Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

Els missatges catalanòfobs dels jutges del CGPJ desperten Europa: Eurodiputats de sis estats qüestionen l’estat de dret a Espanya

Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus catalanòfobs dels jutges del CGPJ filtrats aquest […]

Avatar
Agències 20/09/2018
El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, en una imatge d'arxiu

Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus catalanòfobs dels jutges del CGPJ filtrats aquest dijous perquè “violen” drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els “greus fets” publicats “perjudiquen el principi de l’estat de dret i la independència judicial, violant l’article 47 de la convenció europea de drets fonamentals”. A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la Unió Europea “existeix per garantir els drets bàsics”.

“Obrirà la Comissió Europea una investigació?”, pregunten els eurodiputats. A més, qüestionen si les paraules dels jutges “són compatibles amb la independència judicial i el respecte a l’estat de dret” i demanen a la Comissió que es posicioni sobre si “la imparcialitat està garantida en els judicis contra els polítics catalans i els líders de la societat civil” d’acord amb el que estableix la Directiva 2016/343.

Els eurodiputats que impulsen la pregunta parlamentària són els catalans Ramon Tremosa (PDECAT), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), i compten amb el suport dels belgues Bart Staes i Mark Demesmaeker, de l’eslovè Ivo Vajgl, president de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, del portuguès Antonio Marinho Pinto, dels irlandesos Matt Carthy, Martina Anderson, Lynn Boylan i Liadh Ní Riada, de la italiana Eleonora Florenza, la basca Izaskun Bilbao i les gallegues Ana Miranda i Lidia Serna.