerio de Salud d’Illa, tampoc va estar absenta de crítiques. Sobre el toc de queda, que el Govern ha demanat i el TSJC ha tombat en la majoria de municipis, Illa ha dit que cal respectar les decisions judicials.

El líder socialista no pot estar-se de tirar la pedra i amagar la mà, ja que d’una banda critica el Govern d’Aragonès, per la gestió de la pandèmia, però de l’altre, no reconeix la falta d’eines per poder aplicar les mesures que la Generalitat consideri pertinents. O sigui que surt en defensa de les decisions judicials, però no se’n responsabilitza en cas que comportés un empitjorament de la pandèmia.

El PSC dona la seva mà estesa un cop Aragonès ja s’ha negat a negociar

Illa, amb un to similar al que ha entonat amb la gestió de la pandèmia, fa el paper del fals amic i ha reiterat que Catalunya necessita uns pressupostos per al 2022. Per tant, ha criticat que l’executiu d’Aragonès finalment no en presentés uns per aquest mateix any. Tot i que Illa veuria “lògic i coherent” que el Govern busqués el suport de la CUP-NCG per tirar endavant els comptes, ha ofert la voluntat del seu partit per negociar-los, vistes les “desavinences” entre la majoria de la investidura. Malgrat això, el socialista no ha esmentat amb quines condicions presentaria el seu suport, que molt probablement no és desinteressat a favor dels pressupostos per Catalunya.

“Al PSC li pot el principi de responsabilitat”, ha raonat Illa. Després que el president del Govern digués en una entrevista a l’ACN que rebutjava aprovar uns pressupostos amb el PSC perquè no seria “coherent”. Illa li ha etzibat que “ell sabrà”. “Quan se’ns busca, se’ns troba per solucionar problemes determinats”, ha conclòs. Tot i que ha fet aquesta afirmació un cop Aragonès ha mostrat la seva negativa i també demostra que a vegades no se’ls troba per solucionar determinats problemes. Aquesta proposta sembla més una estratègia perquè l’independentisme renunciï a l’autodeterminació que una proposta sincera. En altres paraules, donar la teva mà estesa quan el Govern ja ha afirmat que no pactarà amb tu, no és una gestió que faciliti els pressupostos, més aviat sembla un gest per treure partit de la situació.